Divendres de dolor. Vam quedar amb en Paco per passejar pels voltants del Montcau. Si, un altre cop el Montcau, i mirar de trobar el itinerari circular que ens duría del i fins al Coll d'Estenalles tot passant pel cim del Montcau, coll d'Eres, coves de Simanya, canal del Llor, font del Llor, Roca Encavalcada i Roure del Palau.
Al Montcau, molt fred, vent de Tramontana que ens ho glaçava tot. A les Simanayes, temps per esmorçar i imaginar com vivien els nostres avantpassats. Alguns nous visitants havien deixat pintures a les parets que no eren rupestres precisament. VANDALS!!!!!!
Fins arribara la font del Llor, va ser agradable, a partir d'aquest punt, supersupersupersuperensigalada santboiana. Tan es així que després d'estar cercant la continuitat del camí, vam decidir fer marxa enrera, Quina ensigalada!!!!! vam recordar aquelles pelis que veiem de petits a les sesions continues dels cines de barri, Tarzan, (m'hagués agradat veure'l volant entre els pins, les alzines, els roures i les PUNXES, ) Cony de punxes, vam acabar amb les mans destrossades . Per poder sortir d'aquell atzucat, vam fer servir la navalleta suissa per tallar els esverzers que ens punxaven i no ens deixàven avançar. Vam haver d'improvisar un petit rappel de 4 metres per saltar un desnivell que no ens deixava continuar. Vam cridar per tal d'orientar-nos. Vam tenir sort, una familia que passejava fins a la font del Llor pel cami NORMAL el GR, ens va sentir i ens va anar orientant amb les seves veus fins que vam trobar la sortida. Ni GPS, ni bruixoles, els camins no están massa fresats, els senglars fant de les seves i desorientten al mes pintat.
El millor de la sortida, LA FONT DEL LLOR, una aigua clara, fresqueta i bona, que ens va ajudar a netejar-nos les ferides i calmar la sed.Com ja era tard, vam decidir desfer el camí fins a coll d'Eres i d'allá al coll d'Estenalles i cap a casa.
LA ROCA ENCAVALCADA HAURÁ D'ESPERAR A UN ALTRE SORTIDA. Per cert en Paco m'ha dit que no hi torna.....................................
Ah!!! no hi ha document grafic de l'ensigalada, Tenim les mans plenes de punxes, es per aixó el titol de l'escrit.
4 comentaris:
AIXÒ JA COMENÇA A NO TENIR NOM.
EL QUE NO TÉ AVENTURA A LA SEVA VIDA, ESTÀ CLAR, QUE ÉS PER QUE NO VOL.
ENDEVANT VALENTS, ALGUN DIA HO ACONSEGUIREU
Molt bé, Xavier, bona ressenya.
Paco
TOSSUT TOSSUT, AL FINAL TROBAREU EL CAMÍ. SORT.
GRACIES PER LA FELICITACIÓ.
PISA MOLT XULO PETIT, PERÒ COQUETO. LA TORRE SEMBLA QUE VAGI A CAURE A SOBRE TEU.
RECORDS.
NEUS.
MOLT MOVIMENT LITERARI NO HI HA, NO EN AQUEST BLOC....
VINGA A QUE ESPERES, PENSA, ESPREM EL CERVELL, QUE TU ETS CAPAÇ, NO M'ENGANYES.
VINGA, ALGUNA COSA POTENT...
NI QUE SIGUI PORNOGRAFICA...
PERÒ ALGUNA COSA PER LLEGIR,
I SI SÓN FOTOS QUE LES ACOMPANYI
UN TEXT.
SALUT COMPANY
UNA ABRAÇADA
Publica un comentari a l'entrada