Translate

diumenge, 25 de gener del 2009

VIA VERDA SALT-OLOT-SALT

ANAR I TORNAR La Laia em va engatussar per que l' acompanyes a fer la Via Verda d'Olot a Girona en un sol día, es a dir, deixar el cotxe en un punt d'inici i final, sense opció a fer tot el trajecte i, en acabar, desfer-lo amb transport públic. Vaig poder convencer-la per iniciar la via en la població de Salt, doncs vaig llegir (qué es yexir?) que el tram entre Girona i aquesta població no te massa interés. Així doncs, dissabte 24 de Gener vam matinar i a dos quarts de vuit ja erem a Salt (el Gironés), Vam fer un cafetó amb llet a l'únic bar del poble que vam trobar obert, on un client, al veurens disfressats de ciclistes, ens va avisar que anessim en conte doncs, la ventolada havia tombat arbres i branques a la Devesa del Ter que probablement dificultaven la ciclabilitat de la ruta.Li vam donar les gràcies i vam marxar cap Olot. Encara no haviem fet un quilometre i ja haviem baixat de la bici 3 vegades per poder passar per sobre dels arbres caiguts sobre el camí. El vent de cara i tornar a posar el peu a terra per esquivar un cable eléctric que no feia massa gracia (no voliem quedar rustits com un pollastret a l'ast). Un cop superades aquestes incidencies ens vam trobar a Bescanó. El camí, ple de branques i a tocar de la carretera, una mica lleig. El vent continuava frenant la nostra marxa. Després Anglés, on ens vam equivocar i vam fer 2 kms. per carretera fins a trovar novament la ruta senyalitzada. El vent continuava donat pel cu......... Vam travessar Anglés i vam arribar a la Cellera de Ter. Aqui la via fa unes giragonses i desapareix. Les indicacions ens van guiar cap una dressera empinadeta fins arribar a l'estació d'Amer. Parada, pipi i foto. Aquesta estació está molt ben conservada, es un punt d'informació de la Via i disposa de panells de rutes, lloguer de bicicletes, pista poliesportiva, parc infantil, taules i barbacoes, ah! també hi és el parc de bombers (previsors eh?).

A partir d'aqui, el camí s'enfila, no ho sembla, peró s'en fila. Arbres barrant el pas, fangeig que dificulta l'adderencia dels pneumatics i, PUNXADA !!!!!!!. Vam reparar-la i vam continuar fins a la Font Picant. Continuant el cami, la Via salva varies torrenteres gràcies a uns ponts amb baranes de fusta "quitamiedos", continua enfilant-se. El proper poble a trobar Les Planes d'Hostoles. Via amunt vam trobar EL TUNEL, enllumenat, curtet i l'unic de tot l'itinerari. Pedalant contra el vent i en pujada vam arribar a Sant Feliu de Pallerols , aqui també hi ha un punt d'informació, però curiosament estava tancat, fins i tots els lavabos, així que, nosaltres amunt cap el punt més alt de la ruta, el coll d'en Bas. Per tal d'evitar el túnel de la carretera s'aconsella pujar per l'antiga fins el punt més alt (620 mts). A partir d'aqui, avall va, fins arribar a Sant Esteve d'en Bas. Tota aquesta baixada la vam gaudir força, peró en arribar a la plana, altre cop el maleit vent bufava de cara.Vam passar per Les Preses i d'aqui, després de sentir la flaire de pollastre a l'ast cuit a la llenya que obria"l'apetito", vam arribar a Olot. La Laia es va avançar tan que va passar de llarg, així doncs, uns minuts d'inquietut, doncs no duia telefon (es la seva costum) i no la podia localitzar, fins que ens vam trobar. Vam dinar a l'estació el que vam comprar al DIA. Feia fret, així que, endrapar ràpid i de tornada cap a Salt. Per la Vall d'en Bas, el vent ens va tornar a castigar fins passar el Coll d'en Bas. A partir d'aquí 25 kms aproximadament de baixada sense pietat. Ens vam treure l'espineta de la pujada. Vam arribar a Amer i, un altre cop, pipi. El vent ens va tombar fins dos cops les bcis mentre menjàvem una mica de ganyips, així que vam pensar:

- Marxem rápid no sigui que canvii la direcció del vent i ens fastigueigi la tornada-.

Dit i fet, semblàvem l'AVE, no ens vam aturar fins arribar a Salt. Per cert els arbres caiguts a la Devesa ja no hi eren, els havia enretirat un tractor tot just abans de passar nosaltres. Pujar les bicicletes al cotxe, fer un cafetonet amb llet i cap a casa. Hem disfrutat com a camells, malgrat alguns moments en que els pensaments que et venen al cap son:

-Qué co......s fotem nosaltres aqui!!!

La propera Sant Feliu-Girona-sant Feliu


3 comentaris:

CARLES ha dit...

SOU UNS CAMPIO I CAMPIONA. INCLEMÈNCIES DEL TEMPS...
...RES, MARICONADES; BICICLETES
ENTRE LES CAMES I APRETA QUE FA VENT.
MOLTES FELICITATS

A VEURE SI LA PROPERA TENIU MÉS SORT I GAUDIU D'UN DIA PERFECTE
BESARKADA BAT
ETA ONDO IBILI

Buscador d'Indrets. ha dit...

mira que ho van avisar!!!!!

BAMBOO ZEN ha dit...

¡MOLT BE XAVIER, AIXÍ ES DEMOSTRA A LA CANALLA DE QUE ESTÀ FET UN! Per cert Laia a la foto del costat fas cara d’estar extenuada. Que et va donar peixet el papa? Ja, ja, ja. Un súper petonaso a tots dos.
Carles

CANIGO 24-7-2010