LA PUNTA ALTA

Tornant de l'intent de pujada i baixada del Mont Perdut, vam quedar amb un regust amarg i per tal d'endolçar-lo ens vam "conjurar" per fer un tres mil el més aviat possible. S'acostàven les vacances i calía decidir data. Es va pensar que no podía allargar-se més enllà de finals de Setembre per alló que els dies cada día són més curts i la meteo ens podía fer la guitza ( al Juliol ja ens la va fer !!!!). Així doncs el darrer cap de setmana de Setembre va ser l'escollit per pujar i baixar de la Punta Alta.
Alguns dels que ens van acompanyar al Mont Perdut no van poder venir i, el boca - orella, va fer que se'ns afeigissin al tres companys i companyes del Centre.
Ens vam trobar dissabte 26 devant dels jutjats al voltant de les 10. Primera parada Benavarri, pixadeta i cigarreta (els que fumen). Segona parada. Pont de Montanyana. Fonda Isidro, dinar copiós. En acabar agafar els cotxes Arribar a la presa de Cavallers i, "caminito" fins el refugi Ventosa i Calvell.
Un cop arribats, pagar, distribuir lliteres i començar a fer el sopar. Vam riure, vam riure i vam riure, les dones, no callàven, semblava un corral de gallines.............vam endrapar tallarines al pesto, llom rebossat, truites de patates, sopetes, bocates, bolinos, galetes, xocolata................i vam riiure, riiure i riure molt, molt, molt. Per beure, aigua i alguna Coca-cola i cervesa. En acabar A DORMIR!!!!
Cal dir que ha sigut una de les nits en les que he pogut dormir una mica, doncs no hi havien gaires animalots roncant.
Ens vam llevar a les 6 del matí, escalfar aigua per poder fer els cafés amb llet, menjar la coca que haviem comprat a Pont de Montanyana, preparar les motxiles i, encara fosc, sortir a trobar el cami cap a LA PUNTA ALTA de COMALESBIENES.
Arribem a l'estany de Colieto i d'aqui a l'estany Gran de Colieto, pujar fins el coll de Contraix i d'aquí a l'estany de Roca a 2.400 mts. Passat l'estany de Roca. En mig del pedregal, una de les companyes es troba malament i decideix aturar-se i esperar fins que es torni del cim. Una de les regles de la muntanya es no deixar mai sol a un company, i com que erem 13, no es va quedar sola esperant. Arribant a 2700 mts quatre companys van dessistir i es van reunir amb els de mes avall (savia decissió, sino ho veien bé, avall). La resta va continuar amunt fins el cim, tot i que amb alguna dificultat pel glaç (els del refugi havien dit dir que no calien crampons, els molt mamons......). Van fer cim En Sito, l'Aureli, en Jose, la Inma, l'Edgar, la Quima i l'Ismael..

ENHORABONA A TOTS, PERÓ ESPECIALMENT ELS QUI VAN ASSOLIR EL SEU PRIMER TRES MIL. !!!!!!!!!

Mentre tant, els que haviem baixat fins a cota 2.500 aprox.... patint de valent pels de dalt!!!. Intuiem i, a cops veiem com els companys les passàven putes baixant de la Puta Alta fins el Coll. Malgrat tot ens vam retrobar tots i vam respirar a fons. Felicitacions i cap avall que es feia tard. Arribant a l'estany de Roca, el genoll dret del càmera Sito va dir.:
- M'embeneu o qué?????? Em fa mal, collons!!!!!!!!!!!
L'Inma B, li va fer una frega (al genoll), i la Quima (ell li diu Paqui, sembla que fuma substàncies prohibides) i l'Enrique li van aplicar una bena compresiva que va ajudar-lo a arribar fins el refugi.
Un cop al refugi, menjar, beure una miqueta i començar la baixada fins els cotxes.
Es va fer durilla........... La pluja, les roques, les relliscades........ Vam arribar, cansats i mullats, però vam arribar.

Si hi ha algún adjectiu que pugui descriure el grup que vam pujar i baixar de la Punta Alta, sería

SOLIDARI,

solidari per no deixar sol a un company al mig d'un pedregal,
solidari per ajudar els companys amb menys experiencia en el glaç,
solidari per atendre les lesions (les motxiles els hi pesàven una mica més, duien farmaciola)
solidari per compartir "tiberi"
solidari per.................................

Juan, Juani, Inma, Inma pinkie, Aurelio, Alfonso, Quima, Enrique, Ismael, Enrique RB, Edgar (edgarecioooo), Jose

ha esta un plaer compartir aquesta sortida amb vosaltres.

NOTA: Sito, Quima i Ismael, queda pendent el Cava, no us escapareu!!!!!!!!!!!!!