PAPAIMAMALLOPISESTEVE

TRANQUILITAT

2011-12-19T18:57:00.005+01:00

Doncs si, tranquilitat, molta tranquilitat.

Encara teniem dies de vacances i vam decidit allargar el cap de setmana fins dimarts 20.
Vam començar dissabte. Després d'arribar a Vilada a primera hora del mati (ens aixequem ben dora, ben dora,) posar en marxa la calefacció i, tot seguit, marxar cap a Berga. Vam estar passejant pel passeig (on si no), carrer Major, Plaça de l'Ajuntament també dita de Sant Pere, molt coneguda peque es on es cel.lebran els balls de Plens de la Patum. i cap el vespre vam repetir per tal de veure els carrers guarnits. (aneu al minut 15 del video).Els comerciants de la població ha ideat una nova forma molt original i "barateta" per resaltar les façanes i monuments, tot una novetat que fa badar els "pixapins" i autoctons.
Diumenge NO ens vam aixequar ben dora, ben dora, perque fotia un fred de collons. Així doncs despres d'esmorzar, cap a dos quarts d'onze vam agafar la pista de la clusa fins a Can Comelles. Entre anar i tornar, 8 kilometrets, després un vermutet al Bar d'en Comellas (no tenen res a veure amb la masia), prenent el solet com un parell de llargandaixos i gaudint de la nmajestuositat dels cims de la Serra de Pic-en-cel. Per la tarda sessió de cinema "COMO AGUA PARA CHOCOLATE". No em va agradar el final de la "peli", tot i que era previsible.
I avui, tot el dia mandrejant !!!!!!!!!!!!! de quan en quan, es necessari, molt necessari. Al vespre hem sortit a passejar per poder veure l'abet de la plaça dels gronxadors amb els llums encesos. Fa patxoca, si senyor. Cap de setmana llarg, ben aprofitat.

MONEGROS 2011

2011-06-15T22:01:00.002+02:00

Aleix, Antonio, Artemio, Aurelio, Alfonso, Jesús, Isa, Inma, Sonia, Teresa, Quim, Diego, Marti, Paco, Vicencs, Xavier

THE SARGENT TONIO'S HEAVY BIKES CLUB BAND

ELS CASTELLS DE LA SEGARRA EN BTT

2011-05-08T12:36:00.003+02:00

PPHHDD

2011-04-13T19:58:00.004+02:00

Avui he rebut la carta mensual que el Centre envia als seus socis informant de les activitats previstes pel mes corrent i aquelles altres informacions que són o pòden ser de interès pels associats.

Entre d'altres temes es fa esment als acords presos en l'Assemblea cel.lebrada el passat divendres 1 d'abril dels que em causa sorpresa que s'aboni kilometratge i peatges als socis (vocals ) que organitzin sortides Recordo que temps enrera, a ran de la petició d'uns socis que demanaven un ajut per part del Centre per poder fer la seva activitat, l'assemblea va posicionar-se en contra, adduïnt que si els socis que organitzaven sortides en nom del Centre i obertes a socis i no socis, o a socis federats, en el cas de les sortides d'alta muntanya, no tenien cap compensació económica, ni la volien, tot aquell soci que volés fer una activitat determinada en grup, se l'havia de costejar de la seva butxaca.

Sembla que aquest argument ja no serveix. Com que no vaig poder ser a l'assemblea desconec si hi va haver debat en aquest tema, o es va aprovar "tal cual".

La meva opinió es, que si entrem en compensacions dineraries, que podrien ser lícites, i més en els temps actuals, podem caure en alló tan amanit de

-"SI AQUELL, SÍ, PERQUE JO, NO"

I podria pensar que aquells socis que s'han presentat voluntaris a mantenir el Centre obert els dimarts, podrien tenir dret a una compensació.

O aquells que, sense ser vocals, preparen sortides obertes cada setmana, podrien tenir dret a una compensació.

O aquells socis que, sense ser vocals, esporàdicament preparen sortides puntuals que s'han convertit en clàssiques, també podrien tenir dret a una compensació.

I podria pensar que els membres de la Junta que hi dediquen temps i treball i viatges a Barcelona i reunions, també podrien tenir dret a una compensació.

No estic al corrent de l'estat económic del Centre, però crec que si no fos per les subvencions i per que no paguem ni un euro per la sala social que ens deixa l'Ajuntament, els nostres ingressos per quotes, no cubririen les despeses mínimes.

Crec que seria bo pensar altres tipus de compensacions, com subvencionar l'assistencia a seminaris, cursos, gratituïtat en la castanyada, etc. etc.

Defenso i m'agrada el voluntarisme per sobre del "professionalisme" doncs aquest darrer porta mals rotllos i, sino, al tiempo que diuen en els altres límits.

pphhdd

SEGURETAT A LA MUNTANYA

2011-04-08T17:23:00.001+02:00

VIDEO DE TV3. SI EL VOLEU VEURE PITJEU AQUI

LA VIA d'en NICOLAU

2011-03-27T21:16:00.005+02:00

En el bloc de la Neus i en David, vaig llegir que havien fet la Via d'en Nicolau i, com que esta prop de Vilada, aquest dissabte he enredat al Xavi per fer-la.

No vull repetir la informació que van penjar en el seu bloc la Neus i en David, així doncs m' he dit"

-"que tal un videu curtet de les fotos fetes amb el mòbil?"-

Em vaig deixar la càmera a casa aggggg!!!!!

PRAGA

2011-03-19T21:20:00.004+01:00

S výlet do Prahy oslavy jsou nad 60 let.Díky všem (google dixit)

Raquetejant per Tuixent

2011-03-07T09:17:00.003+01:00

RAQUETES A TUIXENT

2011-02-09T12:46:00.001+01:00

hem sortit per la tele

LA SALGA AGUDA -GENER 2011-

2011-01-09T21:31:00.002+01:00

Després de la pujada amb "bici" a Sant Ramón el primer dia de l'any, tocava pujar a la Salga Aguda (Serra de Pic-en-cel) amb l'Aleix. Com he notat els torrons...............s'ha de sortir més sovint.

2011-01-01T19:57:00.002+01:00

LA GALLINA PELADA

2010-12-23T20:06:00.003+01:00

VAREKAI

2010-12-12T21:23:00.007+01:00

I ENCARA FALTA EL VIATGE A PRAGA..................

LLASTIMOSAMENT, 60 ANYS SOLAMENT ES FAN UN COP A LA VIDA (qui hi arriba)

HEINEKEN CUP- USAP-TIGERS

2010-12-12T20:08:00.003+01:00

ESPECTACULAR!!!!!!!

QUIN AMBIENT!!!!!!!

QUIN PARTIT !!!!!!!!

QUINA PRESIÓ!!!!!!!

QUINA VELOCITAT!!!!!!!!

EL RUGBI A LA MÀ I LES ACCIONS DE DEVANTERA S'HAN IMPOSAT A LA PATADA A SEGUIR.......

ENCARA NO 60.

2010-11-28T11:33:00.006+01:00

S'ho tenien ben amagat. Com menteixen !!!!!!!!!!! No entenc perque treien aquelles notes tan, diguem-ne, baixes en Literatura, si han escrit un guió de puta mare, han fet un casting de nassos, i han dirigit una posada en escena mereixedora del millor premi. TOCAR LA FIBRA del cara de poker, PAPALLOPIS. Sí, perque, me la veu tocar, la fibra eh!!!!! !!!. que no hi hagi confussions.

Em van dur enganyat des de qui sap quan!!!!!!! i jo, que aparentment sempre me n'adono de les sorpreses, enguany me l'han colat ben colada, serà l'edat.............i la conxorxa LLOPISESTEVEVILLARARROYOOTXENADANA.

Els amics de la feina, els amics del Centre (els del principi i els més recents), els amics de sempre que, malgrat les llargues temporades sense saber-ne res de res, quan ens retrobem, sembla que ens haguessim vist el dia abans, i els que no van poder acompanyar-nos però que hi eren, i en Fran, la Carol, la Carmen, el Manolo, el tete Carlos, la Nuri, el Carlitus, la Sónia i per fi els LLOPISESTEVEVILLARARROYO, (sembla una cançó del 6A) Entre tots em veu fer passar una estona............................ sorpresiva, engrescadora, ridícula (quina perruca i quines fotos!!!! i a mi qué) però per demunt de tot emotiva, molt emotiva.

Ah, un però, ja sabeu que sempre tinc un però preparat (sóc un tocallóquenosona). Aquella senyal que s'anava repetint repetidament, hahahahaha. LIMIT 60, i una merda!!!!!!, ja sabeu que, sovint, com a bon sagitari, em salto les normes i aquesta més!!!!! NO HI HA LIMITS,

, ja sou historia!!!!!!!!!

Continuaré fent present amb la vostra companyia i amb la de l'Enriqueta, els nanos, i la de tots aquells que em donen força i motius per continuar

muacs, muacs, muacs, muacs, muacs, muacs, abraçada, abraçada, abraçada, abraçada, encaixada, encaixada, encaixada, bé, tot el que tan m'agrada..............

ACTES

2010-10-15T08:21:00.005+02:00

No sé com començar. No sé com organitzar i escriure els pensaments que, ahir, entraven i sortien del meu caparrot mentre estava assegut en la sala d'actes de Cal Ninyo.

Em van aparèixer dubtes

–Qué hi faig aquí- em vaig preguntar

Em van aparèixer dubtes sobre l’acte, sobre els ponents, suposadament amics, familiars, companys, coneguts i, també, suposadament, haurien de cedir el seu protagonisme a l’ acte propiament dit. bufffffffff.

Per qué dic aixó?

De tots el que van pujar a l’escenari a parlar, solament dues persones em va semblar que ho feien des de dintre, es a dir, sentint de debó alló que deien. La resta, aprofitar el forum no sé perqué, o sí ho sé…………….

Em va sorprendre la capacitat de desemocionar-se que va fer gala un dels ponents. Ara li tremolava la veu i al cap d’una milésima de segon, ja podia continuar explicant com si res, aquestes o aquelles experiencies viscudes pujant i baixant muntanyes.

L’altre no sabia com acabar i es repetía, repetía i repetía…….

Es cert que una Entitat ha de recolzar els actes de reconeixement que es fan sobre alguns dels membres que la composen o l'han composat, peró, caldria valorar el nivell de vinculació que aquesta persona mantingui o hagués mantingut amb l'Entitat.

Intentaré explicar-me:

Ser soci numerari o de pagament de quotes, estar o haver estat en l’èlit del alpinisme, curses de muntanya, espeleo, escalada i tantes activitats que es fan i fem en aquest medi natural que tan estimem, al meu entendre no és suficient, cal que tot aixó vingui acompanyat per una relació de debó amb el Centre, fent pedagogía i trasmetre les sensacions i experiencies viscudes amb la gent del Centre, aprofitant les sortides, organitzant-les, o promovent xerrades técniques i de divulgació, ajudant a que el Centre arribi a més persones que puguin estimar i respectar la muntanya.

Sovint la manca d’informació fa que et formis una idea prefixada que no es correspon a la realitat. Quan n’aprendrem …… A les persones no se les ha de jutjar per un periode curt , llarg , o coincident en el temps, s’ha d’anar més enllà. Aquelles persones que sembla que: ARA NO FACIN, NO VINGUIN, potser han VINGUT I FET MOLT EN EL PASSAT, i probablement han deixat emprenta a seguir.

Gràcies a elles ara som el que som,

I ara m’ha vingut al caparrot un altre reflexió:

S’ha d’agraïr a la Junta del Centre els esforços que està fent perque tot aixó rutlli

* VLTL

CANVI DE SENYERA AL SERRAT DEL MIG DIA

2010-09-12T09:15:00.005+02:00

Com cada 11 de Setembre es fa el canvi de senyera al Serrat del mig dia (serra de Pic-en-cel) Vilada.

La caminada es pot iniciar des del Pont del Climent, o des de Vilada mateix pel Moli Boixader travessar la riera de Vilada i anar a trobar el Pont del Climent, un cop allà dirigir-se cap el Portell de l'Ovellar i del Torrent Fred fins el collet dels Pins, pujar al Serrat, fer el canvi de senyera i baixar desfent camí, o fer-ho de forma circular baixant per les canals de Sant Miquel fins a trobar el pantà prop del Pont del Doro, enguany l'aigua el cobria en la seva totalitat i aixó obliga a caminar paral.lelament al pantá fins arribar al Pont del Climent. Fet i fet unes quatre horetes...

Cal dir que està molt ben fitat amb marques grogues i alguns rètols en les cruïlles de camins.

En aquesta pujada no he dut el GPS doncs la zona és molt obaga i dificulta la captació de les senyals dels satel.lits.

MIRADOR DEL ROC DE LA LLUNA

2010-09-10T19:13:00.008+02:00

Avui tocava entrenament per la pujada, que s'organitza a Vilada cada 11 de Setembre, al Serrat del Mig dia.

Així que hem deixat descansar les bicis, i a les 9 del matí, hem agafat el cotxe fins La Pobla de Lillet.

Un cop allà hem comprat "panorri" per l'esmorzar-dinar i, xino-xano anar fent, cap el mirador del Roc de la Lluna. Primer hem passat per Sta. Maria, en restauració, dues passes més amunt, Sant Miquel, restaurat, un munt de passes més amunt, les restes del Castell de Lillet, i moltes més passes més amunt, vaques i el Xalet. Descans, l'Enriqueta una cigarreta...., decidir si pujàvem per la pista o pel dret, i la bona i sabia decisió ha sigut.... PEL DRET (con do cohones..) fins arribar al colled Fred i d'aqui en un plis-plas d'esglaons fins el mirador. L'esfoç s'ho val. Sortosament el dia ha estat magnific i les vistes de p.... mare!!!!!!!! Menjar una miqueta, badar per aqui, badar per allà, ignorar un reptil, pendre el sol, mirar, mirar, observar, tornar a badar i decidir iniciar el cami de tornada. En la baixada el meu peu esquerra m'ha donat un avis,

-ep!!!! aquestes pedres........, -

no l'he fet cas, i ja no ha tingut temps de tornar-me a avisar, patapum!!!!!! torçada de turmell, i una genoflexió acabada en rolling stones, ostia quin mal, m'he eixecat, cual torero, NO PASSA RES, ostia quin mal. Ara sí, agafar els pals telescopics, possar-los a mida i xino - xano cap a La Pobla de Lillet, en arribar un cafetó i una orxata ( ja us podeu imaginar la distribució) el cambrer ha fet servir la lógica i..... com gairebé sempre, hem hagut d'intercanviar begudes amb l'Enriqueta.

Ara toca descansar, demà més.

Si vols veure per on hem pujat, pitja aqui. AQUI

VIA VERDA DEL LLOBREGAT-SANT QUIRZE DE PEDRET

2010-09-09T15:50:00.005+02:00

Tot i cercant itineraris senzills per fer amb la bici, hem trobat el de la Via Verda del Llobregat, la part que va des de Cal Rosal (jo ho coneixía com a Colonia Rosal) fins el pont ensorrat, poc abans d'arribar a la casa del guarda de la presa de La Baells. Entre anar i tornar uns 13 kms. aproximadament. Cal dir que la ruta ens ha sorprés per la seva bellesa, et fa conèixer un altre Llobregat i Sant Quirze de Pedret.

Per veure l'itinerari pitjeu aqui. AQUI

Galeria Sta. Barbara - mines de Cercs

2010-09-07T16:49:00.006+02:00

Les previsions la van encertar, PLUJA, així que hem decidit aixeplugar-nos a les mines de Cercs. Feia dies que voliem visitar el Museu i val a dir que l'hem encertada. La visita consta de tres parts. En la primera es fa un recorregut per una mostra de la geologia de la zona, la historia i els trets més caracteristics d'una industria i la seva colonia minera. Explotació del home per l'home........ (sempre el mateix....).Després es passa un documental-resum i s'acaba endintsan-nos en vagonetes dins la gal.leria Sta. Bábara, on un@ guia explica d'una forma molt didàctica i entenedora la historia de la Colonia Minera de St. Corneli.

En total la visita s'exten hora i tres quarts aproximadament.

RUTA DEL FERRO FINS OGASSA

2010-09-06T17:32:00.003+02:00

Avui hem començat les vacances "llargues"i ho hem fet ciclant per la via verda de la Ruta del Ferro (Ripoll-Sant Joan de les Abadeses-Ogassa)
Pitjeu aqui, si voleu veure l'itinerari AQUI
Recomenable per estirar les cames i acostumar el "culet" a la sella de la bici.

LA SALGA AGUDA -SERRA PIC-EN-CEL

2010-08-15T18:04:00.004+02:00

si voleu llegir el texte pitjeu aqui

LALLENGUA TROSSEJADA

2010-08-14T19:44:00.001+02:00

LA LLENGUA TROSSEJADA

Amb un escamot de tropa
n’és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no tobarà.

Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt tems fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren mai de cantar.

La cançó no l’entén gaire,
no l’entén el capità;
però li escou la tonada,
que fins el fa trasmudar.

-No puc més- diu al corneta-,
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.

Les dones senten la crida
i se’n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se’l mirà.

La dona s’atura i canta,
canta ardida en català;
bufetada que li’n dóna
no la fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.

Allavors li clouel llavis,
possant-hi a sobra la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català!

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més podrà cantar.

El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.

LAS BARDENAS REALES

2010-08-12T20:25:00.002+02:00

PITJEU AQUI PER VEURE LA RESSENYA

CANIGO

2010-07-27T20:02:00.007+02:00

CANIGO 24 DE JULIOL 2010

Juliol del 2010. Quarts de nou , arribo mig adormit a la feina i...... la tata Teje em diu de"sopetón":

-Xavi, quan pugem al Canigó?-

-Ein?-, li contesto, i continuo tot seguit,

- El darrer cap de setmana de Juliol-

Així doncs, ens vam posar en marxa. Llista de companys, planificar la sortida, (un día, o fer nit a Cortalets............). La meva proposta de fer el Canigó en un dia va ser dessestimada pels membres més joves del grup, be, per tot el grup, es clar, no els agrada matinar. Van confirmar l'assistencia, la tata Teje, en Ferran, la Silvia, en Xavi, en Joan, en Juanjo alies Wiki, i l'Alfonsito.

Després d'algunes trucades sense resposta, per fi vam poder contactar amb el refugi i reservar lliteres suficients.

Divendres 23 vam comprar "els viveres" al Lidl i tot seguit autopista i manta fins a Prada de Conflent. Vam estar esperant una bona estona i quan ens vam reunir tots, vam iniciar la pista

que ens duria fins el refugi de Cortalets, collons quina pista!!!!!!!!!!! hora i mitja de sotracs.

Vam arribar tard i el "cara-acelga" del guarda del refugi ens va col.locar en un lloc que abans era refugi lliure i ara et cobran 6 euros per dormir, amb dret a compartir l'estança amb xinxes, gossos, i dues filles de puta de franceses reprimides i amargades.

A l'endemà vam despertar-nos a 3/4 de sis,(hehehe venjança) vam preparar l'esmorzar, vam esmorzar, vam baixar els trastos al cotxe i vam començar la caminadeta. Senyal del Barbet, cresta del Barbet, coll del Barbet, portella de Valmanya, Bretxa Durier, Xemineia, Cim, pic del Jofre, la font de la Perdiu, els Estanyols i, sense adonar-nos-en, ja tornàvem a ser al refugi.

Cerveseta, Ice-tea i tornar a agafar la maleïda pista fins a Prada. En el Km. 11 de baixada, i havent superat un toll d'aigua, psssfffff, xap, xap, xap.

-Juanjo, opinas igual que yo?- vaig preguntar.

-aja- va contestar-me.

Va agafar el walki i va dir - Hemos pinchado, corto- jo diría que s'hauria de dir CAMBIO, per que corto es pot interpretar com un insult, hahahaha quina gràcia!!!!!!

Val a dir que, com diu en Joan, vam canviar la roda en un plis plas gracies als coneixements del "Wiki" ( li diem wiki, perque sap de tot, com la wikipedia) i d'en Ferran.

Un cop superat aquest petit entrebanc, cerveseta a Prada i cap a casa.

La propera..............., La gallina Pelada ? s'admeten propostes.

EL RAS DE CLARENT DES DE VILADA

2010-07-12T20:18:00.003+02:00

Caminant per la Serra de Catllaràs.

