Com cada any, la segona setmana del mes de Juny tenim una cita obligada. "Passejada nocturna i diurna per les Serres de Sigena, Pallaruelos i les planures de regadiu i àrides dels Monegros (Zones compreses en el quadrat que fan les poblacions de Villanueva de Sigena, Valfarta, La Almolda, Castejón de Monegros i Sena.)
Ens vam trobar, Paco (el Gerente), Xavier (el Piju), Diego (el Viajado), Joan (el Sonrisas), Alfonso (el Madriles) i Xavi (el Cachillas). Tots dins d'una PEPEFURGO, que dit sia de pas ens va anar de conya per la despesa compartida i la tranquilitat de poder carregar totes les "bicis" sense la necessitat de "portabicis addicionals".
Al iniciar la sortida vam ser acompanyats per una agraïda pluja que va durar tota la pujada fins arribar al refugi de Perafita, dic agraïda perque no vam passar gens de calor.
Després, el de cada any, llebres, perdius, aligots, pagesos llaurant o recollint, i quan es pon el sol, arribada a l'ermita de San Miguel de Valfarta altrament anomenada HOTEL CALIFORNIA. Aquí, sopar, visita al bar del poble, prendre uns cafés, en Diego, enrrollar-se amb el barman argentí comentant els seus viatges per Sudamerica i, un cop agafat el son, acompanyar-lo fins l'ermita per intentar dormir. (hi ha alguns que semblen osos "grunyint"GRRRRRR)
L'endemá, ben dora, recollir, rentar-nos, i, bici,sac i camí, cap La Almolda on ens espera un café amb llet amb unes madalenes boníssimes. Bé, aixó havia succeit les quatre vegades anteriors, enguany, la Societat estava tancada i després d'una bona estona esperant, vam decidir anar cap a Castejón de Monegros per poder esmorzar una mica.
Després de l'esmorzar i amb molta paciencia (Alfonso anava com els de Verano Azul, no per manca de forces no, sino perque ell és així.) vam passar per la zona més árida de la ruta fins trobar el que nosaltres anomenem "EL CAÑON DEL COLORADO", baixada espectacular, envoltats de formacions argiloses mereixedores de contemplar-les des de varis angles, fins arribar a l'ermita de San Miguel de Castejón (sembla que només hi hagi Miguels per aquestes contrades). Aquí un breu descans i discusió per veure si d'una vegada trobem el camí bo de tornada fins a Villanueva de Sigena. Decidim travessar el riu Alcanadre i preguntar a uns "labradores" el camí més fácil, ens el indiquen i, PER FI !!!!!, aquest any no fem camp a través, ni travessem el riu per llocs no habituals, ni perdem temps, "bueno", és un dir, doncs l'Alfonso continua al seu ritme de serie de televisió dels 80.
En arribar a Villanueva de Sigena, "aseo" popular a la plaça de l'Ajuntament, i dinar al restaurant LA BODEGA amb companyia de l'Amor que va venir a buscar al Paco.
L'any vinent hem de canviar d'itinerari........... S'admeten propostes.
Ah. d'estels, ni un, va estar nùvol tota la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada