DIA 2
En Paco i jo vam decidir agafar la bicicleta per alló de no prerdre les bones costums, que, darrerament les teniem un xic oblidades, entre plujes, operacions i no sé quantes monsergues mes, feia un grapat de dies que no sortiem a fer esport junts. Vam decidir seguir el riu fins El Prat, ja ho coneixiem, però sempre es bo tornar a fer aquelles coses que fa temps que no fas. Vam fer una variant, doncs ens vam "apostar cual francotiradores" i amb la imaginació vam derribar uns quans avions mentre feien la maniobra d'aproximació per aterrar. "qué en som de criatures.......!!!!!!!! no vull ni pensar que farem a les trinxeres dels Monegros!!!!!!!!
DIA 3
Amb l'Enriqueta teniem pendent acabar la sortida de Rellinars, doncs per Setmana Santa ens va ploure i la vam deixar a mitjes (ejem..). Hem anat a un bon pas, com ja coneixiem el primer tram de la ruta, hem anat per feina, en un plis plas,ens hem trobal a Casa Joana, d'allà ens hem enfilat pel troç més costerut de tota la sortida fins els Hostalets d'en Davi, quines vistes del Pirineu!!!!!!!, després, reseguir el GR5 fins a Rellinars, tot passant per La Boada, la font de la Boada, les Cases, el Moli i la Parroquia punt d'inici i final de la sortida.
En total, hem caminat, menjat, begut,descansat, badat, ensopegat des de mig quart de deu fins un quart de dues.
2 comentaris:
...AIXÍ QUE DISPARANT CONTRA AVIONS CARREGATS DE PASSATGERS, DE PERSONES...
... I SENSE ESPERAR A SABER SI TENIEN LA GRIP NOVA O NO.
AIXÒ SI QUE ÉS UN MITJÀ PREVENTIU PER EVITAR EPIDÈMIES.
CONTINUEU ACTIUS, QUE ÉS BO PER LA MENT I L'ÀNIMA. UNA ABRAÇADA.
JAIAK BAI, BORROKA ERE BAI!!!
talibans!!!!!
Publica un comentari a l'entrada