SANT SADURNI DELS ROTGERS -caminant- SANT ROMA DE LA CLUSA

2010-04-03T19:11:00.006+02:00

Caminada i ciclada pels voltants de Vilada i Sant Boi.

CAMI

Sant Romà de la Clusa en "bici"

El riu i Collcerola en "bici"

BICI, el VICI

2010-03-28T08:40:00.004+02:00

SANT BOI-MOLINS-CAN TINTORER-STA. CREU D'OLORDA-CIMENTERA -ERMITA LA SALUT-SANT BOI.

Després d'inumerables correus electrónics per tal de decidir el punt de trobada, es va dessestimar la placeta de l'antic COLACLAO (?) ( no serà COLACAO) i vam trobar-nos a dos quarts de deu a la Plaça de l'Ajuntament, la Imma, en Jose, la famili, ja sabeu (l'Enrique, la Quima, l'Isma VH, i l'Enrique RB) i un servidor.

Com que no teniem clar per on aniriem vam ençetar la pedalada fent una visita a la plaça de l'esglesia i d'aqui vam anara cap el riu direcció Molins.

Un cop agafat el marge esquerra vam anar remuntant tot passant per zones de nidificació (respectant-les, eh?), i zones humides fins arribar a Molins, tot aixó amb el vent donan pel cul (en el seu sentit literal ho aguessim preferit) peró ho feia frontalment i ens dificultava avançar. (entreno per les Bàrdenas).

En arribar a Molins, vam agafar la carretera que puja fins a St. Bartomeu de la Quadra, agafant el trecall que porta fins a Can Tintoré, més entreno per les Bárdenas, doncs és una pujadeta curta però constant, amb un desnivell considerable en la seva part final.

A Can Tintoré vam reposar forces ( no n'haviem gastat massa) i en acabar, així, de sobte, la bici em va fer un estrany i, en comptes de desfer el camí, va trencar per una pista a l'esquerra que ens portà cap el Turó de Can Ribes tot agafant el GR9, un cop aqui i sentint els renecs de l'Isma i de la Imma, vam continuar fins a l'espai

de lleure de la Sta. Creu d'Olorda. Familes i families fent ARRO AMB CUNI i CANNE (pronuncieu amb so de l'n geminada) A LA BRASA. D'aquí vam agafar el camí de la cimentera desviant-nos per la vall de Sant Feliu, tot passant per l'ermita de la Salut i la seva àrea de lleure, més families i colles de "hey neng" fent arro en cuni i canne a la brasa. Les olors ja comçaven a fer el seu efecte i ens obrien la gana (d'arribar per fotre'ns un bon tiberi.), així doncs pedalar a tot drap fins arribar prop de les dues a la Plaça de l'Ajuntament.

ENLLAÇ CAMI GPS

SOBREPUNY

2010-03-08T14:55:00.000+01:00

SOBREPUNY MARÇ DEL 2010

BTT

2010-01-23T14:44:00.009+01:00

BTT GENER 2010

sant sadurni dels rotgers. sant ramón. can comellas. Tot a prop de vilada
S

Començo l'any amb el propòsit, entre d'altres, de mantenir el bloc minimament actualitzat, en el pas dels mesos ja veurem si aquest propòsit s'ha complert.

Enguany les activitats de cap de setmana les estem fent al Berguedà en una població que té indrets amagats i gens coneguts per a la majoria de "pixapins" i "kamakus" que la fan que no estigui massa massificada. Si pot fer de tot, senderisme, escalada, btt, piragüisme i, mitja i alta muntanya (Pedraforca, Serra d'Ensija, Penyes Altes, etc.) molt a prop.

Malgrat tot, avui he fet activitat pel Baix. El terreny no es tan exigent com el del Berguedà i l'edat ho agraeix.

Sant Ramón

LA PUNTA ALTA

2009-10-02T19:30:00.009+02:00

Tornant de l'intent de pujada i baixada del Mont Perdut, vam quedar amb un regust amarg i per tal d'endolçar-lo ens vam "conjurar" per fer un tres mil el més aviat possible. S'acostàven les vacances i calía decidir data. Es va pensar que no podía allargar-se més enllà de finals de Setembre per alló que els dies cada día són més curts i la meteo ens podía fer la guitza ( al Juliol ja ens la va fer !!!!). Així doncs el darrer cap de setmana de Setembre va ser l'escollit per pujar i baixar de la Punta Alta.
Alguns dels que ens van acompanyar al Mont Perdut no van poder venir i, el boca - orella, va fer que se'ns afeigissin al tres companys i companyes del Centre.
Ens vam trobar dissabte 26 devant dels jutjats al voltant de les 10. Primera parada Benavarri, pixadeta i cigarreta (els que fumen). Segona parada. Pont de Montanyana. Fonda Isidro, dinar copiós. En acabar agafar els cotxes Arribar a la presa de Cavallers i, "caminito" fins el refugi Ventosa i Calvell.
Un cop arribats, pagar, distribuir lliteres i començar a fer el sopar. Vam riure, vam riure i vam riure, les dones, no callàven, semblava un corral de gallines.............vam endrapar tallarines al pesto, llom rebossat, truites de patates, sopetes, bocates, bolinos, galetes, xocolata................i vam riiure, riiure i riure molt, molt, molt. Per beure, aigua i alguna Coca-cola i cervesa. En acabar A DORMIR!!!!
Cal dir que ha sigut una de les nits en les que he pogut dormir una mica, doncs no hi havien gaires animalots roncant.
Ens vam llevar a les 6 del matí, escalfar aigua per poder fer els cafés amb llet, menjar la coca que haviem comprat a Pont de Montanyana, preparar les motxiles i, encara fosc, sortir a trobar el cami cap a LA PUNTA ALTA de COMALESBIENES.
Arribem a l'estany de Colieto i d'aqui a l'estany Gran de Colieto, pujar fins el coll de Contraix i d'aquí a l'estany de Roca a 2.400 mts. Passat l'estany de Roca. En mig del pedregal, una de les companyes es troba malament i decideix aturar-se i esperar fins que es torni del cim. Una de les regles de la muntanya es no deixar mai sol a un company, i com que erem 13, no es va quedar sola esperant. Arribant a 2700 mts quatre companys van dessistir i es van reunir amb els de mes avall (savia decissió, sino ho veien bé, avall). La resta va continuar amunt fins el cim, tot i que amb alguna dificultat pel glaç (els del refugi havien dit dir que no calien crampons, els molt mamons......). Van fer cim En Sito, l'Aureli, en Jose, la Inma, l'Edgar, la Quima i l'Ismael..

ENHORABONA A TOTS, PERÓ ESPECIALMENT ELS QUI VAN ASSOLIR EL SEU PRIMER TRES MIL. !!!!!!!!!

Mentre tant, els que haviem baixat fins a cota 2.500 aprox.... patint de valent pels de dalt!!!. Intuiem i, a cops veiem com els companys les passàven putes baixant de la Puta Alta fins el Coll. Malgrat tot ens vam retrobar tots i vam respirar a fons. Felicitacions i cap avall que es feia tard. Arribant a l'estany de Roca, el genoll dret del càmera Sito va dir.:
- M'embeneu o qué?????? Em fa mal, collons!!!!!!!!!!!
L'Inma B, li va fer una frega (al genoll), i la Quima (ell li diu Paqui, sembla que fuma substàncies prohibides) i l'Enrique li van aplicar una bena compresiva que va ajudar-lo a arribar fins el refugi.
Un cop al refugi, menjar, beure una miqueta i començar la baixada fins els cotxes.
Es va fer durilla........... La pluja, les roques, les relliscades........ Vam arribar, cansats i mullats, però vam arribar.

Si hi ha algún adjectiu que pugui descriure el grup que vam pujar i baixar de la Punta Alta, sería

SOLIDARI,

solidari per no deixar sol a un company al mig d'un pedregal,
solidari per ajudar els companys amb menys experiencia en el glaç,
solidari per atendre les lesions (les motxiles els hi pesàven una mica més, duien farmaciola)
solidari per compartir "tiberi"
solidari per.................................

Juan, Juani, Inma, Inma pinkie, Aurelio, Alfonso, Quima, Enrique, Ismael, Enrique RB, Edgar (edgarecioooo), Jose

ha esta un plaer compartir aquesta sortida amb vosaltres.

NOTA: Sito, Quima i Ismael, queda pendent el Cava, no us escapareu!!!!!!!!!!!!!

INTENT MONT PERDUT

2009-07-11T08:34:00.008+02:00

Amb els companys de feina, el mes de Març, vam començar a organitzar la pujada al Mont Perdut. Decidim com a data el primer cap de setmana de Juliol, pensavem que no hi hauria massa neu i el temps seria benevol. A mesura que s'anava acostant la data s'afeigien nous companys, ara del Centre, a fer la sortida, i d'altres, de la feina, es retiraven. Vam ser 12 en total els que vam reservar lloc a Goriz.
Divendres 3 haviem d'estar a Nerin abans de les set de la tarda per poder agafar l'autobús que ens estalviava dues hores de pujada. Vam arribar a temps 11 persones, l'altre va haver de dormir a Nerin i agafar el primer bus a les cinc del matí de l'endemà.
Des d'on et deixa el bus vas mantenint alçada. Ara pujes una mica, ara baixes una miqueta, .......i així vas fent. En poc menys de dues hores ja erem a Goriz. Estava a tope, vam distribuir les lliteres i sopar i dormir que l'endemà s'havia de matinar. Bé, no vam cumplir cap de les dues premises,
-dormir? qué es dormir???
-matinar?, si no dorms, no matines!!!!!!!!
El cert és que al voltant de dos quarts de set iniciàvem la pujada al Perdut. Tota la nit havia estat plovent amb terravestalls de trons, llamps i calamarsa. El cel cobert, cobert molt cobert. El Perdut no es veia, però nosaltres, amunt!!!. A la mitja hora de caminar i quan tan sols haviem fet un desnivell de 200-250 mts aprox. Thor es va emprenyar i va engegar un seguit de sons acompanyats d'un a pedregada considerable que va fer que dessistissim en la pujada. Així doncs, avall, i pensar una alternativa per si millorava el temps.
En arrivar al refugi van trobar-nos amb el retardat (mental no eh!!!, que no se m'emprenyi) el que va perdre l'autobús. Vam decidir caminar fins a la collada del Descargador i un cop allá, si teniem ganes i temps, pujar fins a la gruta de Casterets. Dit i fet, vam posar-nos en camí, vam arribar fins a la collada i com que a la una havien d'estar al refugi per poder endrapar uns ous amb pernil, mitja volta i cap a Goriz. Llástima de día, ara pluja, ara tot tapat, ara veiem com desapareix l'aigua entre les roques, ara veiem una marmota, ara grimpem, ara devallem, ara fem fotos, Collons!!!!! no vam parar de fer fotos...., com diu algú del Centre, vam superar als "japos" en aixó de les fotos.
Arribats al refugi, vam cruspir-nos els ous (de gallina) i el pernil i, en acabar, en Paco ens va fer una demostraciñó pràctica d'utilització del piolet. Va ser molt instructiva i formativa donada l'atenció que vam demostrar els alumnes. GRRRRRRRRRR!!
En acabar, motxila i cami fins a l'autrobús. Arribant a Cuello Gordo, Thor va despertar-se de la mig diada i ho va cel.lebrar de la mateixa forma que pel matí,
-Collons, com plou, -
-Ploure? Aixó es una calamarsada que t'hi cagues- va comentar algú.
Motxiles al cap per guarir-nos dels cops de les pedres i anar fent cami per arrivar a la parada el mes aviat possible.
Per sort, en poc temps Thor va tornar a dormir-se i ens va deixar tranquils fins l'autobús.
En un moment determinat, molt poc temps, el cel es va aclarir i ens va deixar veure el Perdut. Que cabrón, semblava que se n'enfotia,
-Va pujeu, estic aqui, no em mouré pas, pugeu, pugeu, vinga pugeu, jajajajajajajaja
-Fill de la gran P..........
De fet la visió era espectacular, la calamarsa havia definit molt bé les línies i semblava talment una foto obtinguda d'una cartografia en 3D.
Li vaig fer aquell gest que es fa amagant tots el dits de la ma menys el del mig tot dient-li
-Tornarem!!!!!!!!!!!!
Poc abans d'arribar a la collada vam veure flors de neu, era la primera vegada que en veia en el seu habitat i les vam encerclar amb pedres per tal que ningú les fes mal be.
En arribar a Nerin, sopar , dutxa, dormir, esmorzar i cap a casa tot passant per Ainsa.
Bona sortida, tret dels nervis que vaig pasar el primer dia veient que "el nen" no arribava a l'hora, i no poder pujar al cap de munt del Perdut.
Repte pendent.
FOTOS

VILADA

2009-06-28T20:09:00.005+02:00

Ja fa dies que pujem a Vilada (Berguedà), avui hem coincidit amb la celebració de la seva XV Caminada Popular organitzada pels Amics del Camí de Vilada.

Han sigut uns 14 kms amb 770 mts de desnivell el sis primers (aixó que algú ens va dir - Va, molt senzilla, bufar i fer ampollas)- i tenia raó el molt ........, bufar hem bufat de valent, i fer ampolles, també n'hem fet unes quantes al voltant del dit gros del peu. Aquests de Vilada no enganyan (com el cotó)
La caminada ha estat molt ben organitzada, molt ben senyalitzada i a cada control de pas ens han ofert "manduca"
Primer control: "sobaos" amb xocolata. Begudes
Segon control: Fruits secs. Begudes
Tercer control: Esmorzar de categoria, "bocata" de buti i cansalada, begudes, café i copa.
Quart control: Fruita (taronges, pomes,...) Begudes.
Cinqué control: Begudes
A l'arribada: Obsequi d'una bossa i cap a casa.
Hem descobert nous camins. La ruta, tot i sent popular i participar més de 175 persones, ha donat la posibilitat de fer-la gairebé sols. Xino xano anar fent, ara fem unes fotos aqui.........., ara vadem una mica per allà......., OH!!!!!! "CA MACU" !!!!!!!!! el "Pedra" des d'el Picamill............, Collons quina baixada!!!!!!!!! Ohhhhhh!!!! quins prats, Ohhhhhh!!!! el Castell del Roset amb el seu cercle AKELÀRRIK !!!!!!!!!! Collonets quina baixadeta!!!!!!!! Ohhhhhh!!!! quina font pudenta......... Ostia quina xafogor!!!!!! com apreta el Sol de finals de Juny........ Per sort, ja hem arribat !!!!!

MONEGROS 2009

2009-05-24T20:11:00.005+02:00

L'any passat no vam poder fer la "clássica" dels MONEGROS per mal temps. Enguany hem preparat una ruta diferent dins la comarca del Monegros i hem pedalat, una bona part de la ruta, per la provincia de Saragossa.
En un primer moment voliem fer una ruta que estigués al voltant dels 100 kms. Sortiem de Leciñena, anàvem per pista fins a tocar d'Alcubierre, continuavem per pista fins Farlete i d'aqui pujàvem per pista a l'ermita de San Caprasio. Fet i fet uns 35 Kms.
A l'endemà, un cop "aseados" baixàvem a tota llet fins la Cartuja de las Fuentes, d'aquí fins Lanaja i sense parar arribavem a esmorzar a Alcubierre. Fet i fet 38 kms.
Un cop esmorzats pujavem per una pista (que sobre el mapa no es veia massa transitable...) fins a les trinxeres de la Guerra Civil de 1936-1939. El mirador a l' Alto de San Simón i la Ruta Orwell.
Un cop visitades baixada espectacular fins arribar a Leciñena, on estava previst fer un dinar plegats.
Aquesta programació s'en va anar en orris doncs vam tenir problemes alhora de recollir la Pepefurgo que ens duría les bicis i les motxles. Vam sortir una hora i mitja més tard del previst i, clar, la normativa de tràfic diu que no es pot passar de 120 Kms/h. i no vam poder recuperar el temps perdut. Durant l'espera vam aprofitar per menjar els bocates que haviem preparat per dinar, menys el Paco, ens va estar esperant al col.legi Big Ben una bona estona, millor dit llarga, llarguissima estona fins que el vam recollir i va aprofitar a menjar-se uns spaguettis a "l'ajillo" dins el cotxe.
Sobre la marxa vam decidir reduïr l'itinerari. Deixeriem els cotxes a l'esplanada del Santuari de la Virgen de Magallon, situat a 2 kms. de Leciñena on hi ha el refugi-restaurant de Monegros i allá vam encomanar el dinar del día següent.
Els problemes van anar sorgint, no vaig poder passar al GPS la ruta que havia enregistrat en l'ordinador doncs, el dia abans, vaig perdre tota la informació enmagatzemada. Lo primer que en va venir al cap va ser anar a la llibreria Quera i comprar els mapes de l'exercit d'aquella zona. No va poder ser perque teniem de recollir el cotxe de Pepecar molt a prop de la Plaça Espanya a les 10 matí i tot seguit havia de tornar Sant Boi per anar a la despedida de l'Agustí, el fill de la Montse, que va morir a Girona. Per sortir del pas vaig fer impresió parcial de les zones per on, en teoria, haviem de passar i d'aquesta manera creia que no aniriem tan perduts............
Un cop descarregades les bicis de la furgo ja vam començar a pedalar. Li vam preguntar a un ciclista de la zona quina seria la millor ruta per arribar a San Caprasio i va contestar
- Seguirme- va dir, però deuría pensar també, malgrat no dir-ho- maricón el último-
L'únic que el va poder seguir va ser en Ricard, així doncs els vam perdre a tots dos.
La resta vam tirar per la carretera fins Perdiguera. Cal dir que es una carretera practicament sense trànsit i que en un plis plas vam trobar-nos al bell mig del poble on es cel.lebrava la Festa Major. Aquí vam preguntar al GPS del poble, un senyor d'edat avançada que mol amablement ens va explicar de la millor manera possible, com arribar fins l'ermita de San Caprasio. Ens ho va repetir unes dotze vegades. Pot ser feiem cara de no entendre res de res. Un cop assimilades les indicacions del perdiguerano, en Sito va agafar el gruix de l'expedició i van començar a pedalar cami de l'ermita. En Xavi i jo vam esperar a retrobar en Ricard. Al cap d'uns minuts ja erem 14 camí del alto de la Sierra de Perdiguera. La pujada, constant, amb un darrer tram durillo per la majoria. En arribar al cap de munt de la serra descans, ganyips, xocolata (de la "risa" no, eh?) i aigua. El camí es suavitzava, baixades, alguna pujadeta, planejava.........., fins arribar a la darrera pujada fins a San Caprasio. Mentre pujàvem, els canvis de colors per la disminució de la intensitat de la llum del Sol, feien la pujada mes suportable, i sobre tot perque, erem a tocar del final de la ruta del dissabte.
Arribant a San Caprasio, L'Antonio ens esperava. Havia preparat el menjador-cuina-refugi per tal que podessim sopar inmediatament.
Les sensacions van invair-me, haviem arribat tots, no haviem tingut cap ensurt seriós, i gaudiem de l'espectacle del cel dels Monegros. Prácticament sense contaminació lumínica, vaig poder recordar aquell cel ple d'estels que veia les nits d'estiu quan sortia al passatge Joan Casas de Barcelona per acabar d'aprofitar, amb els amics del carrer, el temps extra que els pares em deixàvem abans d'anar a dormir. Fins i tot vam poder veure un estel fugaç. Vam riure molt, i vam dormir molt poc. Ja son coneguts els ossos dels Monegros GRRRRRRR.GRRRRRRR.
A l'endemá, un cop rentats, baixada fins Alcubierre. A l'inici de la baixada en Diego es va despistar, no venia, no contestava al móbil, nosaltres anavem baixant per intuició, doncs els mapes que portavem no concordaven amb els del GPS de l'Enrique. A la fi vam poder parlar amb en Diego. Em va dir:
-Estoy perdio, perdio y requeteperdio!!!!!!! - Parodiant el gran Pepe Rubianes en l'episodi del misioner que es va perdre a l'Amazones mentre jugava a tocar i parar.
Després de procurar saber, sense éxit, on es trobava, li vaig dir:
-T'esperem a Alcubierre.
El pobre va fer aproximadament uns 20 kms de propina. En arribar a Alcubierre van pujar bici i ell a la Furgo i ja no van baixar fins les trinxeres i el restaurant.
Mentre esperàvem a en Diego, vam preguntar quin fora el millor cami per arribar a la Ruta Orwell i a la "posición San Simón". Van comentar-nos que la carretera era el cami mes curt i que no oferia perill doncs no hi transitaven gaires cotxes. Així doncs vam iniciar la penúltima pujadeta del dia. En arribar al Alto de la Sierra de Alcubierre vam poder veure l'estat de conservació de les trinxeres de la Guerra del 36 i alguns vam recordar que els nostres pares van estar en llocs molt semblants en aquella época. La pujada s'ho va valdre i la baixada, encara més, espectacular!!. Vam baixar per la carretera vella, sense transit, bé un tractor que sortia de fer feina del camp, repeteixo la baixada espectacular fins arribar a la darrera pujada del día que ens portava fins el santuario de Magallon. Com no podía ser d'un altra manera, ensigaladeta, trepitjar camps llaurats abans de trobar el cami de pujada. No vam rebre cap perdigonada al cul i vam poder gaudir d'un dinar abundant i no massa car.
L'any vinent. Els Monegros de la Sierra de Villanueva de Sigena, Valfarta, La Almolda, Castejon de Monegros, ermita de San Miguel (a tocar del riu Alcanadre), Sena i Villanueva de Sigena.

