Diumenge en Paco i jo vam anar a cercar "llogarets" prop del Coll d'Estenalles per poder fer una sortida de Senderisme Cultural Actiu. Em vaig documentar amb el llibre "22 camins de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac", d'Edmon Grau i Frederic Vancells. Vaig escollir l'itinerari 10, doncs hi sortia una fotografía de la Roca Encavalcada que em va "frapar". Cal dir que, com ens acostuma a passar, el llibre marca un itinerari i. nosaltres,experimentem, es a dir ens perdem, ens ensigalem, la caguem, etz.etz.etz. tot acabat en em. Sortint del Coll d'Estenalles direcció cap a Talamanca, vam anar vorejant el Montcau, vam passar per sota dels Cortins, vam pujar a les roques de la Coca, vam arribar a un pedregal on, en teoría, haviem de trobar una canal que ens faria arribar fins el camí de les Folgueroses i un cop allá cap a la Roca Encavalcada: nasti de plasti!!! Senyalització (pila de pedres?) practicament inexistent i.... tercera ensigalada, (sí, no ho he dit, pero ja ens haviem ensigalat dues vegades anteriorment). Arribats aquet punt vam decidir, amb bon criteri, anar fins el coll d'Eres, el teniem a tocar, i des de aquell indret, comentar i revisar l'itinerari.
Vam decidir que no fariem la primera part de l'itinerari doncs considerem que hi ha trams molt aeris i que poden presentar problemes a persones no massa habituades a aquest tipus de passos.
Per tant vam comentar que sería bó iniciar la sortida pujant al Montcau, visitar la Cova de Simanya, seguir cap la zona de les Folgueroses, havent passat a vol d'ocell pel Mas del Marquet, fins arribar a la Roca Encavalcada, un cop aqui, anar a buscar el Roure del Palau, i un cop trobat, continuar fins el Coll d'Estenalles (Centre de Interpretació del Parc).
Cal dir que en la caminada van trobar moltes senyals de l'existencia de senglars. Moltes no, moltíssimes, que més d'una vegada ens van fer dubtar alhora de saber per on continuava el camí.
Ho vam comentar amb el responsable del CIP, i ens va dir que era molt dificil contentar a tothom, els caçadors volien un espai delimitat per poder mantenir l'ecosistema i el senderistes no volien esser sorpresos per un tret en les natges o en algun altre lloc del seu cos.
En Paco, com sempre, molt agut, li deia que una sol-lució fora tancar tot el Parc uns dies determinats l'any per tal que els caçadors podessin fer feina............. -ES DIFICIL CONTENTAR A TOTHOM- ens va repetir ....... en aquest moment va sonar un telefon i ens va deixar, a10 -ADEU-
1 comentari:
JA VEIG QUE AL FINAL TE'N HAS SORTIT.
NINGÚ NO POT SER SOCI DEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI SI NO ESTÀ CAPACITAT PER OBRIR SANTBOIANES ALLÀ ON VA. DIRIA MÉS, NO ES TRACTA TANT SOLS D'OBRIR SANBOIANES, SINÓ DE FER-LES
AMB EL MÍNIM D'ESFORÇ, QUASI BÉ SENSE ADONAR-SE. ÉS UNA HABILITAT QUE ENS CARACTERITZA ALS D'AQUEST CENTRE.
UNA ABRAÇADA DE CELEBRACIÓ EN HOMENATGE A LES ENCIGALADES FANTÀSTIQUES.
Publica un comentari a l'entrada