PUIGMAL

Amb els de la feina vam programar una sortida al Canigó pel darrer dissabte d'Octubre. Voliem fer nit al refugi i fer la circular del Canigó. Em vaig posar en contacte amb en Tourinyan (guarda del refugi) i va dir-me que el refugi es tancava el 12 d'Octubre. Així doncs, canvi de plans. En Ricard va proposar fer la pujada al Puigmal des de Fontalba. Aquesta proposta va ser ben acollida i vam quedar d'acord per fer-la en Sito, en Ricard i l'Anna, l'Eva i en Ferran, La Virgi i en Dani, en Joan i darrerament s'hi van apuntar en Juan i l'Eva, més tard també s'hi van afeigir, La Quima, l'Enrique, l'Ismael i l'Enrique petit, companys del Centre Exc. Sant Boi, una bona colla, si senyor.

Arribat el día, ens vam trobar a l'estació del cremallera de Queralbs, la family, Coco i el monstre de les galetes, en total 6 caminants, la resta.................he fet anys....., vaig estar la setmana passada......., ens hem quedat sense botes............, tinc els nens.........., tinc un compromis familiar........

De les vegades que he pujat al Puigmal, aquesta ha sigut la que més he gaudit. Poc a poc se't van mostrant, la Vall de Ribes, el Carrilet, les Roques de Tot lo Mon, el Balandrau, el Taga, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el Mar i a mesura que vas agafant alçada, El Bergadà, Queralt, la Serra d'Ensija, El Pedraforca, el Cadí, i una part de l'Olla de Nuria, Noufonts Noucreus.

Feia un fred que pelava, i un vent que augmentava la sensació de -0, malgrat tot, nosaltres amunt que fa pujada!!!!!!!!! ben tapadets. Cal dir que hi ha dos parets que et fan reduïr la marxa notablement. Poc abans de començar la segona, vam decidir esmorzar per tal d'afrontar-la amb el dipòsit ple i no patir defalliments. En aquest punt, el so de les nostres petjades va canviar, el motiu; trepitjàvem les primeres neus de la temporada!!!!!!! així fins arribar al cim. Vam tenir un dia tan clar que des d'el cim em va semblar veure l'Aneto després d'haver guaitat tots els cims de la Cerdanya, Andorra, etz.
Tot baixant ens anàvem trobant gent que feia el cami a l'inversa. Un de Reus ens va animar perque felicitessim a una companya seva que els havia enredat a pujar el Puigmal per cel.lebrar el seu 50é aniversari, i així ho vam fer

-Felicitats, Fina, ja et falta poc pel cim.

-Mira que n'és de cabró el molt mal parit- va contestar-nos, bé primer ens ho va agraïr.

La baixada se'm va fer feixuga, els meus quàdriceps havien de fer un sobresforç per retenir el meu pes i ho vaig patir. Poc a poc, vam arribar fins el Santuari. La Quima i l'Enrique van patir un xoc. El recordàven amb més encant, feia més de 20 anys que no havien estat i clar, els pixapins demanem comoditats excessives on, en principi, no haurien de ser-hi.

Vam dinar davant l'ermita de Sant Gil. Vam visitar el Santuari, el raconet de la Verge, un talla que no és que sigui bella precisament, ni la verge ni el nen. Els solters del grup van complir amb la tradició i van posar el cap dins de l'olla tot tocant la campana per tenir una gran descendència. En acabar vam iniciar el cami de retorn cap a Fontalba. Se'ns va fer costerut però vam arribar sans i estalvis que és el que importa.

Per cert l'Ismael i l'Enrique van estar en tot moment a l'alçada del grup, es més, sovint ens havien d'esperar, son un parell de nanos que estan preparats per fer aquest tipus d'activitats.