2 DE MAIG RIU - 3 MAIG RELLINARS

2009-05-03T21:10:00.004+02:00

DIA 2

En Paco i jo vam decidir agafar la bicicleta per alló de no prerdre les bones costums, que, darrerament les teniem un xic oblidades, entre plujes, operacions i no sé quantes monsergues mes, feia un grapat de dies que no sortiem a fer esport junts. Vam decidir seguir el riu fins El Prat, ja ho coneixiem, però sempre es bo tornar a fer aquelles coses que fa temps que no fas. Vam fer una variant, doncs ens vam "apostar cual francotiradores" i amb la imaginació vam derribar uns quans avions mentre feien la maniobra d'aproximació per aterrar. "qué en som de criatures.......!!!!!!!! no vull ni pensar que farem a les trinxeres dels Monegros!!!!!!!!

DIA 3

Amb l'Enriqueta teniem pendent acabar la sortida de Rellinars, doncs per Setmana Santa ens va ploure i la vam deixar a mitjes (ejem..). Hem anat a un bon pas, com ja coneixiem el primer tram de la ruta, hem anat per feina, en un plis plas,ens hem trobal a Casa Joana, d'allà ens hem enfilat pel troç més costerut de tota la sortida fins els Hostalets d'en Davi, quines vistes del Pirineu!!!!!!!, després, reseguir el GR5 fins a Rellinars, tot passant per La Boada, la font de la Boada, les Cases, el Moli i la Parroquia punt d'inici i final de la sortida.

En total, hem caminat, menjat, begut,descansat, badat, ensopegat des de mig quart de deu fins un quart de dues.

SERRA DE CARDO 22 DE MARÇ

2009-03-26T20:03:00.005+01:00

SERRA DE CARDO

Tonino

Font del Teix

En Tonino va preparar una sortida força agraïda. Vam ser més de 40 persones que ens vam trobar a les set del matí per agafar els cotxes i acostar-nos fins el Balneari de Cardó (Serra de Cardó), tot fent una paradeta a Rasquera (Ribera d' Ebre) per prendre un cafetó i comprar pastissets a la pastisseria (on si no) de la plaça a 5 euros la caixa d'1 kg. Algú va tenir problemes d'orientació i va arribar amb uns minuts de retard al balneari, menys mal que eran 7 kms solament, i que en Joan Anton els va dirigir "cual GPS" pel cami correcte.

Fet i fet vam començar a caminar una mica tard pel que estem acostumats. Al quart d'hora de caminar vam aturar-nos per esmorçar a l'ermita del St. Angel. En acabar vam anar fins la portella de Cosp, acostar-nos fins la Font del Teix, rajava aigua!!!!!! i d'aqui fins la Cova Llóbriga camí de la Creu de Santos, on vam dinar. De prés de prendre el sol com si fossim llargandaixos, vam recrear els sentis tot observant el que ens envoltava, la Mediterrania, el Delta, el massis dels Ports amb el Caro, el silenci (?), el vent, els insectes, les fotos, la conya, les "pixarradetes" (les mosses tenien problemes de intimitat)........... Vam baixar fins l'ermita se St. Simeó, va ser la culminació de la sortida. Está edificada damunt una roca amb forma de xemineia, es espectacular. Un cop visitada i fer les fotos de rigor vam arribar als cotxes en un tres i nores. Després comentar la jugada al bar de Rasquera i tot seguit agafar els cotxes i cap a Sant Boi que es feia tard i jugava el Barça. El vam escoltar per la ràdio del cotxe doncs vam trobar un embús considerable a Vilafranca, Ens vam desviar cap a Sitges i després per les Costes del Garraf fins a casa. Fet i fet LES 9 DEL VESPRE.

-Hola-

-Com ha ant- va preguntar l'Enriqueta.

-Bé, canvia de canal que vull veure els gols del Barça, si us plau-

clinc..............

Ja els havien repetit.

VIA VERDA ST.FELIU-GIRONA-ST.FELIU

2009-03-15T19:48:00.004+01:00

Ho teniem pendent, després d'haver fet Salt-Olot-Salt, vam decidir que no trigariem gaire a fer la via verda que ens portaria des de la costa fins Girona.

Avui ha sigut el dia escollit. Temps de p.. mare, alguna ensigaladeta en trams molt poc referenciats,(compte a la sortida de Llagostera en arribar a un tunelet que passa per sota d'una carretera) per tot el demés, be, molt be. Molta gent, especialment entre Quart i Girona, families, nens, atletes, kukis, frikis, etz.

Excepte els trams urbans, la resta de la via verda ofereix unes viste magnifiques del Baix Emporda, La Selva i el Gironés.

PIC DE LA DONA SOLAMENT ELLES

2009-03-14T14:53:00.001+01:00

LA GALLINA PELADA

2009-02-22T13:16:00.012+01:00

Tenia ganes de pujar a la Serra d'Ensija des de que la vaig observar des d'el cim del Pedraforca el primer cop que hi vaig pujar-hi. Han passat anys i ahir, acompanyat per en Lluis, en José Manuel (que no Jose María) en Ricard i la Family, vam fer una "caminadeta" pel cap de munt de la Serra. Cal dir que no ens van pujar amb helicopter, doncs ens vam patejar tota la pujada fins la Gallina Pelada. En arribar a l'aparcament de la Pleta de la Villa, teniem moltes ganes de calçar-nos les raquetes i crampons i ho vam fer "poliki, poliki" (xino, xano). El primer tram de neu dura potser no calien ni raquetes ni crampons, peró en Ricard i jo vam calçar-nos les raquetas de sortida i ja no les vam deixar fins la tornada. En arribar a la Font Freda vam adonar-nos del gruix de neu que hi havia sota els nostres peus doncs arribava a nivell de les graelles d'una barbacoa d'obra que hi ha en aquest lloc; de la font, cap rastre. Vam esmorçar (doncs no ens haviem aturat a fer un cafetó) i en acabar. vam anar pujant pel torrent de la Font d'Ensija. El camí, cada cop més costerut s'anava alçant i ens anava descobrint noves visions dels horitzons canviants a mesura que guayàvem alçada. Per veure'ls haviem de girar-te com Ruth, la que es va convertir amb estatua de sal, doncs devant solament teniem paret de neu. Pujant, pujant vam arribar als Plans d'Ensija i, d'aqui al refurgi en un plis plas. En el refugi, petitet i guardat per una mossa molt "trempadota", vam reposar una mica de forces, la Family, en Ricard i jo. Deu minutets, i cap a fer el cim de la Gallina Pelada en mitja hora ens hi vam plantar, fotos de rigor, bones vistes panoràmiques de tot el Pirineu, vent fred i vam haver d'estirar a en Lluis doncs volia gaudir més estona del moment.

En arribar de nou al refugi vam dinar, la guarda, crec que li diuen Sheila, ens va explicar que feia solament tres mesos que se n'encarregava d'atendre'l junt amb la seva parella, ens va dir que han de pujar tot el necessari a les seves esquenes adhuc les bombones de butà. En acabar de dinar vam proposar pujar a la Creu de Ferro. Haviem guanyat molta altura, el temps era perfecte i encara ens quedaven forces, Així doncs, som-hi!!!!!!! En arribar a la Creu de Ferro vam fer la foto de rigor amb la bandera "pirata" i vam començar la baixada fins els cotxes a un bon ritme doncs no voliem que se'ns fes fosc. Ho vam aconseguir.

Un cop als cotxes vam dir d'aturar-nos a fer un cafetó. Aquest cop així ho vam fer al bar que hi ha tocar de la carretera a Maçaners. En acabar, despres de "petar la xerrada, l'Ismael ens va fer-nos una abraçada de despedida molt emotiva.

Fotos: Ricard, Familia RB, Lluis i Xavier.

TUIXENT

2009-02-01T21:48:00.009+01:00

A diferencia de l'any passat, enguany hem pogut fer la tradicional sortida d'esqui de fons amb el Centre. El 2008 no hi havia neu, i avui n'ha sobrat !!!!! Tot el dia nevant, malgrat tot hem pogut fer una passejadeta per les pistes, be sigui amb esquis de fons, raquetes o esquis de muntanya.

Hem aplegat una bona colla

RECOLLIDA DE MATERIAL

Els "children's devil" i la Silvia en ple esforç. AMUNT, AMUNT QUE FA PUJADA !!!!!!!

VIA VERDA SALT-OLOT-SALT

2009-01-25T10:27:00.014+01:00

ANAR I TORNAR La Laia em va engatussar per que l' acompanyes a fer la Via Verda d'Olot a Girona en un sol día, es a dir, deixar el cotxe en un punt d'inici i final, sense opció a fer tot el trajecte i, en acabar, desfer-lo amb transport públic. Vaig poder convencer-la per iniciar la via en la població de Salt, doncs vaig llegir (qué es yexir?) que el tram entre Girona i aquesta població no te massa interés. Així doncs, dissabte 24 de Gener vam matinar i a dos quarts de vuit ja erem a Salt (el Gironés), Vam fer un cafetó amb llet a l'únic bar del poble que vam trobar obert, on un client, al veurens disfressats de ciclistes, ens va avisar que anessim en conte doncs, la ventolada havia tombat arbres i branques a la Devesa del Ter que probablement dificultaven la ciclabilitat de la ruta.Li vam donar les gràcies i vam marxar cap Olot. Encara no haviem fet un quilometre i ja haviem baixat de la bici 3 vegades per poder passar per sobre dels arbres caiguts sobre el camí. El vent de cara i tornar a posar el peu a terra per esquivar un cable eléctric que no feia massa gracia (no voliem quedar rustits com un pollastret a l'ast). Un cop superades aquestes incidencies ens vam trobar a Bescanó. El camí, ple de branques i a tocar de la carretera, una mica lleig. El vent continuava frenant la nostra marxa. Després Anglés, on ens vam equivocar i vam fer 2 kms. per carretera fins a trovar novament la ruta senyalitzada. El vent continuava donat pel cu......... Vam travessar Anglés i vam arribar a la Cellera de Ter. Aqui la via fa unes giragonses i desapareix. Les indicacions ens van guiar cap una dressera empinadeta fins arribar a l'estació d'Amer. Parada, pipi i foto. Aquesta estació está molt ben conservada, es un punt d'informació de la Via i disposa de panells de rutes, lloguer de bicicletes, pista poliesportiva, parc infantil, taules i barbacoes, ah! també hi és el parc de bombers (previsors eh?).

A partir d'aqui, el camí s'enfila, no ho sembla, peró s'en fila. Arbres barrant el pas, fangeig que dificulta l'adderencia dels pneumatics i, PUNXADA !!!!!!!. Vam reparar-la i vam continuar fins a la Font Picant. Continuant el cami, la Via salva varies torrenteres gràcies a uns ponts amb baranes de fusta "quitamiedos", continua enfilant-se. El proper poble a trobar Les Planes d'Hostoles. Via amunt vam trobar EL TUNEL, enllumenat, curtet i l'unic de tot l'itinerari. Pedalant contra el vent i en pujada vam arribar a Sant Feliu de Pallerols , aqui també hi ha un punt d'informació, però curiosament estava tancat, fins i tots els lavabos, així que, nosaltres amunt cap el punt més alt de la ruta, el coll d'en Bas. Per tal d'evitar el túnel de la carretera s'aconsella pujar per l'antiga fins el punt més alt (620 mts). A partir d'aqui, avall va, fins arribar a Sant Esteve d'en Bas. Tota aquesta baixada la vam gaudir força, peró en arribar a la plana, altre cop el maleit vent bufava de cara.Vam passar per Les Preses i d'aqui, després de sentir la flaire de pollastre a l'ast cuit a la llenya que obria"l'apetito", vam arribar a Olot. La Laia es va avançar tan que va passar de llarg, així doncs, uns minuts d'inquietut, doncs no duia telefon (es la seva costum) i no la podia localitzar, fins que ens vam trobar. Vam dinar a l'estació el que vam comprar al DIA. Feia fret, així que, endrapar ràpid i de tornada cap a Salt. Per la Vall d'en Bas, el vent ens va tornar a castigar fins passar el Coll d'en Bas. A partir d'aquí 25 kms aproximadament de baixada sense pietat. Ens vam treure l'espineta de la pujada. Vam arribar a Amer i, un altre cop, pipi. El vent ens va tombar fins dos cops les bcis mentre menjàvem una mica de ganyips, així que vam pensar:

- Marxem rápid no sigui que canvii la direcció del vent i ens fastigueigi la tornada-.

Dit i fet, semblàvem l'AVE, no ens vam aturar fins arribar a Salt. Per cert els arbres caiguts a la Devesa ja no hi eren, els havia enretirat un tractor tot just abans de passar nosaltres. Pujar les bicicletes al cotxe, fer un cafetonet amb llet i cap a casa. Hem disfrutat com a camells, malgrat alguns moments en que els pensaments que et venen al cap son:

-Qué co......s fotem nosaltres aqui!!!

La propera Sant Feliu-Girona-sant Feliu

ESTIC INDIGNAT !!!!!!!!!!!

2009-01-18T10:40:00.003+01:00

Estic indignat pel genocidi que qualsevol poder fa sobre pobles oprimits.

TEXTE D'IÑAKI EGAÑA Publicat a Rebelion

Asistí hace unos días a una manifestación en solidaridad con el pueblo palestino y percibí, quizás con retraso, uno de los muchos y profundos cambios que se han producido en nuestra sociedad. Al frente de la protesta un numeroso grupo de árabes, supongo que de diversa procedencia, gritaba consignas cuyo significado ignoraba por completo.La parafernalia la conocía de imágenes que, hasta entonces, había percibido lejanas. La iconografía, en cambio, era muy cercana. El murmullo y los gritos eran ensordecedores y alteraban mi percepción habitual del silencio, tan pegado a nuestras costumbres. No era para menos. Cientos de muertos exasperan hasta el más templado.Mi corazón está con Palestina, sin duda. Me sentí muy cercano de la tragedia, con el alma partida. ¿Quién puede soportar el peso de la muerte de un niño sin sentir el desasosiego de la responsabilidad? Rescaté, como en cierta ocasión, el relato del bombardeo de Otxandio en 1936, cuando un avión fascista dejó caer varias bombas sobre la plaza del pueblo. La narración del médico José Antonio Maurolagoitia era estremecedora: “Desgajados miembros humanos, vísceras palpitantes y cabezas seccionadas de sus cuerpos por la metralla y aún gesticulantes esparcidas por el suelo”.El primer bombardeo de la historia en suelo vasco, el de Otxandio, tuvo un impacto extraordinario, tanto o más probablemente que los que sufre Gaza diariamente. Entonces murieron cerca de un centenar de personas, la mitad niños, entre ellos cinco de una misma familia, los Garcés: Pedro, Teodoro, Juan Manuel, Mertxe y José Mari ¿Quién puede negar el llanto a una madre ante su hijo muerto? Las semillas del odio germinan en estos escenarios. No puedo menos que sumarme a esos sentimientos y percibir la enorme repugnancia que me sugiere el Estado de Israel, sus instituciones, sus argumentos, su religión. Su racismo elevado a categoría divina. Su fundamentalismo. Sus armas de última generación. Todo. Es un sentimiento de rechazo, acumulado por años de fechorías.La manifestación de solidaridad con el pueblo palestino, sin embargo, me demostró cuán lejano estaba de los árabes que llevaron el peso de la protesta. No son los míos. Por cultura, pero también por otras razones. Me une el sufrimiento, la defensa de la pluralidad, la reivindicación de la tierra de los antepasados. Poco más. Aunque sea suficiente. No puedo, como hacen otros colegas, compartir más allá que esas cuestiones. Sobran las religiones, por más que busquemos refugio en el abismo galáctico. Sobran las humillaciones de género, sobra la sumisión. Me impacta, en cambio, y no deja de tener cierto sarcasmo el que lo diga desde un ordenador que teclea ideas gracias a mi posición económica primermundista, el objetivo de gran parte de la humanidad, la supervivencia.Hace unos meses visité uno de los lugares emblemáticos de la monstruosidad humana: Hiroshima. Decenas de miles de muertos en un instante, enemigos sin nombre de una guerra en la que las víctimas, precisamente, estaban catalogadas en el campo de los infames. Japón había luchado al lado de Hitler y Mussolini. Su propósito no era otro que repartirse el mundo. Me sentí acongojado ante la barbarie y no pude contener un estremecimiento frente al reloj parado de la historia, a la hora del infierno. Suspiré aliviado al sentir empatía hacia aquellos miles de niños representados en Sadako Sasaki, convertida en estatua de piedra. Aunque sus padres estuvieran del lado de la tiranía.Semanas antes de la visita a Hiroshima tuve que desplazarme a París a un encuentro con editores y escritores. Aproveché la ocasión y visité el renovado Centro del Holocausto, ubicado en el Marais. En ese barrio más de 500 niños fueron detenidos por la Policía colaboracionista de Vichy y enviados a Auschwitz. Como en Hiroshima, la memoria abrasa y el recuerdo todavía quema. En la cercanía, creo percibir aún el terror de las hermanas Sarah, Nelly y Denyse Pérez, arrebatadas a sus padres en Baiona antes de ser llevadas, en 1944, a un campo de exterminio para ser gaseadas y pienso si aquellas niñas que jamás fueron adultas hubieran formado también parte del estado de Israel. O quizás de ese espacio vasco que nos niegan con tozudez.Hoy los niños son otros. Niños que no conozco y cuyos nombres apenas acierto a encontrar a pesar de la velocidad con la que circula la información: Hani Mohammed Ghaben y sus hermanos Bassam y Mohammed, Rajeh Ghassan, Jaber Abdullah, Mohammed Hassan Ghaben, Jibril Abdul Fattah al-Kaseeh... ¿Alguien sabe de ellos, enterrados bajo una tierra que dijeron prometida? Perdieron su casa, sus juegos, sus muñecos, pedieron… ¡qué importa! Perdieron la vida cuando aún no sabían qué los cuentos no existen más que en la imaginación. No puedo menos que hacerme preguntas y preguntas que sé de antemano que no tienen respuesta. Conozco los códigos para intuir de sobra que generalizar es un pecado imperdonable. Pero las sociedades se hacen a sí mismas, bebemos de ellas y compartimos más de lo que imaginamos. Nos decimos vascos, precisamente, por esa sentimiento de grupo, como otros lo comparten con apellidos distintos: congoleños, iraquíes, uruguayos, judíos o palestinos. Aunque no participe con los míos más que en la tierra que nos acoge, aunque no comparta con las victimas más allá que la solidaridad, el odio a su verdugo o el llanto por esos niños que martillean mi conciencia.Y, por ello, no dejo de sentirme responsable. Responsable por las armas que venden empresarios de mi tierra a los matarifes sionistas, mientras animamos al equipo de casa. Responsable por que mis hijos duerman sin sobresaltos ocho horas al día. Responsable por el color de mi piel. Y por ello, siento que, a pesar de la distancia, de la cultura y de otras cuestiones quizás innombrables, mi lugar está con los palestinos.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=79239&titular=¿se-puede-pedir-la-paz-en-gaza-y-al-mismo-tiempo-vender-armas-a-israel?-

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=79238&titular=a-todos-los-hijos-de-puta-

EL GARRAF 14-12-2008.avi

2008-12-14T22:52:00.001+01:00

sortida mitja muntanya organitzada per en tonino

CAGANER

2008-12-09T23:40:00.005+01:00

CAGUN....... ELS PRIVILEGIS PER QUE SI

HEM VIST EL VENT

2008-11-22T20:41:00.006+01:00

Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement. = TORB

Sí, hem vist el vent. És el primer cop que se'm presentava amb tota la seva ràbia. Collons com bufava el torb!!!!!!. Venia des d'el Coll de la Marrana i seguia cap a la Vall de Camprodón amb una força enorme que feia trontollar els arbres, les pedres i l'aigua. Com era possible poder veure el vent?, de petits ens havien dit que "el viento, es el aire en movimiento" però no el veiem, l'haviem notat, pero veure'l, mai. Doncs aquest cop l'hem vist perque en el seu viatge aixecava la neu, mantenit-la ben visible fins que desapareixia del nostre abast visual. Així, hem vist les diferents formes en que se'ns ha mostrat, arran de terra, elevant-se majestuós en columnes que feien giragonses a dreta i esquerra, tornant a terra i sortir a gran velocitat fins arribar a la plana. També ens ha castigat la cara i les cames. Coi, com picaven els trossos de gel viatgers. Una nova experiència viscuda, i van...........

