Amb els companys de feina, el mes de Març, vam començar a organitzar la pujada al Mont Perdut. Decidim com a data el primer cap de setmana de Juliol, pensavem que no hi hauria massa neu i el temps seria benevol. A mesura que s'anava acostant la data s'afeigien nous companys, ara del Centre, a fer la sortida, i d'altres, de la feina, es retiraven. Vam ser 12 en total els que vam reservar lloc a Goriz.
Divendres 3 haviem d'estar a Nerin abans de les set de la tarda per poder agafar l'autobús que ens estalviava dues hores de pujada. Vam arribar a temps 11 persones, l'altre va haver de dormir a Nerin i agafar el primer bus a les cinc del matí de l'endemà.
Des d'on et deixa el bus vas mantenint alçada. Ara pujes una mica, ara baixes una miqueta, .......i així vas fent. En poc menys de dues hores ja erem a Goriz. Estava a tope, vam distribuir les lliteres i sopar i dormir que l'endemà s'havia de matinar. Bé, no vam cumplir cap de les dues premises,
-dormir? qué es dormir???
-matinar?, si no dorms, no matines!!!!!!!!
El cert és que al voltant de dos quarts de set iniciàvem la pujada al Perdut. Tota la nit havia estat plovent amb terravestalls de trons, llamps i calamarsa. El cel cobert, cobert molt cobert. El Perdut no es veia, però nosaltres, amunt!!!. A la mitja hora de caminar i quan tan sols haviem fet un desnivell de 200-250 mts aprox. Thor es va emprenyar i va engegar un seguit de sons acompanyats d'un a pedregada considerable que va fer que dessistissim en la pujada. Així doncs, avall, i pensar una alternativa per si millorava el temps.
En arrivar al refugi van trobar-nos amb el retardat (mental no eh!!!, que no se m'emprenyi) el que va perdre l'autobús. Vam decidir caminar fins a la collada del Descargador i un cop allá, si teniem ganes i temps, pujar fins a la gruta de Casterets. Dit i fet, vam posar-nos en camí, vam arribar fins a la collada i com que a la una havien d'estar al refugi per poder endrapar uns ous amb pernil, mitja volta i cap a Goriz. Llástima de día, ara pluja, ara tot tapat, ara veiem com desapareix l'aigua entre les roques, ara veiem una marmota, ara grimpem, ara devallem, ara fem fotos, Collons!!!!! no vam parar de fer fotos...., com diu algú del Centre, vam superar als "japos" en aixó de les fotos.
Arribats al refugi, vam cruspir-nos els ous (de gallina) i el pernil i, en acabar, en Paco ens va fer una demostraciñó pràctica d'utilització del piolet. Va ser molt instructiva i formativa donada l'atenció que vam demostrar els alumnes. GRRRRRRRRRR!!
En acabar, motxila i cami fins a l'autrobús. Arribant a Cuello Gordo, Thor va despertar-se de la mig diada i ho va cel.lebrar de la mateixa forma que pel matí,
-Collons, com plou, -
-Ploure? Aixó es una calamarsada que t'hi cagues- va comentar algú.
Motxiles al cap per guarir-nos dels cops de les pedres i anar fent cami per arrivar a la parada el mes aviat possible.
Per sort, en poc temps Thor va tornar a dormir-se i ens va deixar tranquils fins l'autobús.
En un moment determinat, molt poc temps, el cel es va aclarir i ens va deixar veure el Perdut. Que cabrón, semblava que se n'enfotia,
-Va pujeu, estic aqui, no em mouré pas, pugeu, pugeu, vinga pugeu, jajajajajajajaja
-Fill de la gran P..........
De fet la visió era espectacular, la calamarsa havia definit molt bé les línies i semblava talment una foto obtinguda d'una cartografia en 3D.
Li vaig fer aquell gest que es fa amagant tots el dits de la ma menys el del mig tot dient-li
-Tornarem!!!!!!!!!!!!
Poc abans d'arribar a la collada vam veure flors de neu, era la primera vegada que en veia en el seu habitat i les vam encerclar amb pedres per tal que ningú les fes mal be.
En arribar a Nerin, sopar , dutxa, dormir, esmorzar i cap a casa tot passant per Ainsa.
Bona sortida, tret dels nervis que vaig pasar el primer dia veient que "el nen" no arribava a l'hora, i no poder pujar al cap de munt del Perdut.
Repte pendent.
FOTOS
4 comentaris:
PIXA-PINS DE BARCELONA ENCERCLANT EDELWEIS...
SI ES QUE NO TENIU CURA!!!
...ARA ENCARA ES VEURÀ MÉS I EL PRIMER DESAPRENSIU QUE PASSI L'ARRENCARÀ, QUE A CASA SEVA QUEDARÀ MOLT BÉ.
I ES CLAR QUE THOR SE'N ENFOTIA,
PER PUJAR A LA MUNTANYA AGAFAR UN AUTOBUS!!!!!!, PER QUE AIXÍ EL CAMÍ QUEDAVA MÉS PLANER....
SACRILEGI, QUE ELS DÉUS CONFABULATS VAN CASTIGAR.
I A SOBRE AL MARXAR L'AMENACES....
UI, UI, UI XUNGO, XUNGO EL PROPER COP SERÀ PITJOR, JA HO VEURÀS.
I PER MÉS DELICTE NO ARRIBEU A LA COVA DE CASTERETS PER PODER MENJAR UN PARELL D'OUS AL REFUGI...
NO,NO,NOOOOOO....
PER FER MUNTANYA GANYIPS A LA MOTXILLA I JA ANIREU A UN RESTAURANT QUAN SIGUEU A BAIX PER CELEBRAR-HO. D'ALTRA MANERA PASSA AIXÒ, QUE MENGEU UNA MICA MILLOR I NO FEU RES DE MUNTANYA...
... I PER UNS TRISTOS OUS I EL PERNIL NI PASSAT PER LA PLANXA...
OUS DE GALLINA I EL PERNIL... DE PORC?
I L'AUTrOBUS QUE ÉS, UN VEHICLE DIFERENT QUE NO MÉS FA BAIXADES?
HEU DE TORNAR A LLEGIR EL MANUAL DE L'ALPINISTA.
EL LLIBRE DELS EXCURSIONISTES FELIÇOS NO SERVEIX QUAN PASSES DE CERTA ALÇADA.
UNA ABRAÇADA DE LES GROSSES
No vull imaginar si haguessiu fet el mont perdut la quantitat de fotos!!!!
Ey!!! la muntanya es mereix un respecte, no es pot insultar ni faltar al respecte home!!!! sinó a la propera us pot esperar enfadada....ai!!!
neus
Publica un comentari a l'entrada