Aquesta tarda mentre anava cap a la botiga de l'Aleix per recollir unes fotos i un guisat de peus de "ministre" que sembla "de categoria", m'he creuat amb la Montse. Sí, la Montse, la que va estar al capdamunt de l'Ajuntament durant una pila d'anys.

-Ei, que fem ?

-Mira, anant a comprar, tot bé?

-Tot bé.

-A10.

-A10.

I, ja està.

A l'instant "la neurona" ha començat a treballar. Qué deu estar fent la Montse en aquest moments?

Bé, us direu, quina pregunta, - passejar pel poble, com era evident!!!!!!!

Pero no, no em preguntava qué feia en aquest moment precís sino, com omplía les hores del día.

Per un moment he recordat, al "teatcher". Era una persona d'edat propera a la jubilació que la direcció de l'escola l'utilitzava per omplir els buits per l'absentisme docent. No donava classe, ens explicava amb cura i tota mena de detall, les seves experiencies viscudes, especialment en els seus viatges arreu del món. Ens iniciava en els idiomes traduint-nos al francés, anglés i alemany, les paraules que li demanàvem. Vaig aprendre més geografía en les seves xarrades que en les que feia el titular de la materia. Sense sentar cátedra, ens parlava de música, de religions (en plural, tot i que l'escola era confesional i hi havia un munt de sotanes), de comportament, de respecte als altres, d'esports i molt coloquialment, fins i tot de llibertats. Sabía captar l'atenció de tots nosaltres (42 alumnes per aula) i les hores passaven depressa sense pensar en anar al pati. Han passat molts anys (uns 40 llargs) i reconec que aquell "SUPLENT" va influir molt positivament en la meva formació com a persona.

Encara no sé perque la trobada amb la Montse m'ha fet recordar al "teatcher", pero em sembla molt bé, o no?