Ahir el vespre en Paco em va trucar per decidir que feiem aquest matí.
Jo, tossut, li vaig dir - cap a la Roca Encavalcada!!!!!!! -
Com si no ho sentis, va comentar
- I si anessim a remar al Canal Olimpic?-
I dit i fet, vam decidir anar a remar.
A les nou d'aquest matí m'ha passat a recollir. Hem arribat al Canal al voltant de dos quarts de deu. Quan hem volgut llogar els caiacs, ens han comentat que l'horari de lloguer comença a les 10 del matí fins que es pon el Sol, i que, solament podriem utilitzar la meitat del Canal doncs l'altre meitat estava ocupada per un concurs d'esqui nautic.
Decissió ràpida - Que us bombin !!!!!!- anem a caminar pel castell de l'Eramprunyà.
En pocs minuts ens trobavem al peu de l'ermita de Brugués i hem començat la pujada. El día, de collons, la temperatura, de collons. En un tres i no res, ens hem trobat a dalt. Hem sentit unes veus, eren d'una colla de "minyonets" que havien passat la nit al castell. En Paco ha preguntat per una creu que es veia mentre pujàvem i, molt atent, el cap dels minyonets ens ha indicat el camí que duia fins a l'antiga ermita de Brugués, afegint que, si ho voliem, podiem arribar-nos fins a la cova on un pastor va trobar la verge fa un pila d'anys. Ens ha avisat que el camí fins a la cova es bastant vertical i que per aquest motiu, el seu grup va dedicar-hi un camp de treball per desbrossar-lo i acondicionar-lo amb un cable d'acer.
La passejada s'ho val, el camí, té el seu puntet de misteri, i a la fi, la petita cova amb la verge empresonada de Brugués té el seu encant. Como era previsible, l'encant no ha sigut total, doncs com gairebé sempre, hi havien senyals deixades per humans no gaire respectuosos amb el medi, tapes de iogurts, burilles, inscripcions a la roca, pintades......... Hem fet d'escombriaires i ens hem endut cap avall les burilles i les tapes de iogurts. Les pintades, s'han negat a acompanyar-nos, estàven molt arrelades...........
Ens ha sobtat lo fàcil que ha de ser gravar escrits en aquest tipus de rocam, doncs n'hi havien un munt i amb una caligrafía molt acurada.
Després, netejar l'esperit,
-"few, few, few,"-
i cap a casa que es fa tard.
Proposarem una sortida nocturna al Castell de l'Eramprunyà, passant per l'ermita i la cova de la verge.
Jo, tossut, li vaig dir - cap a la Roca Encavalcada!!!!!!! -
Com si no ho sentis, va comentar
- I si anessim a remar al Canal Olimpic?-
I dit i fet, vam decidir anar a remar.
A les nou d'aquest matí m'ha passat a recollir. Hem arribat al Canal al voltant de dos quarts de deu. Quan hem volgut llogar els caiacs, ens han comentat que l'horari de lloguer comença a les 10 del matí fins que es pon el Sol, i que, solament podriem utilitzar la meitat del Canal doncs l'altre meitat estava ocupada per un concurs d'esqui nautic.
Decissió ràpida - Que us bombin !!!!!!- anem a caminar pel castell de l'Eramprunyà.
En pocs minuts ens trobavem al peu de l'ermita de Brugués i hem començat la pujada. El día, de collons, la temperatura, de collons. En un tres i no res, ens hem trobat a dalt. Hem sentit unes veus, eren d'una colla de "minyonets" que havien passat la nit al castell. En Paco ha preguntat per una creu que es veia mentre pujàvem i, molt atent, el cap dels minyonets ens ha indicat el camí que duia fins a l'antiga ermita de Brugués, afegint que, si ho voliem, podiem arribar-nos fins a la cova on un pastor va trobar la verge fa un pila d'anys. Ens ha avisat que el camí fins a la cova es bastant vertical i que per aquest motiu, el seu grup va dedicar-hi un camp de treball per desbrossar-lo i acondicionar-lo amb un cable d'acer.
La passejada s'ho val, el camí, té el seu puntet de misteri, i a la fi, la petita cova amb la verge empresonada de Brugués té el seu encant. Como era previsible, l'encant no ha sigut total, doncs com gairebé sempre, hi havien senyals deixades per humans no gaire respectuosos amb el medi, tapes de iogurts, burilles, inscripcions a la roca, pintades......... Hem fet d'escombriaires i ens hem endut cap avall les burilles i les tapes de iogurts. Les pintades, s'han negat a acompanyar-nos, estàven molt arrelades...........
Ens ha sobtat lo fàcil que ha de ser gravar escrits en aquest tipus de rocam, doncs n'hi havien un munt i amb una caligrafía molt acurada.
Després, netejar l'esperit,
-"few, few, few,"-
i cap a casa que es fa tard.
Proposarem una sortida nocturna al Castell de l'Eramprunyà, passant per l'ermita i la cova de la verge.
2 comentaris:
UNA SORTIDA NOCTURNA...
AGOSSARATS SI QUE SOU, SÍ.
QUE PASSA..., QUE COM QUE AQUEST COP HEU ANAT DE DIA I NO US HEU PERDUT, HO TROBEU A FALTAR, O QUÈ?
... A MÉS, I SI A LSE RESTES DEL CASTELL ENCARA HI QUEDA ALGUN FANTASMA.... UFF!!! AIXÒ FA UNA MICA DE POR.
PERÒ SI ES FA QUE SIGUI UNA NIT SENSE LLUNA PER PODER VEURE ELS ESTELS. TAMBÉ IMPORTANT QUE NO ESTIGUI ENNUVULAT. JO PORTO LA GARNATXA.
VINGA, UNA ABRAÇADA
Bonica excursió que convidem a realitzar. Fins i tot, si fa bò, podrem dormir a la cova de la imatge trobada de la verge de Brugués.
Publica un comentari a l'entrada