A ran d'un comentari rebut sobre l'escrit anterior, me n'he adonat que, sovint, carreguem les culpes, de que les coses no van, als altres, sense tenir en conte que, a cops, nosaltres mateixos som també culpables, (inconscientment o no, pero culpables).

Caminant pel Congost, vaig observar les emprentes de "persones" que no tenien cap respecte pel lloc on erem. Hi havia deixalles (kleenex per terra, pocs, cert, pero n'hi havien, havien ampolles de plàstic, poques, pero n'hi havien, havien tetrabriks, pocs, pero n'hi havien, i així podriem continuar fins a detallar un bon nombre de residus més propis de trobar-los en una deixelleria que no pas en un ESPAI NATURAL. Malgrat aquesta desagradable visió, vaig coincidir amb gent que, com aquell que no fa res, de quant en quant s'ajupia, recollia un tetrabrik, un paper, un .... i el guardava a la seva motxilla, i no tenien pinta de patir "el sindrome de Diogenes" precisament...

Aquests petits gestos anónims son molt més efectius, i per a mi, tenen molt més valor que qualsevol declaració de militància verda, que en la majoria dels casos es queda en aixó, en declaracions de intencions que quedan molt bé escrites sobre un paper pero son poc efectives.

Hi ha una dita popular que diu "el movimiento se demuestra andando". Deixem-nos de palles mentals i passem a l'acció.