El Torb ens ha xafat la guitarra, voliem que la Quima, l'Enrique, els nanos i en Jose, s'iniciessin en el "raquetisme" i no ha pogut ser, ho hem canviat pel "cramponisme", ens n'hem sortit prou bé.

Tornarem a Ulldeter ben aviat................... El Torb, avui ens ha tirat enrera (seny) però nosaltres hi tornarem!!!!!!!!!! (tossuts).

ELS FOTÒGRAFS: THE FAMILY i en JOSE MANUEL

PUIGMAL

2008-10-26T18:20:00.015+01:00

Amb els de la feina vam programar una sortida al Canigó pel darrer dissabte d'Octubre. Voliem fer nit al refugi i fer la circular del Canigó. Em vaig posar en contacte amb en Tourinyan (guarda del refugi) i va dir-me que el refugi es tancava el 12 d'Octubre. Així doncs, canvi de plans. En Ricard va proposar fer la pujada al Puigmal des de Fontalba. Aquesta proposta va ser ben acollida i vam quedar d'acord per fer-la en Sito, en Ricard i l'Anna, l'Eva i en Ferran, La Virgi i en Dani, en Joan i darrerament s'hi van apuntar en Juan i l'Eva, més tard també s'hi van afeigir, La Quima, l'Enrique, l'Ismael i l'Enrique petit, companys del Centre Exc. Sant Boi, una bona colla, si senyor.

Arribat el día, ens vam trobar a l'estació del cremallera de Queralbs, la family, Coco i el monstre de les galetes, en total 6 caminants, la resta.................he fet anys....., vaig estar la setmana passada......., ens hem quedat sense botes............, tinc els nens.........., tinc un compromis familiar........

De les vegades que he pujat al Puigmal, aquesta ha sigut la que més he gaudit. Poc a poc se't van mostrant, la Vall de Ribes, el Carrilet, les Roques de Tot lo Mon, el Balandrau, el Taga, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Mar i a mesura que vas agafant alçada, El Bergadà, Queralt, la Serra d'Ensija, El Pedraforca, el Cadí, i una part de l'Olla de Nuria, Noufonts Noucreus.

Feia un fred que pelava, i un vent que augmentava la sensació de -0, malgrat tot, nosaltres amunt que fa pujada!!!!!!!!! ben tapadets. Cal dir que hi ha dos parets que et fan reduïr la marxa notablement. Poc abans de començar la segona, vam decidir esmorzar per tal d'afrontar-la amb el dipòsit ple i no patir defalliments. En aquest punt, el so de les nostres petjades va canviar, el motiu; trepitjàvem les primeres neus de la temporada!!!!!!! així fins arribar al cim. Vam tenir un dia tan clar que des d'el cim em va semblar veure l'Aneto després d'haver guaitat tots els cims de la Cerdanya, Andorra, etz.
Tot baixant ens anàvem trobant gent que feia el cami a l'inversa. Un de Reus ens va animar perque felicitessim a una companya seva que els havia enredat a pujar el Puigmal per cel.lebrar el seu 50é aniversari, i així ho vam fer

-Felicitats, Fina, ja et falta poc pel cim.

-Mira que n'és de cabró el molt mal parit- va contestar-nos, bé primer ens ho va agraïr.

La baixada se'm va fer feixuga, els meus quàdriceps havien de fer un sobresforç per retenir el meu pes i ho vaig patir. Poc a poc, vam arribar fins el Santuari. La Quima i l'Enrique van patir un xoc. El recordàven amb més encant, feia més de 20 anys que no havien estat i clar, els pixapins demanem comoditats excessives on, en principi, no haurien de ser-hi.

Vam dinar davant l'ermita de Sant Gil. Vam visitar el Santuari, el raconet de la Verge, un talla que no és que sigui bella precisament, ni la verge ni el nen. Els solters del grup van complir amb la tradició i van posar el cap dins de l'olla tot tocant la campana per tenir una gran descendència. En acabar vam iniciar el cami de retorn cap a Fontalba. Se'ns va fer costerut però vam arribar sans i estalvis que és el que importa.

Per cert l'Ismael i l'Enrique van estar en tot moment a l'alçada del grup, es més, sovint ens havien d'esperar, son un parell de nanos que estan preparats per fer aquest tipus d'activitats.

VIES VERDES - LA VAL DE ZAFAN-TERRA ALTA I EL BAIX EBRE

2008-10-16T21:02:00.013+02:00

Enguany hem fet el salt als Monegros, li em "fotut banyes" i ens hem liat amb les vies verdes de Terol, la Terra Alta i el Baix Ebre.

L'Antonio es va deixar enredar i va accedir a acompanyar-nos com a conductor de la PEPEFURGO, per tal de procurar-nos una bona assistencia logistica. Cal dir que te un tarannà especial (pot ser fruit de la seva época castrense? jejeje) que va servir perque tot funcionés gairebé perfecte. Va saber sobreviure 3 hores pels boscos de la Fontcalda i va estar senpre a punt quan més el necessitàvem (menys diumenge al matí.)

En el grup també s'estrenava en Ricard. Disponibiltat, serenor, concentració, preparació física... resumint, ens va fotre canya per un tubo!!!!!!!!!!!

En Joan animós com sempre, company, molt company fins que es va fartar i, amb ganes d'arribar a Tortosa, va iniciar una contrarellotge digna del millor Tour.

L'Alfonso, no calla mai, és graciós, ocurrent, interessat (en els dos significats de la paraula, per saber i per aprofitar-se) com diu en el seu argot de San Blas, UN LISTO, i jo hi afeigeixo, un bon càmera, filma de collons i un bon paio.

Ens va acompanyr l'esperit d'en Paco, doncs minuts abans de marxar no va trobar la bici. Va explicar-me una história molt trista que no cal repetir.

Feta la introducció es hora de iniciar el relat.

L'Alfonso va ser puntual !!!!!!!!!!!!!!!!!! A dos quarts de set em recollía a Sant Boi i tot seguit vam partir cap a Sant Cugat a recollir la resta del personal.

En arribar a la plaça de l'estació de Sant Joan, vam carregar les bicis, les motxilles i "los suministros" i cap Alcanyis. Després d'una parada per buidar la bufeta i omplir la panxa arribavem a l'estació d'Alcanyis a les onze. Entre vestir-nos ( no es que anessim despullats eh?, vam posar-nos una roba addient per l'activitat) i organitzar els llocs de trobada amb la "furgo" se'ns va fer quarts de dotze, així doncs, pista i amunt que fa pujada!!!!!!!!!

Els primers 24 kms. son de pujada, bé, de pujadeta. Es travessen túnels, destacant el del EQUINOCI que reb aquest nom perque els dies, 23 de Març i 21 de Setembre, el Sol es capaç d'il.luminar els mes de 3 Kms que separen la boca d'entrada amb la de sortida. Vam passar per les estacions de Valdealgorfa,Valjunquera, Valldeltormo a partir d'aquí una lleugera baixada, travessant el viaducte sobre el Matarranya. Espectacular!!!!!!!!! i trobar-nos amb l'Antonio, sota aquesta obra d'ingeniería, per dinar.

Ho tenía tot preparat. Els entrepans, el pernil, l'amanida i el café. Tot un luxe!!!!! A l'Alfonso se li va despertar el passat "quillo" i va començar a recolectar prèssecs furtivament (no va ser l'ùnic). En acabar la recolecció, vam pujar sobre les bicis rápidament per fer 9 kilómetres de pujada, o de putada ( solament canvia una lletra) pero reflexa l'estat d'ànim que teniem en aquells kms. Arribant a Valderoures i comprovant que el poble, com els anteriors, distava a mes de 3 kms de l'estació, en Sito va esclatar!!!!!!!

-Pero bueno, quien ha sido el "descerebrao " que ha "diseniao" esta línea de tren? No me extraña que la hayan "clausurao" si no se ve ni el pueblo...........................-

De Valderoures fins a Queretes vam iniciar una baixada que vam agraïr, malgrat el vent en contra i l'amenaça de pluja. Sortint de l'estació de Queretes el paissatge canvia sobtadament. Els Ports de Besseit, d'Arnes, d'Horta de Sant Joan amb les monumentals Roques d'en Benet i en front nostre, la muntanya de Santa Bárbara, prop d'Horta. A mesura que ens anàvem acostant a Horta, travessàvem vinyes i camps d'oliveres, Santa Bárbara deixava la seva forma piramidal per recordar el tors d'un drac, semblant al terrat de la casa Batlló (el que fan els quilometres i la manca de glucosa....).Vam deixar enrera l'estació d'Arnes, lloc on acava la via de la Val de Zafan i comença la de la Terra Alta, i vam pedalar esquivant la pluja, fins arrivar a Horta de Sant Joan. Ensigaladeta i punxada que va fer que l'arribada a Sant Salvador fos mes tard del que vam preveure. El sargento, perdó, l'Antonio ens estava esperant junt el monument a Picasso, a tocar del cami i molt a prop del convent. Un cop arribats, "aseo general" i preparar l'estança. en aquest lloc semiconfortable en consonancia amb l'esperit semisalvatge de la sortida. Les vistes d'Horta, Bot, Arnes i de les Roques d'en Benet des de l'atri del convent, espectaculars.

Un cop sopats, va anar al poble a fer una café. A la tornada vam agafar una cami que no era i vam fastiguejar la nit a una parella de "tortolitos" que s'estaven ............nt dins d'un cotxe en un racó apartat del camí sota uns arbres. Pobres, quina putada !!!!!!!! Ho sentim, no era la nostra intenció.

En arribar al convent li vam montar l'habitació a l'Antonio (volia dormir en tenda) tot seguit,ens vam agitar (mot de les terres de l'ebre que es fa servir per explicar que estás estirat, a terra, al llit, etz).

Un, dos, tres i en Ricard ja dormía,

bé, més que dormir ..........GRRRRRR,Grrrrrrr,GRRRRRR.

A mesura que ens anavem dormint, ens afeigiem al concert. Diu l'Antonio que no clucar ull en tota la nit. Per cert, a mitja nit, vam sentir el motor d'un cotxe a l'esplanada. Ens vam llevar tots com un sol home!!!!!!!!! Ja ja ja ja ja. Ningú, ningú es va llevar per veure que passava. Valents..... Mooolt valents la colla del Sgt. Pepper's lonely bike club band.

A l'endemà, després d'esmorzar, vam organitzar els llocs de trobada amb l'Antonio. Vam quedar a la Fontcalda. Com que amenaçava pluja, vam anara a tota llet. Vam parar a Bot, plovía bastant, vam decidir arribar fins a la Fontcalda i, en funció de l'evolució del temps, pujar a la furgoneta i continuar la ruta per carretera. En arribar a l'estació de Prat del Compte, ens vam trobar amb una colla de ciclistes en familia que ens van oferir pastissets, cafe amb llet i cacaolat pel nen Joan. Bona gent la d'aqueste terres. No sé si nosaltres som tant despresos.....

Per fí després d'uns quants tunels, i parades obligades per gaudir dels engorjats del riu Canaleta, vam arribar a la Fontcalda, fotos i més fotos. És un lloc que s'ho val. L'Antonio no arribava i el pitjor del cas, no hi havia cobertura de mòbil per poder parlar amb ell. Així doncs, vam pensar.

-Ha anat tirant fins a Xerta-

No ens ho vam pensar dos cops, cap a Xerta que fa baixada i vol ploure!!!!!.

Pinell de Brai, lloc on acava la via verda de la Terra Alta i comença la del Baix Ebre.

18 tunels, en un d'ells ens vam creuar amb uns irresponsables, gilipolles millor dit, conduint motos d'enduro per dins del túnel. Uns animals, vam tenir un bon ensurt.

Passar per l'estació de Benifallet i uns kms. mes avall l'Ebre se'ns va mostrar amb tota la seva majestuositat. Deu ni do el cabdal que duu. Poc abans d'arribar a Xerta, vam aturar-nos per contemplar l'assut d'aquesta població. Espectacular!!!!!!!. Vam reunir-nos a la plaça de l'ajuntament de Xerta. l'Antonio continuava sense donar senyals de vida. Més missatges al móbil i cap contesta, començàvem a inquietar-nos. Amenaçava pluja i vam decidir pedalar fort fins a Tortosa i així ho vam fer. Vam deixar enrera Aldover amb la seva torre de guaita i els seus camps de mandarines; aquí l'Alfonso va tornar a sentir el crit de la selva i va recolectar furtivament unes quantes onzes d'aquest citric. Travessar Jesús, lloc on temps enrera acabava o començava la via del Baix Ebre, arribar fins a Roquetes, continuar per un carril bici perillós i amb poca o nul.la senyalització fins arribar a l'acabament de la via a Tortosa. Quina merda d'acabament!!!!!!!!!!!! El Municipi o el Consell Comarcal haurien de procurar dignificar aquest final o inici de la Via Verde del Baix Ebre.
Tot seguit. Entrant a Tortosa, vam veure a l'Antonio!!!!!!!

-es viu, es viu, -

vam cridar amb molta alegría.

Al restaurant Lo Riu ens estàven esperant, la Lurdes ens havia dit que en aquest restaurant ens tractarien molt bé i així va ser. Vam menjar uns entrants i una paella força bons.

En acabar, cursa contra el rellotge fins arribar a l'Hospitalet passant per Sant Cugat, Hospital de Sant Pau i Sant Boi. Quins nervis!!!!!!!!!!Vam entregar la furgo en el temps previst.

Fins la propera !!!!!

The Sgt. Pepper's Lonely Bike Club Band.

AJUT DELS ESTATS ALS BANCS AMB PROBLEMES

2008-10-05T09:38:00.012+02:00

No se m'acut cap adjectiu per definir el que sento quan llegeixo o escolto aquesta bestiesa!!!!!!!

Salvar els bancs, per qué? Han especulat, han guanyat molts diners a costa d'inversions arriscades, s'han equivocat i, ara han de pagar les conseqüencies. Hi ha una dita que diu "el que l'erra, la paga". Pero no, pobrets.........., que l'han cagat donant ajuts a païssos tercer mundistes per tal que sortissin de la miseria, que l'han cagat per ensenyar a guanyar-se la vida a pobrets desgraciats.......... que l'han cagat per ajudar a la cultura....... que l'han cagat per.............

L'han cagat per l'avaricia de ser cada cop mes rics a costa dels que no tenen, i per aixó alguns estats estan disposats a ajudar-los amb els recursos que aportan els que no en tenen. No trobo cap adjectiu prou contundent per definir aquet fet.!!!!!!!!!!!

Senyors estats, i qué passa amb el darrer esglaó de l'escala, els consumidors. Ajudaràn els qui tenen hipoteques en que les seves quotes mensuals s'incrementen cada cop més? Ajudarán a les petites empreses i autonoms que fan mans i mánigues per arribar a fi de mes i poder pagar els sous als seus pocs empleats? ajudaran els treballadors per aconseguir una feina digna sense contractes abusius i en inferioritat de condicions? ajudarán...............?

Deixaràn de parlar, ara si i ara també, de la crisi, creant inseguretat on no hi ha............? La Frigo i un llarg etzetera d'empreses Ah!!! la Seat, no sé quants treballadors a l'atur temporal, qui ho paga.............? mentre tant els beneficis per a qui? Aixó si, si van mal dades, l'ESTAT PROTECTOR, SOLAMENT EN MOMENTS DE DIFICULTATS DEL CAPITAL PER UNA MALA GESTIÓ ESPECULATIVA, HA DE MOURE FITXA.

No haviem quedat que el socialisme era el passat ?

Ja me n'he cansat..........

ESTANYS DE LA PERA

2008-09-25T20:30:00.010+02:00

Hem estat uns dies a la Cerdanya en pla "tranquis", Andorra, Bellver, Puigcerda, Prullans, Lles.

Fa temps que voliem pujar a la Tossa Plana, mai ho haviem fet i de fet, encara no hem pujat, doncs el temps meteorologic ho va impedir, així que vam improvisar i vam creure convenient acostar-nos fins els Estanys de la Pera. En acabar la caminada, uns 22 kms entre anar al refugi i tornar a Cap de Rec, ens venia de gust pendre un cafetó. Així doncs, vam entrar al restaurant Cap de Rec, a la entrada hi havia un rètol que deia "REFUGI TANCAT", sembla clar no?, Refugi tancat, no, bar tancat, restaurant tancat, o solament TANCAT. Perque dic aixó...... perque vam interpretar que el que estava tancat era el refugi i la resta de serveis restaven oberts. En entrar al local, hi havia la porta oberta i les llums enceses, vam veure poca activitat i vam cridar BONA TARDA!!!! podem fer un café? i llavors, la sorpresa!!!!!! al bell mig del local estava amagat sota un plastic d'aquells que els magrebins fan servir per protegir els seus equipatges, el "guarda" o el "pirat" del refugi. Se'ns va apareixer de sobte, llevant-se del demunt el plastic de forma violenta i amb una mala llet considerable ens va espetar:

- Es que no veieu que está tancat!!!!!

- Doncs sembla que no perque estem dins - vaig contestar-li, intentant treure importancia i, seguidament, veien el caire, vam girar cua i vam fer "mutis por el foro".

Sembla que el vam encabronar perque va sortir fins la porta per mostar-nos el cartell on deia "Refugi tancat"

- Ho veieu, ho veieu!!!!!! -

cridava imitant aquell personatge que surt per la tele des de Can Barça cridant: -Ho haveu vist, Ho haveu vist!!!!!!!

Nosaltres, ni cas, vam marxar perque no teniem ganes que cap descerebrat ens amargués el dia, pensant que, potser havia oblidat pendre la medicació, pobret..., o li haviem provocat una "autosatisfaccionis interruptus" al molt cabrón.

El cafe, el vam fer més avall.

pobres gossets !!!!!!!

CARTA D'UN NOI DE CAPELLADES A telemadrid

2008-09-17T11:13:00.000+02:00

Aquí va la carta: Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància GADES-04.06.08

Com m'agradaria que ............

2008-09-10T21:18:00.017+02:00

-la societat recordi els seus origens, qui mes qui menys hem sigut inmigrants
Neus:- m'agradaria no esgarrifar-me veien imatges d'animals maltractats i abandonats pel nostre caprici.- M'agradaria que a catalunya es deixessin de fer toros i em deixessin de relacionar amb aquest tipus de festa.
-el bloc d'en Jaume Bosch, l'alcalde del canvi (?) permetés opinar sobre els articles publicats.
- els blocs no permetessin l'anonimat en els comentaris sobre les anotacions fetes.
- l'esport tornés a ser solament esport.
-el periodisme expliqués solament el que passa a tot arreu deixant, per a qui llegeix la noticia, forma-se la seva propia opinió.
- sortissim del túnel.
- la bicolor desaparegués dels mástils de tots els pobles de Catalunya.
- declaressin nuls els resultats de qualsevol elecció en que la participació fós inferior al 80%
- TV3 la nostra ? la de tots? sigui més plural.
- la Diada deixi de ser tan folclòrica.
- la politica deixés de ser solament marketing.
- els CIUTADANS podessim decidir, de fet, a tot arreu.
- .................

