M'he aixecat amb la intenció d'escriure alguna cosa i revisant le bloc, he anat a parar a l'enllaç de la Independència (la Txe Arana) en el Youtube. En videos relacionats he vist un, (i en segueixen 4 més) que parlen del cas de l'Eric Bertran, aquell nen-adolescent que els "serveis de inteligencia" el van estar marejant a ran d'un @ que va enviar a 4 empreses distribuidores demanant-exigint l'etiquetatge de productes en catalá a Catalunya. Quan he visionat els videos, m'ha soptat la maduresa en la que s'expresa l'Eric, no es pròpia en una gran majoría dels seus coetanis, i penso que realment aquesta maduresa, és la que va fer que els teóricament "madurs" per raons d'edat (quina bestiesa) demostressin totes les seves carencies amb autoritarisme. Si el nano s'hagués ensorrat, o hagués respós amb violencia (verbal o física) probablement no li haguessin donat la importancia que li van donar perque, per aquests casos, ja tenen sol.lucions.
Es un cas que va passar fa quatre anys i, la majoria de gent, ja l'hem oblidat.
El seguit d'esdeveniments amb els que ens bombardeigen diariament fa que oblidem ràpidament, i crec que s'ha de fer un esforç per mantenir en la memória aquelles persones, situacions, fets, etz., importants en l'aspecte individual i/o colectiu que poden ser referencia.
Es un cas que va passar fa quatre anys i, la majoria de gent, ja l'hem oblidat.
El seguit d'esdeveniments amb els que ens bombardeigen diariament fa que oblidem ràpidament, i crec que s'ha de fer un esforç per mantenir en la memória aquelles persones, situacions, fets, etz., importants en l'aspecte individual i/o colectiu que poden ser referencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada