VIES VERDES - LA VAL DE ZAFAN-TERRA ALTA I EL BAIX EBRE

Enguany hem fet el salt als Monegros, li em "fotut banyes" i ens hem liat amb les vies verdes de Terol, la Terra Alta i el Baix Ebre.

L'Antonio es va deixar enredar i va accedir a acompanyar-nos com a conductor de la PEPEFURGO, per tal de procurar-nos una bona assistencia logistica. Cal dir que te un tarannà especial (pot ser fruit de la seva época castrense? jejeje) que va servir perque tot funcionés gairebé perfecte. Va saber sobreviure 3 hores pels boscos de la Fontcalda i va estar senpre a punt quan més el necessitàvem (menys diumenge al matí.)

En el grup també s'estrenava en Ricard. Disponibiltat, serenor, concentració, preparació física... resumint, ens va fotre canya per un tubo!!!!!!!!!!!

En Joan animós com sempre, company, molt company fins que es va fartar i, amb ganes d'arribar a Tortosa, va iniciar una contrarellotge digna del millor Tour.

L'Alfonso, no calla mai, és graciós, ocurrent, interessat (en els dos significats de la paraula, per saber i per aprofitar-se) com diu en el seu argot de San Blas, UN LISTO, i jo hi afeigeixo, un bon càmera, filma de collons i un bon paio.

Ens va acompanyr l'esperit d'en Paco, doncs minuts abans de marxar no va trobar la bici. Va explicar-me una história molt trista que no cal repetir.

Feta la introducció es hora de iniciar el relat.

L'Alfonso va ser puntual !!!!!!!!!!!!!!!!!! A dos quarts de set em recollía a Sant Boi i tot seguit vam partir cap a Sant Cugat a recollir la resta del personal.

En arribar a la plaça de l'estació de Sant Joan, vam carregar les bicis, les motxilles i "los suministros" i cap Alcanyis. Després d'una parada per buidar la bufeta i omplir la panxa arribavem a l'estació d'Alcanyis a les onze. Entre vestir-nos ( no es que anessim despullats eh?, vam posar-nos una roba addient per l'activitat) i organitzar els llocs de trobada amb la "furgo" se'ns va fer quarts de dotze, així doncs, pista i amunt que fa pujada!!!!!!!!!

Els primers 24 kms. son de pujada, bé, de pujadeta. Es travessen túnels, destacant el del EQUINOCI que reb aquest nom perque els dies, 23 de Març i 21 de Setembre, el Sol es capaç d'il.luminar els mes de 3 Kms que separen la boca d'entrada amb la de sortida. Vam passar per les estacions de Valdealgorfa,Valjunquera, Valldeltormo a partir d'aquí una lleugera baixada, travessant el viaducte sobre el Matarranya. Espectacular!!!!!!!!! i trobar-nos amb l'Antonio, sota aquesta obra d'ingeniería, per dinar.

Ho tenía tot preparat. Els entrepans, el pernil, l'amanida i el café. Tot un luxe!!!!! A l'Alfonso se li va despertar el passat "quillo" i va començar a recolectar prèssecs furtivament (no va ser l'ùnic). En acabar la recolecció, vam pujar sobre les bicis rápidament per fer 9 kilómetres de pujada, o de putada ( solament canvia una lletra) pero reflexa l'estat d'ànim que teniem en aquells kms. Arribant a Valderoures i comprovant que el poble, com els anteriors, distava a mes de 3 kms de l'estació, en Sito va esclatar!!!!!!!

-Pero bueno, quien ha sido el "descerebrao " que ha "diseniao" esta línea de tren? No me extraña que la hayan "clausurao" si no se ve ni el pueblo...........................-

De Valderoures fins a Queretes vam iniciar una baixada que vam agraïr, malgrat el vent en contra i l'amenaça de pluja. Sortint de l'estació de Queretes el paissatge canvia sobtadament. Els Ports de Besseit, d'Arnes, d'Horta de Sant Joan amb les monumentals Roques d'en Benet i en front nostre, la muntanya de Santa Bárbara, prop d'Horta. A mesura que ens anàvem acostant a Horta, travessàvem vinyes i camps d'oliveres, Santa Bárbara deixava la seva forma piramidal per recordar el tors d'un drac, semblant al terrat de la casa Batlló (el que fan els quilometres i la manca de glucosa....).Vam deixar enrera l'estació d'Arnes, lloc on acava la via de la Val de Zafan i comença la de la Terra Alta, i vam pedalar esquivant la pluja, fins arrivar a Horta de Sant Joan. Ensigaladeta i punxada que va fer que l'arribada a Sant Salvador fos mes tard del que vam preveure. El sargento, perdó, l'Antonio ens estava esperant junt el monument a Picasso, a tocar del cami i molt a prop del convent. Un cop arribats, "aseo general" i preparar l'estança. en aquest lloc semiconfortable en consonancia amb l'esperit semisalvatge de la sortida. Les vistes d'Horta, Bot, Arnes i de les Roques d'en Benet des de l'atri del convent, espectaculars.