VACANCES 2008- MENORCA - BARCELONA -MONTSERRAT- ELS PORTS

2008-08-19T19:16:00.017+02:00

Aquest Agost no hem volgut "castigar-nos" massa fisicament i hem volgut esperonar l'esperit. Aunnnnnnnn!!!!!

I vam decidir anar a Menorca.

A l'any 1969 hi vaig estar amb la colla dels "minyonets".

El 1997 vam estar el pont de Maig i ens vam dedicar a veure tots el talaiots, navetes i basiliques de l'illa.

Enguany ens hem dedicat a visitar algunes de les platges ( Fornells, Son Bou, Binibequer) i cales (Cala Blanca, Sa Macarella, Cala Coves).Per tal d'estar minimament tranquils, haviem de estar al lloc sobre les nou del matí, al voltant de les 10 començava a venir personal i, sobre les dotze, els "ocupes" (families, pares resacosos i nens hiperactius), arribat aquest moment, aixecar el vol i fer "pobliting" (visitar pobles, tampoc hi ha tants), pujar el Monte Toro, etz. etz.

I hem arribat a casa.......................................... Encara tenim quinze dies per tornar a la feina i no tenim res programat per a fer. De sobte ve la inspiració!!!!!!

En bicicleta des de la Barceloneta fins a la desembocadura del riu Besos, passant pel 22@, la Diagonal, la Rambla del Poble Nou, parada obligada al Tio Che, fer una orxata i cap a casa.

Caminar per Montserrat. Carrilet, Cremallera, pujar per Sant Miquel, St. Joan, zona de gorros, St. Jeroni, Pla dels Escurçons, Pla dels Ocells, Pas dels "gavatxos", fins arribar al Monestir.

Caminar per Barcelona. Transport Públic fins al Parc del Laberint, pagar a l'entrada per poder-lo visitar, visitar-lo, jugar a perdre's sense aconseguir-ho i tornar al transport públic fins a la parada de Liceu, d'aqui, anar fins a Can Conesa, encomanar uns entrepans i anar-los a menjar a la Pça del Rei a tocar de les escales on hi ha una bona ombra, mentre menjavem, vam estar tafanejant a tothom que passajeva per la plaça mentre escoltàvem un músic "callejero" (quina sonoritat té aquesta plaça!!!).

En acabar, cap el poble amb transport públic. En arribar a casa, ordinador, Google, cercar Rutes del Palau Robert, Terra Alta, Horta de St. Joan, decidir visitar aquestes terres, buscar lloc on dormir, trobar-lo, carregar les bicis, les botes, els bastons i una mica de roba al cotxe i cap a Horta de Sant Joan.

Anar fins el convent de Sant Salvador, continuar fins a la cova, pujar a l'ermita de Sant Antoni amb un calçat que no era el més recomanable pel tipus de terreny que trepitjavem (hi ha qui no escarmenta), fotos i cap baix. Al tornar a pasar per la cova vam trobar-nos amb un personatge prou interessant, ens va comentar la lluita política i de interessos en que es troba el poble per tal de decidir la instal.lació d'un parc eólic a tocar del Parc Natural, també ens va estar explicant que el Delta de l'Ebre es va formar per la gran tala d'arbres que va patir la Terra Alta i que amb l'erosió per plujes, els sediments van anar riu avall fins el mar. En la conversa va fer palés la seva condició de persona que estudiava el seu interior per cercar un benestar fisic, mental i material, en arribar aquest moment, ja s'ens feia tard i vam haver de marxar, malgrat ens hagués agradat poder estar una estona més.

L'endemá, bicicletada per la Via Verda, des d'Horta fins a tocar el Pinell de Brai, i de tornada visitar el Santuari de la Fontcalda, la seva font, calda, com diu el nom, i remuntar el Canaletes. Tornar a la Via Verda parant a dinar a Bot i suar la cansalada (eren les quatre de la tarda) fins el punt de partida. Cap a la vesprà, vam anar a Vallderroures a comprar coca (de pastisser eh!!!!).

Dimecres vam anar cap els Ports d'Horta, área de la Franqueta, recorregut cova (bauma!!!) d'en Picasso, passant pel forn de calç, font de la barrina, els ullals de Morago (cova d'en Picasso), marbrera, cal comentar que l'explotació d'aquesta marbrera es va aturar degut a les mobilitzacions que vam fer els habitants d'aquestes terres, un cop visitat aquest indret, s'arriba al Mas d'en Quintet, després al Mas d'en Toni i d'aqui al de la Franqueta i tot seguit a l'area recreativa a tocar del riu Estrets on forma una mena de piscina natural. Per la tarda vam anar cap a Arnes per tal de veure el Toll del Vidre, poca aigua, pero el lloc té un encant especial i d'aqui cap a Beseit.

I cap a casa que ja s'acaven, demá cap a Sant Ramón amb bici i diumenge caminant.

LOREENA MCKENNIT

2008-08-02T20:16:00.013+02:00

Acompanyant a l'Enriqueta a la feina, vaig veure, en unes banderoles publicitaries, que Loreena McKennit, cantaría a Barcelona. Quan vaig assebentar-me que ho faría en el Poble Espanyol, abans d'inagurar-lo li havien posat com a nom IBERONA, no vaig dubtar- no ens ho podem perdre-. Així doncs, portàtil, internet, telentrada i dues a la butxaca després de pagar una pasta!! gens comparable a la que els seguidors del Boss van haver de pagar pels concerts que aquest va fer al camp del Barça.

De la Loreena solament havia escoltat un CD que l'Aleix em va passar del concert a l'Alhambra l'any passat. Val a dir que és una música d'arrels celtes que a mi particularment em serveix per deixar el pensament en blanc, la veu de la Loreena está plena de matisos i tons que t'arriben molt endins.

Vam anar amb l'Aleix cap el Poble Espanyol, ens va sobtar la cua que hi havia per entrar. Un cop dins la Plaça vam intuir que disfrutariem de valent. Cap cadira buida, l'espai, entranyable, el día s'anava apagant mentre la música anava pujant de to, els sentiments a flor de pell, les répliques dels carrers, monuments i places semblaven tan emocionats com nosaltres.

En directe, el grup de músics, amb la Loreena al cap devant, van millorar les espectatives que ens haviem fet, vam comentar amb l'Aleix. Destacar el violinista, ostia quin paio!!!!!. La resta de musics, un total de 8, més la Loreena, tampoc es quedava curta, QUIN CAPVESPRE !!!!!!!!!

Escoltar una mostra de les portes d'istambul (shv)

SANT CUGAT-CAN BORRELL -SANT MEDIR

2008-07-30T21:55:00.002+02:00

Va ser un rampell!!!!!!!

-Joan, demà porto les bicis i anem a ciclar per Collserola?-

-Fet- va contestar- t'ensenyaré uns camins que valem la pena-

Avui, després de dinar i treballar una mica, hem anat cap a la rotonda dels Rotary, lloc on comença el cami cap a Can Borrell, i hem iniciat la pedalada.

El Pi de Xandri, Can Borrel, el pantá de Can Borrell i ensigalada monumental fins a trobar Sant Medir.

Hem anat seguint unes marques grogues (sender per a caminants sense bici) fins arribar a Sant Medir.(una bona part del cami l'hem fet amb les bicis al costat, per indrets inciclables, pero elles sense inmutar-se, calladetes i sense dir ni piu, ressignades a la seva sort en mans de dos "pardillos")

A la fí Sant Medir, una mica de descans, beure aigua beneïda (?), i tornar cap a Sant Cugat per una nou cami. Aquest ha estat molt agraït, gairebé sempre de baixada fins arribar a Sant Cugat.

Bona activitat Joan, l'hem de repetir.

MONTCAU-SIMANYES-LA ROCA ENCAVALCADA

2008-07-16T21:44:00.002+02:00

Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.
Cal dir que a les set de matí, hora de trobada, solament hi erem en Josep i jo.
-La gent s'acollonit- vaig pensar.
Pero no, el personal va anar apareixen fins a completar els setze de la llista de inscripció. EL PRESI ES VA APUNTAR A ULTIMA HORA!!!!!. (el vam renyar, pero el vam deixar venir, feia una carona............) per tant vam ser disset.
A un quart i mig de nou començàvem a caminar cap el cim del Montcau. 13º de frescor, una boira que ti cagues (que va impedir gaudir de tot el panorama, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".
El "Tramvia" marxava i vam haver de recuperar el temps de més que vam estar gaudint dins les coves. Baixar per la canal del Llor fins a trobar el cami (es un dir) que ens duría fins a la Roca Encavalcada. La vam trobar a la primera, allá a dalt, majestuosa, al contemplar-la vaig pensar:
-Sembla que ens estigui amenaçant.........
- UN PAS MES I DEIXO CAURE LA ROCA SOBRE EL VOSTRES CAPS- vaig pensar que cridava.I per evitar problemes, mitja volta, cames ajudeu-me, i cap a cercar el camí de pujada fins a la Carena del Pagés.
Després de moltes esbufegades vam arribar al collet i d'aquí cap a la carena, coll d'Eres i Coll d'Estenalles. Vam deixar per un altre dia la vista de la Roca Encavalcada d'aprop.
El temps ens va acompanyar, no vam passar calor, ens vam remullar considerablement, doncs els camins estàven molt poc fresats i la vegetació estava humida, qué collons humida !!!!, mullada, mullada de collons.
Ah!!! com no podia ser d'un altre manera, vam perdre el camí un parell o tres de cops. Cal mantenir la personalitat.............. o no?

NO PAREN D'ATACAR-NOS .... QUÉ ELS HI HEM FET?

2008-07-12T21:21:00.007+02:00

Per la radio sento que, en un programa d'una cadena autonómica de la corte i villa, els turistes estrangers i "espanioles" que venen a passar les seves vacances als Països Catalans, tenen moltes dificultats per llogar cotxes, menjar un entrepà, cruspir-se un gelat per postres i, no sé quantes bestieses més. Ho argumentàven explicant que la majoría dels rètols de les botigues estàn escrits solament en català (?).

Alguns dels turistes deien,

-no estamos en Espania, pues, los rótulos en espaniol-

LLOGUER DE COTXES - COCHES DE ALQUILER

GELATS - HELADOS

ENTREPANS -BOCADILLOS

Evidentment és una noticia manipulada. Un comerç no queda identificat solament pel rètol, sino pel gènere que es ven, que a la vista està i, sobre tot, queda identificat, per la seva qualitat.

Per aquelles casualitats de la vida, ahir vaig anar a parar a Can Conesa de la plaça Sant Jaume, els m2 més rendibles de tot Catalunya.

El rètol

ENTREPANS CAN CONESA

A la cua, sempre has de fer cua, he sentit parlar en alemany, angles, japo, àrab, català, espaniol.....

Tothom sortía del local endrapant, un franfurt, un de butifarra de carn d'olla, un de saltxitxes del pais i, de qualsevol varietat dels que pots demanar en aquesta botiga que s'ha fet lloc de perigrinatge obligat per un tipus de gent especial que visita Barcelona.

Malgrat el rètol solament en català, hi va gent de tots els paissos, per tant, l'argument de l'emisora espaniola, no té fonaments, com tants d'altres......

Voldría fer una proposta a la corte i villa, hauría de fer una campanya per retolar en espaniol a Espania els següents rètols:

PARKING - APARCAMIENTO

CAMPING - CAMPAMENTO

BIRRA - CERVEZA

RENT A CAR - ALQUILER DE COCHES

i d'altres que ara no em venen al cap, i no em treuen el son.

Podría estendre'm més pero no tinc ganes. Per aixó deia,

NO PAREN D'ATACAR-NOS............, QUÉ ELS HI HEM FET?

GR92 LES CALES DEL GARRAF-6'7'2008

2008-07-06T20:19:00.005+02:00

PASSEJADA PER LES CALES DEL GARRAF GR 92 DE SITGES A VILANOVA

A dos quarts de vuit ens hem trobat devant del rugbi una bona "colleta" per fer la sortida que han preparat en Lluis Riquelme i la Nuria. (per algún mal entés, algunes persones esperaven des de les 7 del matí.)

Hem fet de tot, descalçar-nos per creuar la riera de Sant Pere de Ribes, seguir les marques del GR fins a la "disco" Amnesia, a partir d'aquí, hem anat fent variacions en el seguiment del GR, hem passat a tocar de la cova del Mor, zona gay, via del tren, búnker de Vilanova, ermita de Sant Cristófol i Museu del Mar. En aquest lloc esperàvem que la guia del museu ens acompanyes en una visita que es prometía molt amena, pero, sembla que una activitat nocturna ha deixat KO a la guia en qüestió. Esmorçar, remollar-nos per la pluja (ha caigut un xàfec de c....ns.), "caminito" cap a la segona remullada del día (aquesta vegada al mar), i tornar cap a Sitges.

Hem arribat a les dues del mig dia, hem fet la foto de rigor i l'Enriuqueta i jo els hem deixat banyant-se i després s'han quedat a dinar als jardins Terramar. Nosaltres a seguir el règim PINYA I PERNIL!!!!!!!!

Bona sortida Lluis i Nuria, esperem una nova proposta.

CAP DE SETMANA A OIX - L'ALTA GARROTXA

2008-07-01T19:17:00.004+02:00

Dit i fet, vam a anar un altre cop a l'Alta Garrotxa, dic un altre cop, doncs a principis de s vam estar per la zona volcànica, ja sabeu....... Fageda, Croscat, ermites de St Miquel Sacot i Sta. Margarida etz,etz.

Aquest cop vam canviar de lloc i, des de Oix vam anar cap a Sadernes per tal de passejar per la riera de St. Aniol fins l'ermita.

Un cap de setmana collonut,

BARCELONA AMB BICING

2008-06-08T17:00:00.004+02:00

No sabiem que fer........Els homes del temps havien pronosticat mal temps per aquest diumenge i al llevar-nos, ens ha semblat que tindirien raó. Hem decidit anar a Barcelona amb carrilet i, un cop a la Plaça Espanya, utilitzar el servei Bicing.

Ens hem mogut pel Paral.lel, Drassanes, Barceloneta, Casc Antic, Barri de Rivera, St.Maria del mar, el Fossar, Plaça Sant Jaume, CiutatVella,el parc de la Ciutadella, l'estació de França, dinar a la Vinya del Mar restaurant a tocar del Passeig Marítim, i tornar pel Paral.lel fins a la Plça d'Espanya i d'aqui, carrilet i cap a casa.

Els homes del temps l'han cagat!!!! ha fet un matí de collons!!!!!, fins i tot ens hem mullat els peus passejant per la platja de la Barceloneta.

Ha sigut un matí la mar de profitós i recomanable.

CANVI DE PLANS O LA PUNYALADA, I NO PER L'ESQUENA PRECISSAMENT

2008-05-25T17:06:00.008+02:00

Dissabte passat vam quedar amb en Paco per tal de fer la ruta "del Llobregat al Besós".

Voliem agafar la "bici", baixar pel camí del Sorral fins El Prat, d'allà a la Zona Franca fins a la Barceloneta passant pel Castell de Montjuïc, de la Barceloneta anar pel Passeig Maritim, seguir per la Vila Olimpica, La Mar Bella, el Vint-i-dos arroba, el Fòrum, travessar el Besós i acabar a la platja de Sant Adriá.

El día no era massa bo i en arribar a Can Tunis, vam decidir pujar pel cementiri de Montjuïc fins a trobar la sortida que ens portaría cap a les portes del Castell.

Cal dir que la pujada va ser d'alló més tranquila. Silencis trencats solament pels sons de les gavines i el soroll del canvi, cada vegada que pujàvem o baixàvem pinyons. Ens sentiem observats; i no erem capaços d'esbrinar per quí, i tampoc ho voliem averiguar no fos cas que ens caguessim als pantalons. En arribar al cap d'amunt del "cementeri" vam trobar-nos a la Plaça dels Angels, vam desorientar-nos i no trobàvem la sortida. Tot eren tombes, algunes excessivament cuidades i farçides de flors (de plàstic) fins i tot en forma de guitarres i d'altres oblidades (la cultura de cult als morts està canviant). A la fi, vam trobar el forat, no la darrera "morada" com diuen alguns, sino la sortida (i tampoc era una senyora que fuma i et tuteja) cap el Castell. Ens vam sentir alleugerits i vam decidir variar la ruta, es feia tard. Vam travessar el Paral.lel, vam anar cap a la Rambla, vam arribar a Can Conesa, vam fer un entrepà de "buti" de carn d'olla, i tot seguit, ciclar pel carrer del Call, Banys Nous, Pça. de Pí i Plaça Sant Josep Oriol, vam parar a fer un café, i aquí va ser on ens van "apunyalar". 1 café més 1 carajillo de rom, ens va costar la módica quantitat de 8,25 euros (he escanejat el ticket perque quedi constància).

Després, travessar la Rambla, anar cap el Paral.lel, pujar fins a la Plaça Espanya, i agafar el carrilet fins Sant Boi.

Al baixar del vagó va començar a ploure. No ens vam mullar gaire. Si haguessim trigat una mica més ................................................... "como pesssessss dentro del agua"

LA ROCA ENCAVALCADA O LA PORTA DEL CEL

2008-05-03T21:47:00.021+02:00

Divendres dos de maig a tres quarts i mig d'una, L'HEM TROBAT!!!!!!!.

Cal dir que hem hagut de suar de valent. Després de recordar els càtals des de Coll d'Estenalles, passant pel Montcau i el Coll d'Eres, fins la Cova de Simanaya ,vam caminar cap a la recerca de la Roca Encavalcada i quan, de cebuts, pensàvem que hauriem de tornar un altre día, en Paco cridà com Rodrigo de Triana - ES ALLÀ !!!!!!!- jo no la veia, tenía en la memoria la imatge de la Porta del Cel des de un altre perspectiva, i no la reconeixía.

Després de fixar-mi una mica més, sí, allá hi era.

Malgrat haver-la vist de lluny, era precis acostar-nos, i així ho vam fer, vaig acompanyar a en Paco i en Quim fins al cap de munt de la pedra, bé al cap de munt no, pero quasi. Un cop allá fotos i més fotos i el "gustasso" d'haver aconseguit el repte ( a la quarta, eh?).

Si us hi fixeu bé, la part esquerra de la foto de la roca sembla una cara amb un rictus de mala llet considerable, EM FA POR HI TOT !!!!!! o també unes tortugues ninjes.

Sujuru que em mantinc sense fumar i beure..........

Ens va costar trobar el camí de tornada, maleïts senglars................ Vam perdre mitja hora. Arribant un punt, vam decidir desfer el camí, mirar el mapa i, cap a la Carena del Pagés, i un cop al camí que uneix el Coll d'Eres amb La Mola, anar fins a Coll d'Estenalles, agafar el cotxe i cap a casa.

-Després de l'onze, la propera será Montcau - La Mola - Montcau, amb un bon àpat al monestir.-va dir en Quim.

-FET!!!!!!!!

Mentre caminàvem vam gaudir dels companys i de de la Natura, aire, horitzons, ocells, cants, sons, silenci, olors (alguna desagradable), pensaments (purs i dels altres) i tot el que us podeu imaginar.........................................

HA FALLAT EL REM, ANEM A ERAMPRUNYA

2008-04-27T19:26:00.006+02:00

Ahir el vespre en Paco em va trucar per decidir que feiem aquest matí.
Jo, tossut, li vaig dir - cap a la Roca Encavalcada!!!!!!! -
Com si no ho sentis, va comentar
- I si anessim a remar al Canal Olimpic?-
I dit i fet, vam decidir anar a remar.
A les nou d'aquest matí m'ha passat a recollir. Hem arribat al Canal al voltant de dos quarts de deu. Quan hem volgut llogar els caiacs, ens han comentat que l'horari de lloguer comença a les 10 del matí fins que es pon el Sol, i que, solament podriem utilitzar la meitat del Canal doncs l'altre meitat estava ocupada per un concurs d'esqui nautic.
Decissió ràpida - Que us bombin !!!!!!- anem a caminar pel castell de l'Eramprunyà.
En pocs minuts ens trobavem al peu de l'ermita de Brugués i hem començat la pujada. El día, de collons, la temperatura, de collons. En un tres i no res, ens hem trobat a dalt. Hem sentit unes veus, eren d'una colla de "minyonets" que havien passat la nit al castell. En Paco ha preguntat per una creu que es veia mentre pujàvem i, molt atent, el cap dels minyonets ens ha indicat el camí que duia fins a l'antiga ermita de Brugués, afegint que, si ho voliem, podiem arribar-nos fins a la cova on un pastor va trobar la verge fa un pila d'anys. Ens ha avisat que el camí fins a la cova es bastant vertical i que per aquest motiu, el seu grup va dedicar-hi un camp de treball per desbrossar-lo i acondicionar-lo amb un cable d'acer.
La passejada s'ho val, el camí, té el seu puntet de misteri, i a la fi, la petita cova amb la verge empresonada de Brugués té el seu encant. Como era previsible, l'encant no ha sigut total, doncs com gairebé sempre, hi havien senyals deixades per humans no gaire respectuosos amb el medi, tapes de iogurts, burilles, inscripcions a la roca, pintades......... Hem fet d'escombriaires i ens hem endut cap avall les burilles i les tapes de iogurts. Les pintades, s'han negat a acompanyar-nos, estàven molt arrelades...........
Ens ha sobtat lo fàcil que ha de ser gravar escrits en aquest tipus de rocam, doncs n'hi havien un munt i amb una caligrafía molt acurada.
Després, netejar l'esperit,
-"few, few, few,"-
i cap a casa que es fa tard.
Proposarem una sortida nocturna al Castell de l'Eramprunyà, passant per l'ermita i la cova de la verge.

