Translate

dimecres, 13 d’abril del 2011

PPHHDD

Avui he rebut la carta mensual que el Centre envia als seus socis informant de les activitats previstes pel mes corrent i aquelles altres informacions que són o pòden ser de interès pels associats.
Entre d'altres temes es fa esment als acords presos en l'Assemblea cel.lebrada el passat divendres 1 d'abril dels que em causa sorpresa que s'aboni kilometratge i peatges als socis (vocals ) que organitzin sortides Recordo que temps enrera, a ran de la petició d'uns socis que demanaven un ajut per part del Centre per poder fer la seva activitat, l'assemblea va posicionar-se en contra, adduïnt que si els socis que organitzaven sortides en nom del Centre i obertes a socis i no socis, o a socis federats, en el cas de les sortides d'alta muntanya, no tenien cap compensació económica, ni la volien, tot aquell soci que volés fer una activitat determinada en grup, se l'havia de costejar de la seva butxaca.
Sembla que aquest argument ja no serveix. Com que no vaig poder ser a l'assemblea desconec si hi va haver debat en aquest tema, o es va aprovar "tal cual".
La meva opinió es, que si entrem en compensacions dineraries, que podrien ser lícites, i més en els temps actuals, podem caure en alló tan amanit de

-"SI AQUELL, SÍ, PERQUE JO, NO"

I podria pensar que aquells socis que s'han presentat voluntaris a mantenir el Centre obert els dimarts, podrien tenir dret a una compensació.
O aquells que, sense ser vocals, preparen sortides obertes cada setmana, podrien tenir dret a una compensació.
O aquells socis que, sense ser vocals, esporàdicament preparen sortides puntuals que s'han convertit en clàssiques, també podrien tenir dret a una compensació.
I podria pensar que els membres de la Junta que hi dediquen temps i treball i viatges a Barcelona i reunions, també podrien tenir dret a una compensació.

No estic al corrent de l'estat económic del Centre, però crec que si no fos per les subvencions i per que no paguem ni un euro per la sala social que ens deixa l'Ajuntament, els nostres ingressos per quotes, no cubririen les despeses mínimes.

Crec que seria bo pensar altres tipus de compensacions, com subvencionar l'assistencia a seminaris, cursos, gratituïtat en la castanyada, etc. etc.

Defenso i m'agrada el voluntarisme per sobre del "professionalisme" doncs aquest darrer porta mals rotllos i, sino, al tiempo que diuen en els altres límits.

pphhdd








CANIGO 24-7-2010