En el blog del Centre he vist que s'incloian les noticies que dues persones havien assolit el cim de l'Everest, fins aquí res d'excepcional, el que si és excepcional és que una tenía 70 anys i l'altre ho va fer amb dues prótessis (una en cada cama). Cal destacar l'esforç, l'entrenament, la fortalesa mental, les ganes de ser igual malgrat la diferencia...., tot aixó és més important que assolir el cim. Càlen actituds com aquestes i anar oblidant aquelles que solament comporten un benefici material oblidant els valors humans. Perque dic tot aixó, els que us interessa la muntanya potser ja ho intuiu , a la falda de l'Everest i a pocs metres del cim, un nombre important "d'alpinistes" van deixar morir a un alpinista anglés, si, heu llegit bé, van deixar morir a una persona, van prioritzar contentar el seu ego personal, fer el cim, cobrar del "sponsors", fama en els seus paisos d'origen, abans d'ajudar a un "colega". No hi ha excusa !!! Hem de tornar a parlar dels valors que mouen o movien als muntanyencs, respecte a la natura, gaudir-ne d'ella amb responsabilitat, mantenir-la en el seu estat natural perque generacions futures puguin continuar disfrutant-la, i sobretot, compartir amb els companys TOTS els moments de la sortida(escalada, grimpada, esquiada, etz. ) , els de máxima intensitat en que l'adrenalina va "a tope", els de "relax" on conversem sobre les diferents situacions viscudes, i en especial en aquells en que alguns dels nostres han necessitat l'ajuda dels demés per tal d'arribar sans i estalvis al punt d'inici de la excursió, AL CAP I A LA FI ÉS EL QUE IMPORTA.