Amb els companys del Centre, Josep, Lluis, Paqui, Paco i Quim, vam decidir anar a trepitjar neu, ho voliem fer amb raquetes (de neu, és clar!!!!) algún día del pont o aqueducte de la Puríssima. Vam escollir el día 9 per considerar-lo com el més addient per varis motius:

1) Vam entendre que el gruix de "pixapins i "kemakus" estàven en els seus llocs de destí i per tan l'accés per carretera a les muntanyes sería fàcil.
2)Vistes les previsions del Meteocat, era el millor día per fer l'activitat, doncs indicava nevades el día anterior i per tan comptàvem amb la previsió de poder trepitjar neu, aixó sí, vam decidir deixar les raquetes per un altre jornada.

3)Al ser dissabte, la recuperació mental i física a l'endemà la patiría la familia i no els companys de feina.

A tres quarts de 6 ens trobàvem devant dels edificis del Jutjats (en construcció, com les pàgines web) del poble, bé, ens tròbàvem no, ES trobàven, doncs el Paco i jo vam arribar un quart més tard per culpa d'uns bastons que no els hi va "petar" d'acompanyar-nos. "tinc son, fa fred, deixa'm estar", deien els molt mal pa....piiiiiiiiiiiiiiiii.........rits.

El camí d'aproximació per carretera i pista va ser tan fàcil que ens vam passar de voltes, és a dir, que si no ens aturem prop d'un tancat (compte!! no es confongui amb l'ex segon entrenador del Barça que ara entrena l'Ajax, l'equip de futbol, no el detergent) ens haguessim trobat al bell mig de qui sap a on "sin comel.lo ni bebel.lo"

A partir d'aqui, ensigalada santboiana fins el cim, TOUT DROITE fins a dalt, bé, algú, jo, tot i portar GPS va voler experimentar i va fer uns quants hectómetres de més, aconseguint realitzar una super ensigalada santboiana, malgrat tot vam arribar al cim sense presses i vam poder gaudir de la visió de la cara Nord del Pedraforca, aquesta ens va estar vigilant tota la pujada i de fet va ser la que, amb la seva mirada poderosa em va fer un senyal molt gràfic que vaig interpretar com "PAPALLOPIS L'ESTÀS CAG.....piiiii.... ANT, GIRA CAP A LA DRETA!!!!!!!!!!". Un cop al cim, la Cerdanya, allà baix el refugi del Prat d'Aguiló, a l'esquerra i anant fent un tomb de 360º, les muntanyes d'Andorra, la serra d'Ensija, la Tossa Pelada, el Pedraforca, Montserrat, les muntanyes del Ripollés, el Puigmal, la Tossa, el Puigllançada, l'alta Cerdanya, el Capcir, les Penyes Altes i la Punta Cabriolera entre altres cims. Com que la temperatura anava baixant vam decidir tirar cap avall, vam anar seguint unes fites que ens van portar a flanquejar la Serra Pedregosa fins a trobar el "pas Pedregós" que ens va portar per una pista fins arribar als cotxes. Tot aixó es va fer SENSE PRESSES amb set hores i mitja de bona companyia, d'un temps de coll..piiiii..ons i vigilats quasi permanentment per la cara nord del Pedra, i de quan en quan, per algún corb que deuria esperar qui sap qué!!! Ah, me n'oblidava, en Lluis i la Paqui van veure isards.