OBLIDAR

2008-04-26T09:58:00.008+02:00

M'he aixecat amb la intenció d'escriure alguna cosa i revisant le bloc, he anat a parar a l'enllaç de la Independència (la Txe Arana) en el Youtube. En videos relacionats he vist un, (i en segueixen 4 més) que parlen del cas de l'Eric Bertran, aquell nen-adolescent que els "serveis de inteligencia" el van estar marejant a ran d'un @ que va enviar a 4 empreses distribuidores demanant-exigint l'etiquetatge de productes en catalá a Catalunya. Quan he visionat els videos, m'ha soptat la maduresa en la que s'expresa l'Eric, no es pròpia en una gran majoría dels seus coetanis, i penso que realment aquesta maduresa, és la que va fer que els teóricament "madurs" per raons d'edat (quina bestiesa) demostressin totes les seves carencies amb autoritarisme. Si el nano s'hagués ensorrat, o hagués respós amb violencia (verbal o física) probablement no li haguessin donat la importancia que li van donar perque, per aquests casos, ja tenen sol.lucions.
Es un cas que va passar fa quatre anys i, la majoria de gent, ja l'hem oblidat.
El seguit d'esdeveniments amb els que ens bombardeigen diariament fa que oblidem ràpidament, i crec que s'ha de fer un esforç per mantenir en la memória aquelles persones, situacions, fets, etz., importants en l'aspecte individual i/o colectiu que poden ser referencia.

SANT JORDI 2008

2008-04-23T20:22:00.002+02:00

33 ANYS OFICIALS DE CONVIVENCIA AMB L'ENRIQUETA I QUE DURI.........

jo tambe vull la independencia

2008-04-19T15:19:00.003+02:00

http://es.youtube.com/watch?v=DkpSz-GhsgQ&feature=related

Per arribar-hi val tot !!!!!!!!!!!

LA CANAL DEL CARALL

2008-04-13T16:44:00.022+02:00

En Paco em va convencer, - Diumenge a la Canal del Carall !!!!!- sí , del CARALL, no savem perque l'anomenen del CAVALL ............ A la vista està.!!!!!!!!

Hem matinat i, amb una mica de respecte (les plujes de divendres ens feien pensar que potser les parets estarien relliscoses) hem arribat al refugi Bartomeu Puiggrós a tocar de l'ermita de Sta. Cecilia.

A les vuit començavem a caminar, el terra era humit i en alguns trams relliscós, nosaltres.... cap a munt pel camí de l'arrel. Al cap de 35 minuts (minut amunt, minut avall) ens trobàvem al peu de la Canal. Barreta energética..... Traguet de té calent.....Respirar a fons i ...cap amunt!!!!!

Una colla que veia darrera ens han passat com l'AVE. Nosaltres, a ritme, i amb seguretat. En dos trams que no ho veiem clar, hem fet servir LA CORDETA de 15 mts. que ja es la segona vegada que ens treu d'una dificultat. Relliscades i cops als genolls, relliscades i cops als colzes, pero nosaltres.... AMUNT.(plagío la cançó d'en Raimon) Després d'unes quantes esbufegades.... amb els braços carregats (no hem estirat, jejeje)....hem arribat dalt del coll. FORTA ENCAIXADA DE MA per haver aconseguit el nostre repte, sabedors que cada vegada, el temps que passa, no el que fa, ens fará valorar previament la dificultat de les activitats que escollim. De moment, aquesta ja es al sac. !!!!!!!

Després, bufar i fer ampolles, baixada fins al Pla dels Ocells, passar per Trinitats fins a desfer el tram del cami de l'arrel que haviem fet pel matí. En arrivar al refugi, cerveseta, aquarius i cap a casa més contents que dos ginjols!!!!!!!!!

Ah! en Paco diu que he de fer un curset de nusos, doncs veien com l'assegurava, ha passat una mica de "canguelis"

Ja he començat ................

LA ROCA ENCAVALCADA O LA PORTA DEL CEL

LA TROBAREM !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

algún día la trobarem..........................

DIVENDRES DE DOLOR

2008-03-23T13:12:00.012+01:00

Divendres de dolor. Vam quedar amb en Paco per passejar pels voltants del Montcau. Si, un altre cop el Montcau, i mirar de trobar el itinerari circular que ens duría del i fins al Coll d'Estenalles tot passant pel cim del Montcau, coll d'Eres, coves de Simanya, canal del Llor, font del Llor, Roca Encavalcada i Roure del Palau.

Al Montcau, molt fred, vent de Tramontana que ens ho glaçava tot. A les Simanayes, temps per esmorçar i imaginar com vivien els nostres avantpassats. Alguns nous visitants havien deixat pintures a les parets que no eren rupestres precisament. VANDALS!!!!!!

Fins arribara la font del Llor, va ser agradable, a partir d'aquest punt, supersupersupersuperensigalada santboiana. Tan es així que després d'estar cercant la continuitat del camí, vam decidir fer marxa enrera, Quina ensigalada!!!!! vam recordar aquelles pelis que veiem de petits a les sesions continues dels cines de barri, Tarzan, (m'hagués agradat veure'l volant entre els pins, les alzines, els roures i les PUNXES, ) Cony de punxes, vam acabar amb les mans destrossades . Per poder sortir d'aquell atzucat, vam fer servir la navalleta suissa per tallar els esverzers que ens punxaven i no ens deixàven avançar. Vam haver d'improvisar un petit rappel de 4 metres per saltar un desnivell que no ens deixava continuar. Vam cridar per tal d'orientar-nos. Vam tenir sort, una familia que passejava fins a la font del Llor pel cami NORMAL el GR, ens va sentir i ens va anar orientant amb les seves veus fins que vam trobar la sortida. Ni GPS, ni bruixoles, els camins no están massa fresats, els senglars fant de les seves i desorientten al mes pintat.

El millor de la sortida, LA FONT DEL LLOR, una aigua clara, fresqueta i bona, que ens va ajudar a netejar-nos les ferides i calmar la sed.

Com ja era tard, vam decidir desfer el camí fins a coll d'Eres i d'allá al coll d'Estenalles i cap a casa.

LA ROCA ENCAVALCADA HAURÁ D'ESPERAR A UN ALTRE SORTIDA. Per cert en Paco m'ha dit que no hi torna.....................................

Ah!!! no hi ha document grafic de l'ensigalada, Tenim les mans plenes de punxes, es per aixó el titol de l'escrit.

NI CAS..........

2008-03-11T21:28:00.000+01:00

OH!!!!!!!!!! SORPRESA

2008-03-04T21:05:00.002+01:00

ESPANIOLITZAR SANT BOI?

Així ho sembla si ens fixem en la jardinería de la rotonda dels "sales". I dic jo, no hi ha cap altre combinació de colors ?

Es comença amb petits detalls, estem atents que els enemics no defalleixen, mica en mica s'omple la pica, -diuen- doncs aixó, destapem la pica perque aquests accions vagin cap a la clavaguera..........

2008-02-15T19:47:00.005+01:00

A ran d'un comentari rebut sobre l'escrit anterior, me n'he adonat que, sovint, carreguem les culpes, de que les coses no van, als altres, sense tenir en conte que, a cops, nosaltres mateixos som també culpables, (inconscientment o no, pero culpables).

Caminant pel Congost, vaig observar les emprentes de "persones" que no tenien cap respecte pel lloc on erem. Hi havia deixalles (kleenex per terra, pocs, cert, pero n'hi havien, havien ampolles de plàstic, poques, pero n'hi havien, havien tetrabriks, pocs, pero n'hi havien, i així podriem continuar fins a detallar un bon nombre de residus més propis de trobar-los en una deixelleria que no pas en un ESPAI NATURAL. Malgrat aquesta desagradable visió, vaig coincidir amb gent que, com aquell que no fa res, de quant en quant s'ajupia, recollia un tetrabrik, un paper, un .... i el guardava a la seva motxilla, i no tenien pinta de patir "el sindrome de Diogenes" precisament...

Aquests petits gestos anónims son molt més efectius, i per a mi, tenen molt més valor que qualsevol declaració de militància verda, que en la majoria dels casos es queda en aixó, en declaracions de intencions que quedan molt bé escrites sobre un paper pero son poc efectives.

Hi ha una dita popular que diu "el movimiento se demuestra andando". Deixem-nos de palles mentals i passem a l'acció.

Qué li estan fent al Congost?

2008-02-10T10:15:00.001+01:00

I no totes les culpes les hem de donar a la sequera.....................................!!!!!!!!!!!!!!

http://www.nodo50.org/suportponent/article.php3?id_article=1317

2008-02-02T08:40:00.000+01:00

Probablement la meva capacitat d'enteniment és molt limitada........................ Tinc la mala costum d'escoltar la radio quan vaig cap a la feina. I ho puc fer perque d'ençà que han imposat el límit de velocitat per la primera corona (i es diuen partidaris de la república) per tal de rebaixar l'accidentalitat i millorar els embussos i la contaminació, puc escoltar-la, abans solament la sentia, i puc escoltar-la peque estic més estona aturat que en moviment, trigo 20 minuts més en arribar a Sant Cugat. No entenc com els panells informatius continuan anunciant aquesta limitació amb els arguments ja comentats.

"No hay mal que por bien no venga" - diuen en español - Escoltar la radio!!. En el meu receptor tinc programades RAC 1. RADIO 4, CATALUNYA RADIO, I-CAT, RADIO 3 i RAC 105. Al sortir de casa ...RAC1, un cop sento la primera tanda de noticies, passo a Radio 4 (per alló de la primera en catalá després de molts anys de que el nostre idioma estés segrestat de les ones herzianes, i amb l'espasa de Damocles a sobre per temes politics i d'audiència) us he de dir que l'estil i els convidats que participan en el programa m'agraden per la seva independencia crítica i la seva documentació previa a la seva intervenció, es nota. Al tocar les vuit, si, encara estic fent cues, torno a RAC 1 per sentir el comentari d'en Basté, es un costum que vaig agafar quan el programa el feia Xavi Bosch, el que ara es director de l'Avui, de fet, el trobo a faltar (el comentari, eh?). Quan més o menys m'he posat al día de les notices que ens volen transmetre, passo a, l'evassió, I-CAT, música fins arribar a la feina. Des de la sortida de casa fins a l'arribada a la feina entre 50 i 70 minuts!!!!!!!!! Ah!!!! els cops que vaig mes depresa, 40 per hora per dins de Sant Boi, en autopista, (JAJAJAJA) entre 10 i 20 per hora. Paradoxes de la vida................................

En una d'aquestes escoltades, sento que els bisbes de la conferencia episcopal española han comentat que s'ha de renegar d'aquells politics que dialoguen amb terroristes (?), que aproven lleis contra natura(?), que aproven lleis contra la familia (?) i no sé quantes bestieses més. I no se'ls cau la cara de vergonya..... les conclusions lliures, les deixo per qui volgui fer-les. Les Prenses han opinat sobre aquest assumpte en funció de l'amo qui els paga.

No soc creient en el tema de la Fe, si, aixó que quan tens un plantejament critic o dubtes del que et diuen, es per que no tens Fe. Que vol dir tenir Fe,? obeir sense qüestionar ? Anem malament. En la meva formació he tingut moltes influencies i, en la meva infantesa , m'explicavem l'evangeli (si home, aquest tractat de filosofía de vida). En una gran part hi estic d'acord. No fer el mal, ajudar a l'altri, predicar amb l'exemple, etz....., en altres no. Deixar que et fotin osties fins la mort, cony, es mol dur!!!!!! Per que dic aixó, doncs tornant als bisbes citats, sembla que estan molt allunyats de la realitat quotidiana, del que passa realment en la Societat i sobre tot molt allunyats de l'evangeli que ells mateixos predican. Amb la seva actitud en lloc de cercar sol.lucions, el que fan es crear problemes, volen que torni la cultura de la por, volen que no pensem lliurement, que no en sabem!!!, que som tontets!!, nosaltres a treballar, a pagar l'hipoteca, deixar-los a ells que pensin per nosaltres, a obeïr fil parranda i, sobre tot, el que no volen, es perdre les seves influencies (poder) sobre els altres. Qué allunyats están del que, en principi, hauria de ser la seva filosofía de vida, el seu Evangeli, pot ser podrien buscar dins de la seva Esglesia aquells que SI segueixen aquest comportament de vida i, paradoxes de la idem, son els que més persegueixen.

He centrat aquestes reflexions a ran de la noticia dels bisbes, pero és evident que es pot aplicar en qualsevol colectiu on hi hagi persones amb poca capacitat objectiva i molta de subjectiva (politics, empresaris, bancaris, centres d'influencies, agrupaments socials, families, amics, etz. etz. etz.) Cal sempre mirar-se el malic amb esperit critic i no trair els valors de la convivencia entre persones.

Sembla mentida que una cosa tan senzilla no es pugui dur a terme. Per aixó deia alló que, la meva capacitat d'enteniment és molt limitada.......................

Apa-li A10 siau

ENSIGALADA PELS VOLTANTS DEL MONTCAU

2008-01-29T21:55:00.001+01:00

Diumenge en Paco i jo vam anar a cercar "llogarets" prop del Coll d'Estenalles per poder fer una sortida de Senderisme Cultural Actiu. Em vaig documentar amb el llibre "22 camins de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac", d'Edmon Grau i Frederic Vancells. Vaig escollir l'itinerari 10, doncs hi sortia una fotografía de la Roca Encavalcada que em va "frapar". Cal dir que, com ens acostuma a passar, el llibre marca un itinerari i. nosaltres,experimentem, es a dir ens perdem, ens ensigalem, la caguem, etz.etz.etz. tot acabat en em. Sortint del Coll d'Estenalles direcció cap a Talamanca, vam anar vorejant el Montcau, vam passar per sota dels Cortins, vam pujar a les roques de la Coca, vam arribar a un pedregal on, en teoría, haviem de trobar una canal que ens faria arribar fins el camí de les Folgueroses i un cop allá cap a la Roca Encavalcada: nasti de plasti!!! Senyalització (pila de pedres?) practicament inexistent i.... tercera ensigalada, (sí, no ho he dit, pero ja ens haviem ensigalat dues vegades anteriorment). Arribats aquet punt vam decidir, amb bon criteri, anar fins el coll d'Eres, el teniem a tocar, i des de aquell indret, comentar i revisar l'itinerari.

Vam decidir que no fariem la primera part de l'itinerari doncs considerem que hi ha trams molt aeris i que poden presentar problemes a persones no massa habituades a aquest tipus de passos.

Per tant vam comentar que sería bó iniciar la sortida pujant al Montcau, visitar la Cova de Simanya, seguir cap la zona de les Folgueroses, havent passat a vol d'ocell pel Mas del Marquet, fins arribar a la Roca Encavalcada, un cop aqui, anar a buscar el Roure del Palau, i un cop trobat, continuar fins el Coll d'Estenalles (Centre de Interpretació del Parc).

Cal dir que en la caminada van trobar moltes senyals de l'existencia de senglars. Moltes no, moltíssimes, que més d'una vegada ens van fer dubtar alhora de saber per on continuava el camí.

Ho vam comentar amb el responsable del CIP, i ens va dir que era molt dificil contentar a tothom, els caçadors volien un espai delimitat per poder mantenir l'ecosistema i el senderistes no volien esser sorpresos per un tret en les natges o en algun altre lloc del seu cos.

En Paco, com sempre, molt agut, li deia que una sol-lució fora tancar tot el Parc uns dies determinats l'any per tal que els caçadors podessin fer feina............. -ES DIFICIL CONTENTAR A TOTHOM- ens va repetir ....... en aquest moment va sonar un telefon i ens va deixar, a10 -ADEU-

TITANI -CADA COP MES PROTESI

2008-01-20T19:21:00.000+01:00

Darrerament no em trobo amb ganes d'escriure, i sé que en Carles em fotrà "baco" quan en veigi,
Així que, un petit esforç, i veurem el que surt...................................

He passat aquest cap de setmana sense sortir de casa, be, solament he sortit per anar a comprar el diari i el tortellet de cada diumenge. La raó, divendres em van implantar tres cargols de titani a la "pinyata". Em va enredar, varen dir-me que no en farien mal, que no m'en van fer, i que em posarien un pont provisional per tal de millorar l'estetica; fals!!!!, el pont sembla fet pels que fan el manteniment de la linea de Renfe del Garraf; a la que vull dir alguna paraula, patam!!!!! (per que encara tinc reflexes, que si no,) els dents "besarian el suelo" més d'una vegada. Sol.lució, no posar-se la "protesi" fins que no estigui ben ajustada. Aixó comporta un problema estétic laboral, he de parlar amb la boca tencada, ja em direu, si no se m'enten normalment, imagineu-vos parlar sense moure els llavis practicament......................... quina gracia eh?????????? mira que en sou de cabronets.................. He buscat mil i una maneres de dissimular l'esborany del Carmel, sense aconseguir-ho, per tant, he decidit mostar-lo amb orgull, savent que és una situació d'aquelles que s'en diuen "passatgeres", sí home, com l'acudit del borratxo i la "fea", ja el sabeu oi?. Per qui no el sàpiga, l'explico:

Un borratxo surt de la cantina i es creua amb una dona molt, molt, pero que molt lletja.
El borratxo, s'espanta i li diu:
-FEA!!!!!!!!!!!!
La dona, tota ofesa, i en to molt digne, li etziva:
-BORRATXO !!!!!!!!!!

I el borratxo, amb una entonació molt semblant a la que utilitza Pepe Bono, li contesta:
VALE, PERO EJ QUE A MI SE ME PASARÁ PRONTO.

Doncs aixó, demá al vespre aniré al dentista perque faci els ajustos necessaris. Ja us aniré informant del procés.

Per cert aquest matí he començat a navegar per Internet per saber coses sobre la implantología, soc massoca; he trovat una pagina web que mostrava amb imatges totes les fases del procés. Primer amb imatges animades, era curiós, i després amb filmacions reals, no era tan curiós, M'HE MAREJAT. Ho podeu comprovar aqui http://www.microdentsystem.com/ ànim valents!!

La Natura en sap molt, i els nervis que em va fer passar abans del divendres van impedir que procurés interesar-me de l'assumpte, si ho arribo a fer abans , no hi vaig, "us su juru."

LA MANI

2007-12-01T21:47:00.000+01:00

Abans de que les declaracions i comentaris de politics, comentaristes d'opinió, radio, televisions, coneguts, companys de feina i amics, m' intoxiquin, m'agrada reflexionar sobre la movilització d'aquesta tarda.
Molta gent, molta gent i molta gent. No cal que sumin, ni que apliquin fórmules especials per determinar la quantitat de persones que hi havia passejant des de Pelai fins el Parc dce la Ciutadella, MOLTA GENT.

Mentre caminàvem envoltats de senyeres, càntics, algún xiulet (quan coincidiem amb alguns mebres dels mossos d'esquadra o guardia urbana), anava pensant..........

1)- Molta gent, si, pero (ja hi som amb els peros) tota aquesta gent , que fa la resta de dies pel dret a decidir?. Probablement la gran majoria res de res.

2)-Qué som de beneits !!!!, ens deixem portar per la massa, un crida no sé que, i tothom, apa a seguir el crit de manera ritmica.

