LA ROCA ENCAVALCADA O LA PORTA DEL CEL

Divendres dos de maig a tres quarts i mig d'una, L'HEM TROBAT!!!!!!!.

Cal dir que hem hagut de suar de valent. Després de recordar els càtals des de Coll d'Estenalles, passant pel Montcau i el Coll d'Eres, fins la Cova de Simanaya ,vam caminar cap a la recerca de la Roca Encavalcada i quan, de cebuts, pensàvem que hauriem de tornar un altre día, en Paco cridà com Rodrigo de Triana - ES ALLÀ !!!!!!!- jo no la veia, tenía en la memoria la imatge de la Porta del Cel des de un altre perspectiva, i no la reconeixía.

Després de fixar-mi una mica més, sí, allá hi era.

Malgrat haver-la vist de lluny, era precis acostar-nos, i així ho vam fer, vaig acompanyar a en Paco i en Quim fins al cap de munt de la pedra, bé al cap de munt no, pero quasi. Un cop allá fotos i més fotos i el "gustasso" d'haver aconseguit el repte ( a la quarta, eh?).

Si us hi fixeu bé, la part esquerra de la foto de la roca sembla una cara amb un rictus de mala llet considerable, EM FA POR HI TOT !!!!!! o també unes tortugues ninjes.

Sujuru que em mantinc sense fumar i beure..........

Ens va costar trobar el camí de tornada, maleïts senglars................ Vam perdre mitja hora. Arribant un punt, vam decidir desfer el camí, mirar el mapa i, cap a la Carena del Pagés, i un cop al camí que uneix el Coll d'Eres amb La Mola, anar fins a Coll d'Estenalles, agafar el cotxe i cap a casa.

-Després de l'onze, la propera será Montcau - La Mola - Montcau, amb un bon àpat al monestir.-va dir en Quim.

-FET!!!!!!!!

Mentre caminàvem vam gaudir dels companys i de de la Natura, aire, horitzons, ocells, cants, sons, silenci, olors (alguna desagradable), pensaments (purs i dels altres) i tot el que us podeu imaginar.........................................