No sé com començar. No sé com organitzar i escriure els pensaments que, ahir, entraven i sortien del meu caparrot mentre estava assegut en la sala d'actes de Cal Ninyo.
Em van aparèixer dubtes
–Qué hi faig aquí- em vaig preguntar
Em van aparèixer dubtes sobre l’acte, sobre els ponents, suposadament amics, familiars, companys, coneguts i, també, suposadament, haurien de cedir el seu protagonisme a l’ acte propiament dit. bufffffffff.
Per qué dic aixó?
De tots el que van pujar a l’escenari a parlar, solament dues persones em va semblar que ho feien des de dintre, es a dir, sentint de debó alló que deien. La resta, aprofitar el forum no sé perqué, o sí ho sé…………….
Em va sorprendre la capacitat de desemocionar-se que va fer gala un dels ponents. Ara li tremolava la veu i al cap d’una milésima de segon, ja podia continuar explicant com si res, aquestes o aquelles experiencies viscudes pujant i baixant muntanyes.
L’altre no sabia com acabar i es repetía, repetía i repetía…….
Es cert que una Entitat ha de recolzar els actes de reconeixement que es fan sobre alguns dels membres que la composen o l'han composat, peró, caldria valorar el nivell de vinculació que aquesta persona mantingui o hagués mantingut amb l'Entitat.
Intentaré explicar-me:
Ser soci numerari o de pagament de quotes, estar o haver estat en l’èlit del alpinisme, curses de muntanya, espeleo, escalada i tantes activitats que es fan i fem en aquest medi natural que tan estimem, al meu entendre no és suficient, cal que tot aixó vingui acompanyat per una relació de debó amb el Centre, fent pedagogía i trasmetre les sensacions i experiencies viscudes amb la gent del Centre, aprofitant les sortides, organitzant-les, o promovent xerrades técniques i de divulgació, ajudant a que el Centre arribi a més persones que puguin estimar i respectar la muntanya.
Sovint la manca d’informació fa que et formis una idea prefixada que no es correspon a la realitat. Quan n’aprendrem …… A les persones no se les ha de jutjar per un periode curt , llarg , o coincident en el temps, s’ha d’anar més enllà. Aquelles persones que sembla que: ARA NO FACIN, NO VINGUIN, potser han VINGUT I FET MOLT EN EL PASSAT, i probablement han deixat emprenta a seguir.
Gràcies a elles ara som el que som,
I ara m’ha vingut al caparrot un altre reflexió:
S’ha d’agraïr a la Junta del Centre els esforços que està fent perque tot aixó rutlli
* VLTL
5 comentaris:
Que vas assistir a un JUDICI Papallops?
BESARKADA HANDI BAT
no, no, però els esdeveniments que esproduien va despertar-me l'esperit critic. no m'agraden gens els personalismes.
Hola!!!
Jo no vaig arribar als parlaments previs al video, només vaig escoltar els darrers i la veritat és que millor estaven calladets, excepte el presi que parla bé.
Estic molt d'acord amb el que has posat.
Moltes gràcies a la junta i a les juntes passades per la feina que ha fet. I al col·laboradors incondicionals, ;-), ja m'entens.
Ara una conyeta, no estaràs emprenyat perquè no et va tocar res al sorteig no?????
.
no sé qui hi havia de ponents, però per les descripcions de com van fer les seves ponències m'atreviria a posar els noms i si no ho encertava segur que m'aproparia molt.
Publica un comentari a l'entrada