Un cop sopats, va anar al poble a fer una café. A la tornada vam agafar una cami que no era i vam fastiguejar la nit a una parella de "tortolitos" que s'estaven ............nt dins d'un cotxe en un racó apartat del camí sota uns arbres. Pobres, quina putada !!!!!!!! Ho sentim, no era la nostra intenció.

En arribar al convent li vam montar l'habitació a l'Antonio (volia dormir en tenda) tot seguit,ens vam agitar (mot de les terres de l'ebre que es fa servir per explicar que estás estirat, a terra, al llit, etz).

Un, dos, tres i en Ricard ja dormía,

bé, més que dormir ..........GRRRRRR,Grrrrrrr,GRRRRRR.

A mesura que ens anavem dormint, ens afeigiem al concert. Diu l'Antonio que no clucar ull en tota la nit. Per cert, a mitja nit, vam sentir el motor d'un cotxe a l'esplanada. Ens vam llevar tots com un sol home!!!!!!!!! Ja ja ja ja ja. Ningú, ningú es va llevar per veure que passava. Valents..... Mooolt valents la colla del Sgt. Pepper's lonely bike club band.

A l'endemà, després d'esmorzar, vam organitzar els llocs de trobada amb l'Antonio. Vam quedar a la Fontcalda. Com que amenaçava pluja, vam anara a tota llet. Vam parar a Bot, plovía bastant, vam decidir arribar fins a la Fontcalda i, en funció de l'evolució del temps, pujar a la furgoneta i continuar la ruta per carretera. En arribar a l'estació de Prat del Compte, ens vam trobar amb una colla de ciclistes en familia que ens van oferir pastissets, cafe amb llet i cacaolat pel nen Joan. Bona gent la d'aqueste terres. No sé si nosaltres som tant despresos.....

Per fí després d'uns quants tunels, i parades obligades per gaudir dels engorjats del riu Canaleta, vam arribar a la Fontcalda, fotos i més fotos. És un lloc que s'ho val. L'Antonio no arribava i el pitjor del cas, no hi havia cobertura de mòbil per poder parlar amb ell. Així doncs, vam pensar.

-Ha anat tirant fins a Xerta-

No ens ho vam pensar dos cops, cap a Xerta que fa baixada i vol ploure!!!!!.

Pinell de Brai, lloc on acava la via verda de la Terra Alta i comença la del Baix Ebre.

18 tunels, en un d'ells ens vam creuar amb uns irresponsables, gilipolles millor dit, conduint motos d'enduro per dins del túnel. Uns animals, vam tenir un bon ensurt.

Passar per l'estació de Benifallet i uns kms. mes avall l'Ebre se'ns va mostrar amb tota la seva majestuositat. Deu ni do el cabdal que duu. Poc abans d'arribar a Xerta, vam aturar-nos per contemplar l'assut d'aquesta població. Espectacular!!!!!!!. Vam reunir-nos a la plaça de l'ajuntament de Xerta. l'Antonio continuava sense donar senyals de vida. Més missatges al móbil i cap contesta, començàvem a inquietar-nos. Amenaçava pluja i vam decidir pedalar fort fins a Tortosa i així ho vam fer. Vam deixar enrera Aldover amb la seva torre de guaita i els seus camps de mandarines; aquí l'Alfonso va tornar a sentir el crit de la selva i va recolectar furtivament unes quantes onzes d'aquest citric. Travessar Jesús, lloc on temps enrera acabava o començava la via del Baix Ebre, arribar fins a Roquetes, continuar per un carril bici perillós i amb poca o nul.la senyalització fins arribar a l'acabament de la via a Tortosa. Quina merda d'acabament!!!!!!!!!!!! El Municipi o el Consell Comarcal haurien de procurar dignificar aquest final o inici de la Via Verde del Baix Ebre.
Tot seguit. Entrant a Tortosa, vam veure a l'Antonio!!!!!!!

-es viu, es viu, -

vam cridar amb molta alegría.

Al restaurant Lo Riu ens estàven esperant, la Lurdes ens havia dit que en aquest restaurant ens tractarien molt bé i així va ser. Vam menjar uns entrants i una paella força bons.

En acabar, cursa contra el rellotge fins arribar a l'Hospitalet passant per Sant Cugat, Hospital de Sant Pau i Sant Boi. Quins nervis!!!!!!!!!!Vam entregar la furgo en el temps previst.

Fins la propera !!!!!

The Sgt. Pepper's Lonely Bike Club Band.