3) Soc de la opinió que al lema de la mani li sobrava lo de INFRAESTRUCTURES. El dret a decidir es sobre la totalitat, no en una part.

4) Lamentable la utilització partidista. Els partits assistents a la "mani" i els que s'han eskakejat, són els causants de que estem com estem. A part de barallar-se entre ells, i voler protagonisme en els mitjants de comunicació, han fet?, fan alguna cosa més?????????

Després continuo,El Barça i els pericos comencen a donar cops de peu a una pilota "que guanyi el millor" - qué n'ets de fals!!!!!!!!!, vols dir que guanyi el Barça.

Ja torno a ser aquí (el Barça va gunyant....

5) Amb l'Enriqueta parlàvem que per deixar de ser una anecdota (lo de la gent al carrer), qui decideix (que no som nosaltres), ni s'inmuten al veure aquestes mobilitzacions, hi ha exemples. Ve torno on erem, per deixar de ser una anecdota, caldría que tothom fes:

a) OBJECCIO FISCAL. Els politics no tindrien "cash" i aixó segur que els fa bellugar.

b) DONAR PROTAGONISME AL VOT EN BLANC I A LA ABSTENCIO. Es lamentable que amb la enorme abstenció que hi va haver les darreres eleccions, TOTS els politics afirman que són els representants de tota Catalunya. QUINA BARRA !!!!!!! Haurien de plegar.

c) OBSERVAR, PENSAR, ANALITZAR I DECIDIR, és el que hem de fer tots plegats i deixar-nos de promeses, paraules i no fets dels qui es pensen que poden manipular-nos.

APA, visca la Terra

PIRATES DEL CARIBE ???????????

2007-12-01T14:51:00.000+01:00

El capità Jack Sparrov (l'Albert) s'ens va afegir a la baixada de l'Ebre en el tram que va des de Tortosa a Amposta. En canvi, l'Enriqueta, la Toñi i en Diego, no van poder-nos acompanyar.

Aquesta vegada, com no podia ser d'un altre manera, vam navegar més de 70 kaiaks, feia goig veure l'Ebre okupat per gent que gaudeix i respecta la Natura.

Com anecdota, i basant-nos en l'experiencia d'altres anys, l'aproximació fins a Tortosa la vem fer d'un tranqui que ti cagues, L'Albert només deia:

- Podrem fer un café?

-Collons, i tant !!!, -vam contestar-li en Paco i jo- cada any passa el mateix, convoquen la sortida a una hora i després sortim qui sap quan !!!!!!!!

Aquest any van ser Superpuntuals i ni café ni leches, cambiar-nos a corre cuita i remar com "possessos" per afeigir-nos al grup.

Café no n'haviem pres, pero un "pocima" pot ser si. A la que ems vam adonar, els teniem darrera nostre. Com podía ser???? L'enigma, el deixo per que el resolgueu ( si algun tafaner/a, entra en aquest blog).

En acabar, eixugar els kaiaks, i rapidament cap el Mediterrani Blau a endrapar alguna coseta.

Ah!!!! les fotos són del capità Jack Sparrov

JOSEP - hem sigut 33 !!!!!!! -

2007-11-30T21:54:00.000+01:00

Foto usurpada a Naval de Mjpmmvpr'r'l

Fa dies que el vull trucar i, per una cosa o per un altre, vaig demorant el contacte.

En Josep va ser el llençador de la idea de difondre l'activitat de muntanya amb participació activa.

A partir d'aquest principi bàsic va saber captar-nos per col.laborar amb ell en la preparació d'unes "matinals" en les que com a complement a l'activitat de muntanya propiament dita, hauriem d'aportar comentaris sobre els llocs per on caminàvem (vegetació, historia, singularitats, fauna, etz). Vam batejar aquest tipus d'activitat com a Senderisme Cultural Actiu, altrament dit, SCA!

L'inici va ser engrescador. Per tal de fomentar la participació de la gent en el calendari de sortides, va idear un joc en el que plantejava qüestions varies sobre els llocs previament escollits i en funció dels encerts en les respostes de la gent, s'iniciava la roda de sortides amb la que més encerts havia obtingut. (Hostia m'he liat, no se si ha quedat prou clar!!!!) Bé, tan fa, el que volia deixar palés, és que aquesta iniciativa, i altres per descomptat, ha fet que el Centre creixi, creixi en programació d'activitats, creixi en difusió, creixi en participació, creixi en diversitat, creixi en assistencia i el que és important, creixi en noves persones que es senten esperonades per continuar amb la tasca iniciada.

Josep, SCA! és una realitat. Molt bona iniciativa!!!!!!!

2007-09-07T20:18:00.000+02:00

Aquesta tarda mentre anava cap a la botiga de l'Aleix per recollir unes fotos i un guisat de peus de "ministre" que sembla "de categoria", m'he creuat amb la Montse. Sí, la Montse, la que va estar al capdamunt de l'Ajuntament durant una pila d'anys.

-Ei, que fem ?

-Mira, anant a comprar, tot bé?

-Tot bé.

-A10.

I, ja està.

A l'instant "la neurona" ha començat a treballar. Qué deu estar fent la Montse en aquest moments?

Bé, us direu, quina pregunta, - passejar pel poble, com era evident!!!!!!!

Pero no, no em preguntava qué feia en aquest moment precís sino, com omplía les hores del día.

Per un moment he recordat, al "teatcher". Era una persona d'edat propera a la jubilació que la direcció de l'escola l'utilitzava per omplir els buits per l'absentisme docent. No donava classe, ens explicava amb cura i tota mena de detall, les seves experiencies viscudes, especialment en els seus viatges arreu del món. Ens iniciava en els idiomes traduint-nos al francés, anglés i alemany, les paraules que li demanàvem. Vaig aprendre més geografía en les seves xarrades que en les que feia el titular de la materia. Sense sentar cátedra, ens parlava de música, de religions (en plural, tot i que l'escola era confesional i hi havia un munt de sotanes), de comportament, de respecte als altres, d'esports i molt coloquialment, fins i tot de llibertats. Sabía captar l'atenció de tots nosaltres (42 alumnes per aula) i les hores passaven depressa sense pensar en anar al pati. Han passat molts anys (uns 40 llargs) i reconec que aquell "SUPLENT" va influir molt positivament en la meva formació com a persona.

Encara no sé perque la trobada amb la Montse m'ha fet recordar al "teatcher", pero em sembla molt bé, o no?

MONEGROS 2007

2007-07-30T19:57:00.000+02:00

MONEGROS 2007

Com cada any, la segona setmana del mes de Juny tenim una cita obligada. "Passejada nocturna i diurna per les Serres de Sigena, Pallaruelos i les planures de regadiu i àrides dels Monegros (Zones compreses en el quadrat que fan les poblacions de Villanueva de Sigena, Valfarta, La Almolda, Castejón de Monegros i Sena.)

Ens vam trobar, Paco (el Gerente), Xavier (el Piju), Diego (el Viajado), Joan (el Sonrisas), Alfonso (el Madriles) i Xavi (el Cachillas). Tots dins d'una PEPEFURGO, que dit sia de pas ens va anar de conya per la despesa compartida i la tranquilitat de poder carregar totes les "bicis" sense la necessitat de "portabicis addicionals".

Al iniciar la sortida vam ser acompanyats per una agraïda pluja que va durar tota la pujada fins arribar al refugi de Perafita, dic agraïda perque no vam passar gens de calor.

Després, el de cada any, llebres, perdius, aligots, pagesos llaurant o recollint, i quan es pon el sol, arribada a l'ermita de San Miguel de Valfarta altrament anomenada HOTEL CALIFORNIA. Aquí, sopar, visita al bar del poble, prendre uns cafés, en Diego, enrrollar-se amb el barman argentí comentant els seus viatges per Sudamerica i, un cop agafat el son, acompanyar-lo fins l'ermita per intentar dormir. (hi ha alguns que semblen osos "grunyint"GRRRRRR)

L'endemá, ben dora, recollir, rentar-nos, i, bici,sac i camí, cap La Almolda on ens espera un café amb llet amb unes madalenes boníssimes. Bé, aixó havia succeit les quatre vegades anteriors, enguany, la Societat estava tancada i després d'una bona estona esperant, vam decidir anar cap a Castejón de Monegros per poder esmorzar una mica.

Després de l'esmorzar i amb molta paciencia (Alfonso anava com els de Verano Azul, no per manca de forces no, sino perque ell és així.) vam passar per la zona més árida de la ruta fins trobar el que nosaltres anomenem "EL CAÑON DEL COLORADO", baixada espectacular, envoltats de formacions argiloses mereixedores de contemplar-les des de varis angles, fins arribar a l'ermita de San Miguel de Castejón (sembla que només hi hagi Miguels per aquestes contrades). Aquí un breu descans i discusió per veure si d'una vegada trobem el camí bo de tornada fins a Villanueva de Sigena. Decidim travessar el riu Alcanadre i preguntar a uns "labradores" el camí més fácil, ens el indiquen i, PER FI !!!!!, aquest any no fem camp a través, ni travessem el riu per llocs no habituals, ni perdem temps, "bueno", és un dir, doncs l'Alfonso continua al seu ritme de serie de televisió dels 80.

En arribar a Villanueva de Sigena, "aseo" popular a la plaça de l'Ajuntament, i dinar al restaurant LA BODEGA amb companyia de l'Amor que va venir a buscar al Paco.

L'any vinent hem de canviar d'itinerari........... S'admeten propostes.

Ah. d'estels, ni un, va estar nùvol tota la nit.

A10

2007-03-24T22:17:00.000+01:00

COMA D'OR 17 de Març 2007

El Coma d'Or, he de dir que no tenia coneixement de l'existencia d'aquest cim, i que gràcies a la proposta d'en Lluis per canviar la sortida prevista a la Serra d'Ensija, he pogut comprovar que ha valgut la pena fer-li cas. Està situat front les pistes de Porta Puimorent i, a mesura que vas caminant per la vall d'Engracia, el paissatge va canviant espectacularment, impresionant!!!!!! i aixó no es res, un cop pujades les primeres rampes, troves, majestuós el Puigpedrós de Llanós fent costat al Coma d'Or, osti tú, kamaku!!!!!, superades les darreres rampes i un cop dalt del cim, devant teu, un munt de cims nevats destacant per sobre de tots, el Carlit, si desvies la mirada cap a la teva dreta (solament la mirada, el pensament no, eh?), la Serra d'Ensija, el Cadí, les muntanyes d'Andorra..............bé, acollonant !!!!, ara que m'ha vingut aquesta paraula, he recordat l'altre significat, sigues prudent i no passis fins a la creu, doncs a l'hivern, el glaç i la timba, t'ho aconsellen.

Caminant per la pista Primeres rampes Recuperant l'alé.

Arribant al cim Ja som a dalt!!!!!! Tripejant

QUIM, PAQUI, PERE, JOSEP, XAVIER i LLUIS

A 10

2007-02-03T20:27:00.000+01:00

NOUFONTS - NOUCREUS 13 de Gener del 2007

El dia 13 de gener, la colla dels Sensepresses vam anar a Nuria amb la intenció de pujar al Noufonts i Noucreus. En arribar al Pont de l'Escuder l'Enriqueta va relliscar i es va trencar el coll del fèmur, vam avisar el 112 i aquest va moure tots els fils per tal que l'ajuda arribés el més aviat possible, i així va ser, en mitja hora arribava l'helicopter i l'equip sanitari. El pilot i els sanitaris van actuar amb serenor, professionalitat i en especial van saber transmetre'ns confiança. Mai sabràn el bon record que tenim d'ells, són d'aquestes persones anónimes que fan una feina de servei i que resten en l'oblit de la gran massa; com que no criden, no insulten, no son "fashion"els canals d'informació no els hi fan massa cas, lamentable!!!!!!!!
Voldria destacar el recolçament dels companys de sortida, l'Andreu, la Tona, en Quim, en Lluis, la Paqui i en Paco que va contactar amb la Carme i el Miquel per tal que l'Enriqueta no es trobés sola al Trueta. Després a l'equip metge que va fer la segona inmovilització, i als "ambulancierus". Al Ramón , la Dora i a l'Aurora que va fer l'impossible per que ens atenguessin a Bellvitge, la burocràcia no va voler!!!. Seguim..... en arribar a L'Hospital de Sant Boi, en Carles Segú es va moure perque l'Enriqueta estés acompanyada en tot moment mentre feien els tràmits d'ingrés. L'equip sanitari i el quirúrgic DE CATEGORIA!!!!!!!(expressió valenciana que vol destacar una feina ben feta).L''operació va anar molt bé. Ara, l'Enriqueta ja ha començat la rehabilitació. Als companys del Centre i a la Silvia que amb les vostres trucades i visites heu fet que els dies no siguin tan llargs. I els nanos "l'Aleix, la Laia, en Xavi i la Vanessilla" ho fan tot perque la Kiketa no estigui massa hores sola.

AMB L'AJUT I COMPANYIA DE TOTS VOLSALTRES TOT ES MES SUPORTABLE!!!!!!!!!!!

2006-12-16T08:38:00.000+01:00

Amb els companys del Centre, Josep, Lluis, Paqui, Paco i Quim, vam decidir anar a trepitjar neu, ho voliem fer amb raquetes (de neu, és clar!!!!) algún día del pont o aqueducte de la Puríssima. Vam escollir el día 9 per considerar-lo com el més addient per varis motius:

1) Vam entendre que el gruix de "pixapins i "kemakus" estàven en els seus llocs de destí i per tan l'accés per carretera a les muntanyes sería fàcil.
2)Vistes les previsions del Meteocat, era el millor día per fer l'activitat, doncs indicava nevades el día anterior i per tan comptàvem amb la previsió de poder trepitjar neu, aixó sí, vam decidir deixar les raquetes per un altre jornada.

3)Al ser dissabte, la recuperació mental i física a l'endemà la patiría la familia i no els companys de feina.

A tres quarts de 6 ens trobàvem devant dels edificis del Jutjats (en construcció, com les pàgines web) del poble, bé, ens tròbàvem no, ES trobàven, doncs el Paco i jo vam arribar un quart més tard per culpa d'uns bastons que no els hi va "petar" d'acompanyar-nos. "tinc son, fa fred, deixa'm estar", deien els molt mal pa....piiiiiiiiiiiiiiiii.........rits.

El camí d'aproximació per carretera i pista va ser tan fàcil que ens vam passar de voltes, és a dir, que si no ens aturem prop d'un tancat (compte!! no es confongui amb l'ex segon entrenador del Barça que ara entrena l'Ajax, l'equip de futbol, no el detergent) ens haguessim trobat al bell mig de qui sap a on "sin comel.lo ni bebel.lo"

A partir d'aqui, ensigalada santboiana fins el cim, TOUT DROITE fins a dalt, bé, algú, jo, tot i portar GPS va voler experimentar i va fer uns quants hectómetres de més, aconseguint realitzar una super ensigalada santboiana, malgrat tot vam arribar al cim sense presses i vam poder gaudir de la visió de la cara Nord del Pedraforca, aquesta ens va estar vigilant tota la pujada i de fet va ser la que, amb la seva mirada poderosa em va fer un senyal molt gràfic que vaig interpretar com "PAPALLOPIS L'ESTÀS CAG.....piiiii.... ANT, GIRA CAP A LA DRETA!!!!!!!!!!". Un cop al cim, la Cerdanya, allà baix el refugi del Prat d'Aguiló, a l'esquerra i anant fent un tomb de 360º, les muntanyes d'Andorra, la serra d'Ensija, la Tossa Pelada, el Pedraforca, Montserrat, les muntanyes del Ripollés, el Puigmal, la Tossa, el Puigllançada, l'alta Cerdanya, el Capcir, les Penyes Altes i la Punta Cabriolera entre altres cims. Com que la temperatura anava baixant vam decidir tirar cap avall, vam anar seguint unes fites que ens van portar a flanquejar la Serra Pedregosa fins a trobar el "pas Pedregós" que ens va portar per una pista fins arribar als cotxes. Tot aixó es va fer SENSE PRESSES amb set hores i mitja de bona companyia, d'un temps de coll..piiiii..ons i vigilats quasi permanentment per la cara nord del Pedra, i de quan en quan, per algún corb que deuria esperar qui sap qué!!! Ah, me n'oblidava, en Lluis i la Paqui van veure isards.

2006-11-25T08:13:00.000+01:00

Feia dies que et tenia abandonat..............

Els motius, els de sempre, la feina, la feina, la feina........, i s'ha afeigit que l'Aleix s'ha fet "empresari" ha obert un estudi fotogràfic a la "coope" (de cooperativa, barri de sant boi. No la casa de Jimenez Losantos.) i l'hem hagut d'ajudar a posarel negoci a punt de "solfa".

Amb els companys del Centre i l'Enriqueta vam preparar una passejada pels voltans del Castell de Claramunt que va resultar molt acceptada, vam anar 36 persones de totes les edats i nivells i vam gaudir d'un bon dia, el sol..... esplendit, la gent....de conya, el carrilet.... puntual, el guia del Castell....... una mica estrany, rar, raro de collons!!!!!, malgrat tot la explicació va ser prou didàctica i completa.

2006-09-16T13:28:00.000+02:00

Ja és el quart any que amb el companys de "la Picossa" baixem diferents trams de l'Ebre en kaiak i piragua.

Enguany ha tocat baixar pel tram Xerta - Tortosa, cal dir que no hem pogut gaudir plenament de la baixada conjunta doncs, vam punxar un cilindre del kaiak i aixó ens va obligar a fer la baixada sense aturar-nos. En arribar i amb les preses vam oblidar els rems a l'embarcador de Tortosa, espero que algú els disfruti i si pensa que pòden ser d'algú (que ho son) es posi en contacte amb "La Picossa" on li facilitaràn el meu telefon per tal que els pugui recuperar.

Com cada any estem molt agrïts als companys de "La Picossa" per deixar-nos participar en aquesta activitat.

2006-08-29T09:39:00.000+02:00

El salto "artificial" de Poveda, la laguna de Taravilla i la Sima de Alcoron

Bordejant el Tajo en "bici" per la Escareuela
El Tajo des d'el seu "mirador" prop del Puente de San Pedro.
Caminant pel Barranco del Horcajo.

Ja hem tornat de les vacances, enguany hem estat, entre altres llocs, a l'Alto Tajo, en concret; camp base a Peralejos de la Truchas i d'aquí hem fet diverses sortides. Cal dir que m'han sorprés la netedat, les indicacions, el paissatge, la cura (a sovint excessiva) per intentar mantenir l'espai natural en el seu estat pur i la poca afluencia de personal en les diferents excursions que hem fet.

2006-06-03T07:12:00.000+02:00

En el blog del Centre he vist que s'incloian les noticies que dues persones havien assolit el cim de l'Everest, fins aquí res d'excepcional, el que si és excepcional és que una tenía 70 anys i l'altre ho va fer amb dues prótessis (una en cada cama). Cal destacar l'esforç, l'entrenament, la fortalesa mental, les ganes de ser igual malgrat la diferencia...., tot aixó és més important que assolir el cim. Càlen actituds com aquestes i anar oblidant aquelles que solament comporten un benefici material oblidant els valors humans. Perque dic tot aixó, els que us interessa la muntanya potser ja ho intuiu , a la falda de l'Everest i a pocs metres del cim, un nombre important "d'alpinistes" van deixar morir a un alpinista anglés, si, heu llegit bé, van deixar morir a una persona, van prioritzar contentar el seu ego personal, fer el cim, cobrar del "sponsors", fama en els seus paisos d'origen, abans d'ajudar a un "colega". No hi ha excusa !!! Hem de tornar a parlar dels valors que mouen o movien als muntanyencs, respecte a la natura, gaudir-ne d'ella amb responsabilitat, mantenir-la en el seu estat natural perque generacions futures puguin continuar disfrutant-la, i sobretot, compartir amb els companys TOTS els moments de la sortida(escalada, grimpada, esquiada, etz. ) , els de máxima intensitat en que l'adrenalina va "a tope", els de "relax" on conversem sobre les diferents situacions viscudes, i en especial en aquells en que alguns dels nostres han necessitat l'ajuda dels demés per tal d'arribar sans i estalvis al punt d'inici de la excursió, AL CAP I A LA FI ÉS EL QUE IMPORTA.

2006-05-23T21:58:00.000+02:00

Feia dies que no reflexionava, la feina, la familia, els gossos, el caiac averiat, la bicicleta penjada.............., Dies enrera l'Enriqueta i jo ens vam trobar a la Fina Sala, feia temps que no ens haviem vist, molt de temps, després de preguntar-nos lo habitual en aquest casos, com esteu/estàs?, qué fan els nens? ens vam posar al día en un "plis-plas". Ens va comentar que havia tornat a Sant Boi i que estav inmersa en un projecte que li havia encarregat l'Ajuntament per tal d'establir unes bases per un Sant Boi més cívic. L'entusiasme amb el que ens va explicar els grans trets del projecte se'ns va enganxar i ens va convidar a assistir a la seva presentació el dia 23 de Maig a Cal Ninyo, avui.
La introducció a la sessió l'ha realitzat la Montse (pels qui no ho saven és l'alcaldesa), després ha intervingut Victoria Camps, l'han presentat com a una persona experta en el tema i que si més no, la seva ponencia ha servit per qüestionar-me algunes de les seves afirmacions, en altres coincidiem.

-Respecte per als demés i per a un mateix.
-S'ha d'educar a seguir les normes de convivencia per convenciment propi i espontàni.
-L'educació no és patrimoni d'un sol col.lectiu (families, educadors, escola).
-Actualment es prioritzan continguts acadèmics.
-Hi ha por a dir NO.
-El compromis costa.
-Estem inmersos en el consum inmediat.
-Hi ha que tornar a la república (formació social en el seu conjunt).
-Represió per als incivics.
-Normes a seguir.
-Exercir l'autoritat.
-Diàleg fins a un límit.

El que m'ha sorprés del seu discurs ha estat les referencies a AUTORITAT, NORMES, REPRESIÓ, DIÀLEG? Són paraules que segons qui les sent pot utilizar-les segons la seva conveniéncia.

AUTORITAT- Pot venir donada per una actitud responsable, equànim, dialogant, de respecte als altres o bé per la força, bé sigui , jerárquica, física, etz.

NORMES. Sí, càlen normes pèro, consensuades i consensuades pel més ampli espectre possible de població en el que estiguin reflexats tots els col.lectius de la ciutat, des de les tribus urbanes fins als representants del poder económic.

REPRESIÓ- És una paraula que em fa por. No obstant segons qui, com, quan i de quina manera s'utilitzi pot ser útil. Malgrat tot continua fent-me molta por. Estic més a favor de la informació; a una persona ben informada no li caldrà represió.

DIALEG- Sempre partidari del diàleg, costi el que costi.

Tot seguint s'han presentat les linees de treball a realitzar per tal d'assolir el PLA DE CIVISME PER SANT BOI.
La Fina ha exposat les declaracions d'intencions del Pla recalcant la necessitat de col.laboracions per part de tots els estaments, públics, privats, esportius, culturals, industrials, comercials i individuals de la població per tal d'arribar a unes conclusions plenament consensuades.
M'ha agradat un petit comentari sobre la forma de "reciclar" els incivis. Prioritzar el treball de retorn a la societat d'alló que s'ha espatllat per demunt de la fàcil sansió económica.

Ha tancat l'acte la Montse fent un resum de totes les intervencions, remarcant la necessitat de perdre la por devant d'algunes actituds i reinvidicant la recuperació de l'autoritat (torno a dir que malgrat totes les interpretacions de la paraula, em fa molta por, molta por) M'ha agradat la seva definició de la diferencia entre exercir l'autoritat i governar) no obstant m'agradaría que no quedés en aixó, en una definició, sino que tothom la posés en práctica.

Com a reflexió final i amb tants apunts sobre la necessitat d'autoritat, normes, sancions, etz, que em recorden temps no massa llunyans, em fa por que es vulgui involucrar a la major part de la població en un Pla que, potser està més que decidit i s'ha de presentar com a consensuat per tots.

A tall d'exemple, els politics estàn actuant en contra de la majoria (problemas en la vivenda, contractes basura, precarietat laboral, sanitat pública deficient, educació degradada, etz. etz. aixó si, batusses per mantenir-se en la poltrona, i tot aixó refrendat pels nostres vots. Penós

2006-03-04T12:55:00.000+01:00

PARAL.LELISMES.

Mentre llegía l'article sobre "el Caminant" m'han vingut al cap una serie de parale.lismes relacionats amb politics més propers a tots nosaltres.
Aquest matí la radio deia que el "senyor" Jose Maria Aznar, en el marc del darrer Congrés del PP, ha afirmat que el seu govern va mantenir contactes amb Eta solament per exigir-lis la capitulació sense cap contrapartida (abans havia encapçalat una "mani" contra el manteniment de contactes amb el Grup armat basc), i, hi ha gent que se'l creu. Al 2003 va dir que existien armes de destrucció massiva a l'Iraq i, va haver gent que s'ho va creure (més de les que ens pensem) i va enviar tropes. Després s'ha demostrat qui estava equivocat; hi ha gent que encara se'l creu.
11 de Març a Madrid, centenars de morts utilitzats pel govern i oposició per tal de rendabilitzar una hipotética victoria electoral. Cal dir que el grau d' utilització i mesquinesa emprat pels encara membres del Govern vigent en aquell moment i titulars actuals de l'executiva del PP va ser escandalós. Les mentides, falses afirmacions i comparencences devant "micros" i càmeres van ser patétiques, malgrat tot , hi ha gent que encara se'ls creu.
"Miting" de Rodriguez Zapatero a Barcelona
"Apoyaré el redactado d'Estatut que emane del Parlament de Catalunya" posteriorment ha afirmat que tothom podia entendre que aquest recolzament solament es podía dornar dins del marc constitucional????????????. Hi ha gent que se'l creu.
Negociació de L'Estatut.
Els representants catalans acorden negociar en bloc. A instancies del "Gobierno" van passant de forma individual per Presidencia i diuen la seva per apuntar-se no sé qué i, hi ha gent que encara se'ls creu.

Fins quan recolzarem a "persones" que solament pensen amb el seu ego personal passant d'ideals i problemes reals de la societat, obviant que ha estat escollits democràticament per cercar sol.lucions a les greus deficiencies reals de VIVENDA, ATUR, TREBALL PRECARI, SANITAT, EDUCACIÓ, MOBILITAT, ECONOMIA, SOCIABILITAT.........................................

2006-03-04T12:32:00.000+01:00

Text de koldo a Rebelion.

Ignoro si ha habido en la historia de la humanidad un presidente más mentiroso que G.Walker B. A los historiadores les dejo la tarea, ardua por cierto, de confirmar mis sospechas, pero de lo que no me cabe ninguna duda es de que jamás en la historia ha existido un mentiroso tan desmentido como el presidente de los Estados Unidos.La última mentira que le revienta en la cara acaba de hacerse pública en su país. Resulta que sí, que G.Walker B sí fue advertido de la catástrofe que se avecinaba sobre Nueva Orleans, que el presidente estadounidense sí sabía la tragedia que podía desatarse sobre esa y otras ciudades de su país como consecuencia del paso del huracán Katrina. Se lo habían manifestado en vídeoconferencia los metereólogos de la Florida y el propio responsable de la defensa civil.Bush lo negó siempre. Declaró no haber sido advertido, no estar al tanto de lo que podía ocurrir. Juró ignorar las dimensiones de una tragedia que treinta horas más tarde provocó más de mil muertos y dejó un saldo de tres mil desaparecidos a los que también puede darse por muertos.El mismo responsable de la defensa que le avisara la víspera de lo que podía ocurrir se veía obligado a callar unos días más tarde de consumada la tragedia, tras ser cesado por inepto por el más inepto presidente que haya tenido ese país, no obstante la feroz competencia.Y sólo porque hay imágenes es que, a un año del drama, cuando todavía siguen sin desenterrarse centenares de muertos, se termina conociendo que en esta ocasión, también G.Walker B mintió.Mintió para hacerse con el poder tras un fraude electoral en la Florida en el que contó con la ayuda de su hermano, el gobernador Jeb Bush; mintió cuando aseguró la existencia de armas de destrucción masiva en Iraq; mintió cuando afirmó tener pruebas de la vinculación de Sadam con Al Qaeda; mintió cuando aseguró tener pruebas de que en la bombardeada fábrica de Sudán se almacenaban armas químicas en vez de fármacos; mintió cuando negó no estar utilizando fósforo blanco en Iraq y, una vez descubierto, volvió a mentir cuando confirmó que sólo se utilizaba contra los "enemigos", luego de bombardear Faluya y denunciar la Cruz Roja y la Cruz Verde el masivo exterminio por fósforo de cientos de personas, en su mayoría niños; mintió cuando negó la existencia de torturas a cargo de sus hombres en Iraq, Afganistán y Guantánamo; mintió cuando rechazó tener nada que ver con secuestros de personas, vuelos secretos y cárceles secretas; mintió cuando afirmó que el espionaje del correo de sus ciudadanos contaba con el visto bueno de su propio Congreso; mintió cuando comprometió el retiro de sus tropas de Iraq tras la primera pantomima electoral llevada a cabo en ese país; mintió cuando justificó un hematoma en su rostro como consecuencia de una caída al atragantarse con una galleta "prezzler"... hasta el pavo con el que posó para la posteridad tras su primera visita a la Iraq invadida resultó ser de plástico.Y me he referido sólo a aquellas mentiras descubiertas por la aparición de vídeos o fotografías y cuando, en cualquier caso, recordar los engaños, los embustes de semejante personaje, autor de espantoss delitos de más hondo calado, es casi favorecer sus culpas, relajar sus crímenes.Lo peor, de todas formas, no es que G.Walker B haya vuelto a quedar, otra vez, en evidencia. Lo peor es que todavía, a estas alturas, 3 de cada 10 estadounidenses creen y apoyan al más grande terrorista de la historia.

2006-02-19T19:35:00.000+01:00

TENIM DRET A DECIDIR
Bé, he de comentar que em va sorprendre. Em va sorprendre que decidis anar a la "mani", els que estàn al meu voltant coneixen que no soc amant d'aquest tipus de manifestacions doncs soc de l'opinió que serveixen per ben poca cosa a la práctica real. Recordeu-vos del milió de segadors al Setembre del 77 i la gran manifestació cívica contra la guerra de Iraq. Malgrat aixó, en les darreres setmanes la insistencia de la dreta, no la dreta no, dels FATXES disfressats de dreta que han atacat amb mentides i sense escrupols a TOTS els que vivim a Catalunya, ens han titllat de intolerans, de insolidaris, de crear crispació, de "perseguir" l'espanyol, no voldràn dir el castellà ?, no ho tenen clar..., permanentment estàn confonent Espanya amb Castella . Se'ls veu el llautó.Tot aixó i altres mentides, el resó mediàtic feixista i la inexistent resposta contundent dels "nostres representants politics" van fer replatejar-me la meva assistencia a la "mani" per dignitat . Hi vaig anar amb l'Enriqueta i la Silvia, he de dir que, com sempre, jo era molt pessimista, creia que seriem poca gent. Vam agafar el carrilet fins la plaça Espanya i al sortir al carrer vaig quedar impresionat, un munt de gent civilitzada es manifestava amb tranquilitat, hi havia de tot, castellanoparlants amb estelades, inmigrants amb senyeres i catalanoparlants amb estelades i senyeres, als balcons gent colocant senyeres, fins i tot una estelada amb el ruc català. Sí, som rucs, tossuts, lluitadors, malgrat els cops dels amos i dels que solament ens volen per treure'ns el suc. Em pregunto perque no poden entendre ni vèncer la nostra voluntat de ser un poble sobirà i solidari amb la resta de pobles (no solament de l'Estat espanyol), aquesta última la estem demostrant des de fa uns quants segles i la primera ens costarà molt aconseguir-la, pèro no per aixó deixem ni deixarem de lluitar.
Ara, els polítics de la dreta, de la esquerra i els fatxes intentaràn aprofitar-se d'aquesta manifestació en benefici propi, uns l'alabaràn i altres la minimitzaràn, tan fa, hem sortir al carrer per voluntat pròpia i per les nostres conviccions.

2006-02-11T08:36:00.000+01:00

Autodeterminació: el dret a decidir si es vol ser independent o no.
Fa 25 anys, la lluita de l'Assemblea de Catalunya demandava el restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació. Com de costum, s'està donant una vertadera ofensiva contra l'expressió de la identitat catalana i el nou estatut es debat entre amenaces i coaccions quan ni tan sols planteja la superació del sistema econòmic actual ni variacions en l'organització territorial de l'Estat Espanyol actual. Per això, molt*s reafirmen que amb l'estatut que se'ns planteja no n'hi ha prou i que no satisfà ni garanteix el ple exercici d'aquesta autodeterminació. Per ser l'Estatut de tot*s caldria un procés constituent popular i democràtic que permetés un altre model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals decidides lliurement i, de moment, això no ha estat així.
Noticia extreta de Indymedia Barcelona.

2006-02-06T20:16:00.000+01:00

CAMINADA POPULAR AMB RAQUETES DE NEU PER TUIXEN.
administracio@cextalleida.org

que vagi bé a qui hi vagi,

a10

2006-02-05T09:22:00.000+01:00

VAM ARRIBAR SANS I ESTALVIS. LA DECISSIÓ VA SER BONA!!!!!!!!!!

VAM TENIR MOLT BON DIA I LA VISIÓ DES DE EL CIM FORÇA ESPECTACULAR, PEDRAFORCA, SERRA D'ENSIJA, ANDORRA, PENYES ALTES, CARLIT, PIC PERIC, i pistes de la Molina.

Com és habitual, no vam seguir filparranda les explicacions de la ressenya i vam pujar pel dret, durillo i esquivant esquiadors fins que vam travessar la pista 18, a partir d'aqui neu verge i 6 persones devant nostre fent esqui de muntanya i raquetes.

La foto ens la va fer una parella que ell anava en esquis i ella en raquetes, vam pensar..... a la baixada no anirán junts, doncs sí, ell l'esperava continiuament, aixó és amor i el demés punyetes...... jajaja.

APA A10

2006-02-03T23:15:00.000+01:00

COMENÇA EL 6 NACIONS !!!!!!!!!!

Comença el 6 Nacions 2006 Enviat per: RugbyCatalà.org el Dimecres, 01 de Febrer de 2006 - 07:00 CET

Aquest dissabte comença el Torneig del 6 Nacions d’enguany amb el partit Irlanda-Itàlia, seguit del plat fort de la jornada: Anglaterra vs. País de Gal·les. A priori els favorits són França i Anglaterra, ja que el País de Gal·les ha patit una autèntica plaga de lesions i de sancions, i Irlanda haurà de demostrar si ja està preparada pel tan esperat Grand Slam, però que no acaba d’arribar mai i que ara sembla més lluny que l’any passat o l’anterior. Per altra banda, Escòcia sembla encara lluny, tot i que en els test matxs de novembre van mostrar signes de millora, especialment en el segon temps que van disputar contra els All Blacks. I Itàlia sembla un altre any condemnada a la cullera de fusta, però s’haurà de veure com responen amb el nou entrenador, el francès Pierre Berbizier........

2006-02-03T22:43:00.000+01:00

Visitan la pàgina de la FEEC he trobat aquesta noticia que pot ser interessant.
Notícies
registrar-me
:: Inici > Notícies >

1r Circuit de Raquetes de Neu 2006
Tres sortides organitzades per entitats membres de la FEEC conformen el calendari del 1r Circuit de Raquetes de Neu. En aquestes excursions els participants tindran la possibilitat de participar en rutes guiades i senyalitzades.
La demanda d'excursions amb raquetes de neu ha anat augmentant en les entitats i ha fet que cada vegada se n'organitzin més. Des de la FEEC es va recollir aquest missatge per facilitar a tots els practicants la possibilitat de participar en rutes guiades i senyalitzades per muntanyencs de les diferents entitats organitzadores.
Recordem que, per participar, cada participant haurà de portar, com a mínim, les seves pròpies raquetes. Qui vulgui participar i no en disposi, pot adreçar-se a les entitats de la FEEC, que en poden tenir de lloguer.
En cada prova, tots els participants federats entraran en un sorteig de material. Els participants que realitzin les tres proves que componen el circuit obtindran uns obsequis que es lliuraran un cop acabat el circuit.
Calendari del circuit
Data Lloc Organitza
19 febrer Tuixén Centre Excta. Lleida973242329www.cextalleida.org administracio@cextalleida.org)
26 març Puigmal d'Er Centre Excta. del Penedès938 172 241perso.wanadoo.es/cep-online cep@terra.es

2 abril Setcases Club Esportiu de Muntanya Vall de Camprodon

El circuit té un senzill reglament:
- Circuit no competitiu, constarà de 3 proves.- La participació serà individual i caldrà estar en possessió de la llicència FEEC'06 modalitat C.- Els participants que acabin les 3 proves tindran un premi de participació.- Cada prova tindrà el seu propi reglament intern.- La comissió organitzadora serà formada per un membre de cada Entitat organitzadora i un membre de la FEEC (àrea tècnica), i decidiran qualsevol dubte que es presenti.- Per seguretat, cal portar: ARVA, pala i sonda.
Per a més informació podeu trucar tots els dijous per la tarda a la FEEC (934 120 777) o a feec@feec.org
(24/01/06)

2006-02-03T22:11:00.000+01:00

DEMÀ SORTIM EN XAVI I JO A TREPITJAR NEU. EN UN INICI HAVIEM PENSAT EN PUJAR AL GRA DE FAJOL (ULLDETER), PÈRO LES GRANS NEVADES DE LA SETMANA A LA ZONA I EL RISC 4 D'ALLAUS ENS HAN OBLIGAT A CANVIAR DE PLANS.
ON ANAR? NI IDEA...........BÉ, SI, UNA,
CERCAR EL BLOG DEL CENTRE, VEURE ELS ENLLAÇOS, CLICKAR MADTEAM i ENTRAR A RESENYES DE SORTIDES AMB RAQUETES.
HEM TROBAT UNA QUE POT FER-NOS MATAR EL "GUSANILLO" I, EN PRINCIPI, SENSE MASSA PERILL.
EL PUIGLLANÇADA DES DE EL PLA DE LANYELLA.
DEMÀ JA EXPLICARÉ COM HA ANAT.

2006-01-27T19:18:00.000+01:00

Ermita de Sant Ramón situada al cim del Montbaig,

2006-01-25T21:46:00.000+01:00

Esteve, Conxita, Marta, Salva, Carles, Diego, Toñi, Paco, Amor, Guirado, Ramón, Dora, Lluis, Rose, Carles S, Lluis, Joan Antón, Victor, Cristina, Carles Segú, Encarna, Jordi (Flip), Rafa, Toni Torrents, Mónica, Jordi (Messner), Jordi Martinez "canalla", Santi "canalla", Xavi Canet i l'Oscar.
Amb tots ells vam iniciar-nos en l'aventura, en compartir caminades, esquiades,eh Diego!! encara et fan mal els braços d'aixecar-me una i mil vegades?, en compartir "piraguades", cims, refugis, vivacs, ermites, bicicletades, cel, escalfor i histories al voltant del foc, reunions, "castanyades" i "panching".

A la foto primera baixada per l'Ebre acompanyats pels companys de "La Picossa" de Móra d'Ebre, menció especial a en Josep Mª Escoda que ens va iniciar en aquest tipus d'activitats i a en Diego i la Toñi (culs inquiets on hi hagi) per despertar-nos el cuc de l'aventura i compartir-lo des de el segle passat . Al fons el castell de Miravet.

El que està a la meva dreta és en Paco, company i amic, recordo que va ser el primer en descobrir-me una nova Montserrat (fins aleshores jo era com un "japo" més, solament coneixía el monestir, els pagesos, el mató i el tomàquet)

Amb la seva companyia l'Aleix i jo vam pujar per primer cop els 1081 esglaons que porten fins el Pla dels Ocells pels voltants del 1990.

Aquesta foto és més recent. Cabana de pastor entre el Puig de la Mola i Olesa de Bonesvalls.

També fem bicicleta de muntanya i, pels voltants de la primera setmana de Juny anem a "passejar" pels Monegros.

En Diego, en Xavi i jo a la sortida de Valfarta després d'haver dormit a l'ermita de Sant Miguel, dormir? ......, és un dir, després del concert de trompetes...., quan no era un, era l'altre..... zzzzzzzzzzzzzzzz.

Demà mès..........